El Suprem arxiva definitvament el cas de les dietes de la FMC

El Tribunal Suprem ha rebutjat el recurs que va presentar la Fiscalia Anticorrupció i ha donat la raó a l’Audiència de Barcelona en l’arxivament del cas de les dietes de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC). Després d’aquesta decisió del Suprem, el cas ha quedat tancat judicialment. En total, 44 alcaldes van ser investigats pels presumptes cobraments irregulars de dietes de la FMC entre els anys 2011 i 2012. Entre els acusats hi havia tres osonencs: l’alcalde de Centelles, Miquel Arisa; el d’Olost, Josep M Freixanet, i l’exalcalde de Manlleu Pere Prat. També hi havia l’exalcaldessa de Ripoll Teresa Jordà, però la seva condició d’aforada va fer que no acabés declarant.
La Fiscalia Anticorrupció acusava els alcaldes que formaven part de l’executiva de la Federació de Municipis de cobrar quantitats fixes cada mes com si fos un sou encobert, però que com que no podia constar com a tal, perquè la seva condició d’alcaldes no els ho permetia, ho feien passar com a dietes. Els alcaldes sempre han defensat que el que havien cobrat era del tot legal i públic, i culpaven del cas la desídia de la gestió de la FMC. De fet, a partir de 2013 la quantitat que reben els alcaldes per dietes es fa justificant amb els corresponents tiquets de quilometratge, pàrquings, àpats i hotel.
La investigació es va obrir com una peça a part de l’anomenat cas Mercuri de corrupció a l’Ajuntament de Sabadell i l’exalcalde Manuel Bustos. En concret, s’investigava Miquel Arisa pel cobrament de 10.548 euros, 5.720 per Josep M. Freixanet i 4.176 per Pere Prat. Es dóna el cas, a més, que Josep M. Freixanet, en no tenir dedicació exclusiva a l’Ajuntament d’Olost, la retribució que podia rebre de la FMC no era incompatible amb la que rebia del consistori. En el cas de Jordà la quantitat cobrada era de 1.326 euros. Els alcaldes van haver d’anar a declarar al jutjat de Sabadell, però no es va arribar a judici. Qui més va cobrar durant aquest període va ser Manuel Bustos (23.964 euros), que era president de la FMC, seguit pel que era alcalde del Prat, Lluís Tejedor (12.780).
L’Audiència va arxivar la causa el mes de març de l’any passat. No va entrar a valorar el fons de la qüestió sinó que va justificar la decisió per una qüestió formal. Va considerar que als alcaldes no se’ls podia imputar el presumpte delicte de malversació de fons públics de què els acusava la Fiscalia Anticorrupció perquè la FMC és una associació privada. La Fiscalia en el recurs que va presentar al Tribunal Suprem va mantenir que gairebé tots els ingressos de l’ens provenen d’administracions públiques com ajuntaments i consells comarcals; a més, tots els seus membres són càrrecs públics i la seva finalitat és defensar els interessos dels consistoris associats. El Suprem no ho ha vist així.