Els ajuntaments rebran més diners pels residus tèxtils que recullin

Gairebé dos anys després de l’entrada en vigor d’una directiva europea que obliga a fer la recollida selectiva de tèxtil, les noves regles del joc continuen portant cua sumades a un augment de la roba de mala qualitat i a la falta de sortida comercial de la roba de segona mà a l’Àfrica i l’Àsia, on hi ha sturació d’excedents i on s’aposta cada vegada més per la roba de producció ultraràpida, que resulta més barata. Les administracions i les entitats socials, que fins llavors feien la recollida i el reciclatge de manera gratuïta perquè ja n’obtenien un benefici, no han deixat de treballar-hi i, si bé en algun cas la situació ha quedat resolta amb un contracte, en molts municipis encara s’està tramitant i en els més petits l’aspecte econòmic ho està dificultant. Per això, l’Agència de Residus de Catalunya ha decidit ampliar la compensació econòmica per tona de roba recollida a l’espera que s’estableixi una contribució econòmica obligatòria de Responsabilitat Ampliada del Productor (RAP), que les empreses del sector de la moda i el tèxtil assumiran per finançar la gestió i reciclatge dels seus residus. Fins ara, el retorn de l’impost sobre l’abocador i la incineració que rebien els ens locals per gestionar la roba amb entitats socials era de 10 euros per tona. Aquest 2026 ja va pujar a 50 euros (75 en el cas dels municipis de menys de 5.000 habitants) i de cara a l’any que va serà de 100 euros per a les poblacions grans i de 150 per les petites. El detall el va donar el director de l’Agència de Residus de Catalunya, Albert Planell, al ple del Consell d’Alcaldes d’Osona d’aquest setembre. “Sabem que això no arriba als costos que hi ha però ajudarà que alguns ajuntaments amb aquests diners puguin pagar les entitats”, deia. En la mateixa línia de facilitar les coses als ajuntaments, l’agència ha elaborat una guia i un plec de clàusules que s’han publicat també aquest mes “per tal que ho agafin de referència i ho puguin tirar endavant”. Alguns alcaldes com el de Sant Pere de Torelló, Jordi Fàbrega (ERC), van lamentar “anar perdudíssims” amb tot plegat i tenir la sensació que els ajuntaments “acabem pagant la factura de cada iniciativa que es desenvolupa en aquest país i repercutint-la als nostres veïns”. En la mateixa línia l’alcalde Prats de Lluçanès, Jordi Bruch (Junts), lamentava que “ens coleu un gol gran perquè tornem a gravar els municipis”. Tot i que la seva aposta és postposar l’aplicació “fins que arribi el moment que es treguin els diners dels productors” avançava que al Lluçanès, els vuit municipis de la Mancomunitat s’han decantat per fer una licitació conjunta del servei. L’alcalde de Vic, Albert Castells (Junts), anava més enllà i reclamava un pla de xoc per a Osona “ja que hem sigut pioners a l’estat en recollida de residus i ara ens trobem amb una crisi econòmica i social ja que la renda està caient en picat i també l’equilibri social”. Fets els precs a la Generalitat i a l’espera de les licitacions del servei que ja estan començant a treballar molts ajuntaments, algunes de les bústies taronges, les de la cooperativa Roba Amiga de la qual forma part l’osonenca Tapís, han començat a desaparèixer aquests dies dels carrers perquè les entitats socials no se’n poden fer càrrec com abans sense rebre diners a canvi. És el cas de Sant Julià de Vilatorta, que ha anunciat que recollirà la roba els dimecres amb el rebuig, o de Vic, on s’han reduït els contenidors i només en queden davant l’escola Vic Centre, davant del centre cívic Can Pau Raba i a tocar de l’institut Jaume Callís. L’Ajuntament també recull roba a la deixalleria fixa i a la mòbil mentre que Tapís, amb qui fins ara tenien un conveni, ho fa a la seva nau del carrer Isidre Blanch i Molist. Així mateix es mantenen algunes bústies d’altres entitats del tercer sector, però aquestes en espais privats. La regidora de Medi Ambient i també consellera comarcal del ram, Ester Coma, avança que “nosaltres ho tenim molt avançat i esperem tenir en marxa el nou servei el primer trimestre de l’any que ve”. Al ple de novembre hi ha previst portar l’estudi de costos de la nova recollida i al següent, “els plecs de la licitació juntament amb els de la recollida de voluminosos i la deixalleria”. Coma és conscient de la importància d’adaptar-se als canvis normatius, però critica que “una vegada més es carregui els municipis de responsabilitats i, en canvi, no hi hagi infraestructures al país per reciclar la roba. “Ens surt molt cara la recollida i sí que la roba en bon estat s’aprofita a les botigues de segona mà, però la que no ho està va a l’abocador quan s’hauria de reciclar. Hi hauria d’haver una planta de reciclatge de tèxtil per fer, per exemple, aïllament de construcció o recuperació per altres teixits, i tot això no existeix”, lamenta. Les conseqüències d’aquesta falta d’instal·lacions són un altre maldecap per a les entitats socials. “El 2025 va ser un any molt dur i complicat i aquest 2026 hi ha hagut més corresponsabilitat dels ajuntaments. Comencem a veure la llum al final del túnel amb el finançament, però estem col·lapsats de roba. No sabem on portar el residu”, assenyala la gerent de l’associació Tapís, Mireia Ribas. L’entitat, que porta més de 25 anys fent gestió del tèxtil arribant a cobrir el 95% d’Osona i el Lluçanès, ha hagut de tancar al llarg d’aquesta crisi 36 del centenar llarg de bústies que tenia. Tot i així, ha decidit mantenir els dos xofers, les quatre triadores i les botigueres en plantilla amb la mirada posada a les noves licitacions. Càritas, que també fa recollida de tèxtil amb inserció laboral a Osona i el Ripollès, es remet al comunicat que ha fet aquesta setmana la Confederació Empresarial Española de l’Economia Social (CEPES), on reclama mesures transitòries per aquest impas fins que existeixi el sistema de Responsabilitat Ampliada del Productor “per tal de preservar una infraestructura essencial per garantir l’èxit del nou model i protegir els 3.700 llocs de treball de les empreses d’economia social que operen en aquest sector”. Per ara, i després de mesos alertant de la situació, ja han hagut de reduir un 7% la recollida, unes 4.000 tonelades a tot l’estat, i avisen que la situació pot empitjorar. El nou vehicle de la Manco que s’utilitza per fer la recollida selectiva de la roba / ALBERT LLIMÓS La Mancomunitat La Plana aposta per fer-se la recollida Davant el col·lapse que pateixen les entitats socials per la crisi del residu tèxtil, la Mancomunitat La Plana ha decidit “garantir-ne la continuïtat assumint directament la recollida de roba amb recursos propis”, explica el cap de l’àrea de Medi Ambient i Acció Climàtica, Quim Comes. Des del febrer d’aquest any que es disposa d’un nou equip i vehicle que realitza la recollida als municipis, en fa un triatge i, posteriorment, ho fa arribar a Tapís “per realitzar-ne el tractament com a residu, si escau, valoritzable”. Actualment l’ens manté 27 contenidors distribuïts per 13 dels 14 pobles mancomunats. Entre febrer i juliol, amb aquest nou model de gestió directa, s’han recollit 43.115 quilos de tèxtil, dels quals 30.912,5 corresponen a roba en bon estat i 12.202,5 més a roba en mal estat. L’únic contenidor que s’ha retirat és el de Santa Eulàlia de Riuprimer i, en aquest cas, les aportacions es poden fer a la deixalleria mòbil, que hi va dos cops al mes. “Si hi ha moltes aportacions es valorarà la possibilitat de fer-ho porta a porta conjuntament amb la recollida de l’oli”, comenten des de la Mancomunitat. A Taradell, d’altra banda, s’hi va fer una prova pilot de recollida de la roba porta a porta durant un any en una acció conjunta amb l’Ajuntament i Tapís. A l’espera d’elaborar un informe complet, les dades parcials “mostren una participació limitada, ja que fins al gener s’havien fet 32 serveis domiciliaris i recollit 465,4 quilos de tèxtil”. Això, sumat a uns costos elevats, fa que per ara s’hagi descartat implantar aquest sistema de manera definitiva al poble i estendre’l a altres municipis. L’aposta final de l’ens per recollir-se la roba dels contenidors ha despertat l’interès d’altres municipis. Des de la Mancomunitat destaquen que fa temps que es treballa amb la filosofia de “provar, avaluar i adaptar els sistemes de recollida a la realitat dels municipis per una gestió dels residus referent i l’impuls de la reutilització”. Recorden, així mateix, que fa més de 25 anys ja van ser pioners a Catalunya implantant el porta a porta de tres fraccions i ara, davant un nou repte, “s’ha tornat a actuar per garantir el servei”.

