El pont Vell de Sant Joan, una gran arcada sobre la memòria

El febrer de 1939, en plena retirada cap a França, l’exèrcit republicà va fer volar els ponts de Sant Joan de les Abadesses per dificultar l’avanç de les tropes franquistes. Els primers dies d’aquell mes, el tren descarregava material bèl·lic i persones que fugien dels franquistes, agafant llençols, mantes o estovalles d’hostals i cases per embenar peus o abrigar criatures. A més dels ponts, els soldats van cremar alguna fàbrica i van fer explotar tot l’arsenal que guardaven a l’estació. Fragments de raïl van sortir disparats gairebé 500 metres per l’aire. Aquest mateix episodi explica per què el pont Vell no és només una construcció medieval reconstruïda, també és una forma de recordar. El primer document conegut sobre un pont de pedra és del 15 de maig de 1138 i fa referència a una obra sobre el Ter promoguda pel monestir amb l’ajuda d’alguns nobles, en temps de l’abat Berenguer Arnau. Això no vol dir que fos l’únic punt de pas. Joan Ferrer, arxiver del monestir i director de l’Arxiu Històric de Girona, apunta que la documentació medieval ha deixat indicis de l’existència d’un altre pont, conegut com el pont de la Roqueta. En alguns testaments de l’època, explica, hi apareixen deixes d’alguns santjoanins diferenciades per al pont Vell i per a aquesta altra construcció. La localització exacta, però, continua sent una incògnita. El pont Vell que avui coneixem tampoc és exactament aquell del segle XII. Ferrer explica que la imatge actual, amb la gran arcada central i els arcs de descàrrega, se li va donar després de la reconstrucció pel terratrèmol de 1428. Com a lloc de pas va tenir molt de pes, especialment amb l’arribada del ferrocarril, el 1880. Ferrer apunta que tot el trànsit cap a l’estació passava pel pont Vell, fins i tot el transport de mercaderies: hi circulava el “Locomòbil”, una màquina de vapor que arrossegava remolcs sense anar sobre vies i que, segons consta en queixes de l’època, malmetia el pont en pujar i baixar per aquell pas costerut. L’any 1920, però, es va inaugurar el pont Nou i es va convertir en el pas principal. Per això, després de l’entrada de les tropes franquistes el 39, la prioritat va ser restaurar la infraestructura més nova i solucionar de manera provisional el pas per la més antiga amb una gran palanca que permetia travessar-lo a peu. No va ser fins al 7 d’agost de 1970 que l’alcalde Josep Bosch va demanar a la Direcció General d’Arquitectura que es redactés el projecte i el pressupost per refer el medieval. La iniciativa va quedar en mans de l’arquitecte Francisco Pons Sorolla –net del pintor–, una figura de referència en restauració monumental. Recuperar-lo, opina l’arxiver, “va ser un miracle”, sobretot perquè era una obra patrimonial ambiciosa en un moment en què molts elements en ruïnes es van perdre. Les obres van ser complexes. Van treballar sobre les restes conservades, eliminant afegits moderns, recuperant els arcs de descàrrega i reconstruint l’ull central. Ferrer assenyala que un dels detalls més interessants de la reconstrucció passa desapercebut. A la pujada des del pla del Roser cap a la vila, hi ha cinc o sis fileres de pedres diferents de la resta. Corresponen a un fragment de paviment antic que es va trobar en una cota inferior durant les obres.El 4 de juliol de 1976, Sant Joan va inaugurar el pont Vell reconstruït. El llibret editat per a l’ocasió parlava d’un “símbol de germanor i progrés”. Ferrer no era a Sant Joan aquell dia, però tothom té molt present una imatge icònica de la història moderna del poble: la sardana amb centenars de persones que va unir el pont Nou i el pont Vell en una rotllana.

El pont Vell de Sant Joan, una gran arcada sobre la memòria

Cent anys, cent socis

“Creiem que la Vall de Camprodon podria ser una comarca pròpia”

Sant Joan, vint anys recollint porta a porta

El Ripollès, obligat a tancar els contenidors de rebuig i orgànica per reciclar més

LA PREGUNTA

Creu que el president del govern espanyol ha de convocar eleccions anticipades?

Horaris de pas del Tour de França per Osona i el Ripollès

Tanca el Viena de la plaça Major de Vic

Mor Jaume Parramon, en Jaume del 'Parra' de Manlleu

Mònica Usart i el llegat Pratdesaba

Vicens Maquinària argumenta la compra de Vernis per "la voluntat de continuar avançant en la professionalització"

“Som dels pocs llocs on sobreviu un nucli de granges de vaques de llet”

El Tour confirma que hi haurà tercera etapa però sense públic ni caravana un cop a França

Francesc Esteller, el nen que anava a l’estació per veure els que abandonaven

Arnau Tordera, i el retorn simfònic d'Obeses, dissabte a la Plaça Major de Vic

“Tenia molt clar que no volia repetir. El meu moment era el 2023”