El plaer d’enfangar-se

Quan ho explica Jan Madrenas, donar forma a una peça de ceràmica al torn pot semblar no gaire complicat. El bloc de fang va prenent forma, amb les mans o fins i tot amb el colze: “Tot el que pugui fer amb els meus mitjans, millor que amb una eina... l’eina posa una separació entre jo i el fang”, explica. L’escolten atentament mig centenar de persones, dissabte a primera hora de la tarda, en les carpes-taller del Keramic, a l’idíl·lic part de les Set Fonts de Sant Julià de Vilatorta. És clar que una cosa és veure com ho fa un ceramista professional com Jan Madrenas, i l’altra posar-s’hi un mateix. I d’això es tractava. Sota el nom de Torneja’t, es proposava als assistents de distribuir-se en els diferents torns i provar-ho. El plaer d’enfangar-se i intentar donar forma a una peça. “La ceràmica no té límits, d’edat ni de coneixement”, explicava Núria Nofrarias, tècnica en interiorisme i disseny ceràmic i directora artística del Keramik. En família, en la major part de casos, tothom va intentar amb més o menys encert fer la seva creació amb fang, amb algun consell expert. Entre aquests hi havia Empar Moliner, que havia fet de presentadora de l’acte i que també es va asseure al torn. “En el meu cas, un torn per a esquerrans que gira al revés dels altres”, precisava. L’escriptora i comunicadora es confessava absolutament inexperta, però enamorada de la ceràmica: “Són artesans que fan coses boniques però des de la quotidianitat, partint d’allò que es necessitava. “Veus treballar gent com Jan Madrenas i és algú que es connecta amb la terra”, explicava encara amb les mans enfangades. Potser és per aquesta connexió que Nofrarias assegura que cada vegada són més les persones que ho proven: “Fa uns anys que està a l’alça, als països nòrdics i també al sud de França, i ens arriba aquesta tendència”. Per això el Keramik, durant tota la jornada, té aquests tallers com una de les seves principals ofertes, al costat de la fira amb parades. Qui atreu moltes mirades és també Salvador Capdevila. El seu pare, Joan Capdevila, va ser l’últim terrissaire de Sant Julià, d’una nissaga de cinc generacions. Ell no va seguir l’ofici, i tampoc s’hi dedica habitualment, però en conserva totes les habilitats: “Ja m’ho deia el pare, que això és com anar en bicicleta, que no es perd mai”. I efectivament, fa anar amb absoluta traça un torn de peu: aquí no hi ha motor que el faci girar, sinó que és el mateix terrissaire el que el manté rodant. “Una tortura, perquè no es pot deixar afluixar”, confessa Capdevila. El seu pare encara hi havia treballat habitualment, tot i que més endavant ja va disposar de torns de motor. Sí que li agrada de veure que hi ha gent a qui li agrada, i que encara que sigui com a afició el gust per donar forma al fang i treure’n una peça no es perdrà. Keramik, que es defineix com una festa, ha agafat el relleu i ha reconvertit l’antiga Fira del Tupí de Sant Julià, donant més protagonisme a les demostracions i la pràctica, per popularitzar-la. Enfangar-se per fer una peça continua essent un plaer. https://youtu.be/VoQ2nWnd_NU

El plaer d’enfangar-se

Manlleu viu un 19è Serpent multitudinari

El Pescant la Lluna il·lumina el final de festa de Torelló

El documental d’EL 9 TV sobre els 10 anys del Seguici Infantil de la festa major de Vic

Festes de Sant Joan i els Elois de Prats de Lluçanès 2025

LA PREGUNTA

Veu bé que el president dels bisbes espanyols opini sobre política?

Deu detinguts en un operatiu antidroga a la carretera de la Guixa a Vic

20 anys de la grossa a Vic: “Ens va canviar la vida”

Compren el Vigatà i les Galeries Montseny, on faran una vintena de pisos

La sort, escadussera a Osona, el Ripollès i el Lluçanès

Condemnen a més de 21 anys de presó Dani Montes per matar d’un tret un menor a Sant Hipòlit

De no haver venut mai loteria a repartir mig milió d'euros

Neix l'Ateneu Popular de Vic com a punt de trobada per al moviment popular i independentista

Els Mossos feia mig any que controlaven el punt de venda de droga de la carretera de la Guixa de Vic

“Els diners marxen molt de pressa, encara que se’n tinguin molts”

Consignació d'11,7 milions d'euros de loteria de Nadal, amb furor del 57800 a Ripoll