Els ajuntaments rebran més diners pels residus tèxtils que recullin

El Lluçanès s’alça contra el plantejament del PLATER

Debat al Congost pel futur d’un polígon de Centelles a tocar del riu

Caminada entre Vidrà i Torelló pels 25 anys del Vora Ges

Pla de gestió conjunt per “ordenar” els boscos de Sant Pau de Segúries i Camprodon

LA PREGUNTA

Creu que s’ha de disminuir el ritme de desenvolupament de la IA?

“Algun dia em diran que ho deixi estar, però mentre no ens avisin tenim una feina fantàstica”

Faran 55 pisos a l’antiga fàbrica de Galetes Birba de Camprodon

Més de 360.000 donacions als Bonpreu i Esclat recapten 43.000 euros per a causes socials

Trien tres escoles d’Osona entre les 100 prioritàries per climatitzar abans del juny del 2028

El voltreganès Jordi Checa serà al campionat del món d’Ironman

Tanca el quiosc de la plaça de la Divina Pastora de Vic

Júlia Serrasolsas, de Ginestà: "El directe és un termòmetre de com ha anat la sortida del disc i està sent una passada"

Proposen saldar amb 190.000 euros el conflicte entre Calldetenes i Sant Julià per la Font d’en Titus

Aparició sorpresa de Manolo García al concert de Quimi Portet que tanca el Mercat de Música Viva

Ensurt per un incendi en una casa abandonada a tocar de la Catedral de Vic