El plaer d’enfangar-se

Quan ho explica Jan Madrenas, donar forma a una peça de ceràmica al torn pot semblar no gaire complicat. El bloc de fang va prenent forma, amb les mans o fins i tot amb el colze: “Tot el que pugui fer amb els meus mitjans, millor que amb una eina... l’eina posa una separació entre jo i el fang”, explica. L’escolten atentament mig centenar de persones, dissabte a primera hora de la tarda, en les carpes-taller del Keramic, a l’idíl·lic part de les Set Fonts de Sant Julià de Vilatorta. És clar que una cosa és veure com ho fa un ceramista professional com Jan Madrenas, i l’altra posar-s’hi un mateix. I d’això es tractava. Sota el nom de Torneja’t, es proposava als assistents de distribuir-se en els diferents torns i provar-ho. El plaer d’enfangar-se i intentar donar forma a una peça. “La ceràmica no té límits, d’edat ni de coneixement”, explicava Núria Nofrarias, tècnica en interiorisme i disseny ceràmic i directora artística del Keramik. En família, en la major part de casos, tothom va intentar amb més o menys encert fer la seva creació amb fang, amb algun consell expert. Entre aquests hi havia Empar Moliner, que havia fet de presentadora de l’acte i que també es va asseure al torn. “En el meu cas, un torn per a esquerrans que gira al revés dels altres”, precisava. L’escriptora i comunicadora es confessava absolutament inexperta, però enamorada de la ceràmica: “Són artesans que fan coses boniques però des de la quotidianitat, partint d’allò que es necessitava. “Veus treballar gent com Jan Madrenas i és algú que es connecta amb la terra”, explicava encara amb les mans enfangades. Potser és per aquesta connexió que Nofrarias assegura que cada vegada són més les persones que ho proven: “Fa uns anys que està a l’alça, als països nòrdics i també al sud de França, i ens arriba aquesta tendència”. Per això el Keramik, durant tota la jornada, té aquests tallers com una de les seves principals ofertes, al costat de la fira amb parades. Qui atreu moltes mirades és també Salvador Capdevila. El seu pare, Joan Capdevila, va ser l’últim terrissaire de Sant Julià, d’una nissaga de cinc generacions. Ell no va seguir l’ofici, i tampoc s’hi dedica habitualment, però en conserva totes les habilitats: “Ja m’ho deia el pare, que això és com anar en bicicleta, que no es perd mai”. I efectivament, fa anar amb absoluta traça un torn de peu: aquí no hi ha motor que el faci girar, sinó que és el mateix terrissaire el que el manté rodant. “Una tortura, perquè no es pot deixar afluixar”, confessa Capdevila. El seu pare encara hi havia treballat habitualment, tot i que més endavant ja va disposar de torns de motor. Sí que li agrada de veure que hi ha gent a qui li agrada, i que encara que sigui com a afició el gust per donar forma al fang i treure’n una peça no es perdrà. Keramik, que es defineix com una festa, ha agafat el relleu i ha reconvertit l’antiga Fira del Tupí de Sant Julià, donant més protagonisme a les demostracions i la pràctica, per popularitzar-la. Enfangar-se per fer una peça continua essent un plaer. https://youtu.be/VoQ2nWnd_NU

El plaer d’enfangar-se

L’últim assaig del Ball del Ciri de Taradell abans de portar-lo a plaça

Manlleu viu un 19è Serpent multitudinari

El Pescant la Lluna il·lumina el final de festa de Torelló

El documental d’EL 9 TV sobre els 10 anys del Seguici Infantil de la festa major de Vic

LA PREGUNTA

Veu bé el nou model de finançament per a Catalunya?

Detingut a Vic per un delicte contra la llibertat sexual

Reconeix el lladre perquè portava la seva roba posada pel carrer a Roda de Ter

Tres ferits lleus en una sortida de via a la C-17

Sant Sadurní d’Osormort passarà a dir-se d’Osorviu

Trànsit recorda que no es poden fer obres de dia a la C-17 entre Vic i Barcelona

Aliments que semblen saludables, però que no ho són tant

“Les obres al nus de la Pascual són una molt bona notícia per a Gurb i per a tota la comarca”

Robatoris en un mes a tres de les cinc farmàcies de Torelló

Restablerta la circulació a l'R3 entre Torelló i Sant Quirze de Besora per la topada entre un tren i un tractor

Sant Sadurní projecta una reserva de la natura amb animals que ocuparia el 60% del municipi