El plaer d’enfangar-se

Quan ho explica Jan Madrenas, donar forma a una peça de ceràmica al torn pot semblar no gaire complicat. El bloc de fang va prenent forma, amb les mans o fins i tot amb el colze: “Tot el que pugui fer amb els meus mitjans, millor que amb una eina... l’eina posa una separació entre jo i el fang”, explica. L’escolten atentament mig centenar de persones, dissabte a primera hora de la tarda, en les carpes-taller del Keramic, a l’idíl·lic part de les Set Fonts de Sant Julià de Vilatorta. És clar que una cosa és veure com ho fa un ceramista professional com Jan Madrenas, i l’altra posar-s’hi un mateix. I d’això es tractava. Sota el nom de Torneja’t, es proposava als assistents de distribuir-se en els diferents torns i provar-ho. El plaer d’enfangar-se i intentar donar forma a una peça. “La ceràmica no té límits, d’edat ni de coneixement”, explicava Núria Nofrarias, tècnica en interiorisme i disseny ceràmic i directora artística del Keramik. En família, en la major part de casos, tothom va intentar amb més o menys encert fer la seva creació amb fang, amb algun consell expert. Entre aquests hi havia Empar Moliner, que havia fet de presentadora de l’acte i que també es va asseure al torn. “En el meu cas, un torn per a esquerrans que gira al revés dels altres”, precisava. L’escriptora i comunicadora es confessava absolutament inexperta, però enamorada de la ceràmica: “Són artesans que fan coses boniques però des de la quotidianitat, partint d’allò que es necessitava. “Veus treballar gent com Jan Madrenas i és algú que es connecta amb la terra”, explicava encara amb les mans enfangades. Potser és per aquesta connexió que Nofrarias assegura que cada vegada són més les persones que ho proven: “Fa uns anys que està a l’alça, als països nòrdics i també al sud de França, i ens arriba aquesta tendència”. Per això el Keramik, durant tota la jornada, té aquests tallers com una de les seves principals ofertes, al costat de la fira amb parades. Qui atreu moltes mirades és també Salvador Capdevila. El seu pare, Joan Capdevila, va ser l’últim terrissaire de Sant Julià, d’una nissaga de cinc generacions. Ell no va seguir l’ofici, i tampoc s’hi dedica habitualment, però en conserva totes les habilitats: “Ja m’ho deia el pare, que això és com anar en bicicleta, que no es perd mai”. I efectivament, fa anar amb absoluta traça un torn de peu: aquí no hi ha motor que el faci girar, sinó que és el mateix terrissaire el que el manté rodant. “Una tortura, perquè no es pot deixar afluixar”, confessa Capdevila. El seu pare encara hi havia treballat habitualment, tot i que més endavant ja va disposar de torns de motor. Sí que li agrada de veure que hi ha gent a qui li agrada, i que encara que sigui com a afició el gust per donar forma al fang i treure’n una peça no es perdrà. Keramik, que es defineix com una festa, ha agafat el relleu i ha reconvertit l’antiga Fira del Tupí de Sant Julià, donant més protagonisme a les demostracions i la pràctica, per popularitzar-la. Enfangar-se per fer una peça continua essent un plaer. https://youtu.be/VoQ2nWnd_NU

El plaer d’enfangar-se

Sant Julià, epicentre caramellaire del país

Torelló impulsa un reglament per garantir la conservació i el bon ús dels gegants i nans municipals

Vint anys amb el Serpent

L’últim assaig del Ball del Ciri de Taradell abans de portar-lo a plaça

LA PREGUNTA

Veu bé la regularització d’immigrants impulsada pel Govern espanyol?

“He anat decaient molt lentament, fins a ser dependent les 24 hores”

“Si paguem, com a mínim hauria d’estar més net”

“Vaig descobrir Casserres fa cinc anys i ja hi he vingut tres vegades”

Casa Tió tanca les botigues pròpies i es concentra en el canal professional

“A partir de la mort del meu marit, molta gent m’ha vingut a demanar com ho vam fer”

Busquen un conductor per atropellar intencionadament un home a la C-17 a Orís

El Santuari de la Mare de Déu de Bellmunt s’omple amb motiu de l’aplec

Un cotxe s'encasta a un mur a la rotonda de Roda

S’esfondra una teulada al carrer Tagamanent de Vic

Desmantellen una plantació de marihuana en una masia de Gurb