L’Associació de Propietaris de Finques Rústiques de la Vall de Camprodon ha iniciat la tramitació d’un pla de gestió forestal conjunt per “ordenar” els boscos, en comptes que cada propietari ho faci pel seu compte.
En la primera fase s’inclourà Sant Pau de Segúries i una part de Camprodon on només un 15% dels propietaris tenen un pla de gestió. Els ajuntaments també hi donen suport.
L’associació ha aconseguit una subvenció per pagar el 75% del cost de la redacció del pla i fan una crida a adherir-s’hi. El seu president, Jaume Guàrdia, explica a l’ACN que, a banda dels costos, aquesta zona té unes dificultats afegides com ara l’orografia del terreny i la fragmentació de les finques, que sovint fan “inviable” la gestió forestal per separat.
“És un primer pas”, assegura el president de l’Associació de Propietaris de Finques Rústiques de la Vall de Camprodon, Jaume Guàrdia, que subratlla la importància de la implicació dels propietaris.
“El que volem és que el pla de gestió permeti ajuntar diferents finques per acabar fent-hi actuacions viables perquè, si es fessin per separat, no es podrien fer”, assenyala.
La subvenció que han aconseguit és de 18.000 euros i els permet assumir el 75% del cost de la redacció del pla, que costarà 25.000 euros i que farà l’empresa DV Serveis.
A la pràctica, voldrà dir que els propietaris hauran de posar menys de la meitat del que haurien d’aportar si ho fessin per ells sols. Està previst que estigui redactat a la tardor.
El tema econòmic és un dels arguments principals, però no l’únic. “Planificar una finca té molts avantatges, però un dels punts clau és que se simplifiquen els tràmits per fer-hi actuacions ni haver d’esperar permisos que tarden molt”, remarca.
L’objectiu final, segons el president de l’associació, és que la falta d’un pla “no sigui un fre” per no fer gestió a les finques.
Només un 35% dels propietaris privats de la Vall de Camprodon tenen un pla de gestió forestal. Una xifra que baixa fins al 15% en el cas de la primera zona del pla conjunt, Sant Pau de Segúries i una part de Camprodon, el punt on hi ha menys implantació d’aquestes eines de planificació.
L’associació voldria acabar fent tota la vall en diferents fases, completant el que queda de Camprodon, Llanars, Setcases, Molló i Vilallonga de Ter. “Ara és una prova pilot“, assegura.
La vall té una orografia complexa, no totes les finques tenen bones carreteres o punts d’accés per poder arribar amb les màquines i els boscos tenen força barreja d’espècies.
Hi ha coníferes, pi negre, pi i molt de pi roig que ha anat guanyant terreny amb l’abandonament de pastures.
L’alcalde de Sant Pau de Segúries, Albert Coma, recorda que ja s’està fent gestió forestal als boscos públics del seu municipi i creu que aquesta és una iniciativa molt positiva.
“Hi guanyem tots, ajudarem als particulars, que són la majoria, perquè ells sols no podrien fer-hi i, a més a més, avançarem en la neteja forestal de tot el municipi“.
Impulsar les xarxes de calor
La iniciativa està relacionada amb una visió estratègica liderada per la Fundació Comunitària Vall de Camprodon que busca fomentar la resiliència de la zona.
L’impuls de les xarxes de calor i la creació d’un centre de biomassa de la zona serien accions relacionades amb el pla de gestió conjunt.
Per Guàrdia, la falta de rendiment dels últims 30 anys ha deixat els boscos molt abandonats i amb una “fusta dolenta” – exceptuant les finques que sí que han fet una gestió planificada-.
La idea seria treure aquesta fusta de menys valor per fer biomassa i, de forma progressiva, anar planificant i ordenant els boscos perquè siguin “més rendibles i viables”.
Per a l’alcalde de Camprodon, Xavier Guitart, aquest ajut econòmic és una “oportunitat” per donar un impuls a la gestió forestal a la zona i unir esforços públics i privats.
Per l’alcalde, és un tema “urgent” i no es pot perdre més temps. “Els pagesos estan perdent molta pastura, amb boscos gairebé estan enganxats als pobles”, ha dit.
Els tres episodis de fortes ventades d’aquest hivern que van causar destrosses d’arbres a diferents punts de la vall, són també un senyal d’alerta, segons l’alcalde.
“No s’ha fet una bona gestió i cal posar-s’hi ja perquè anem anys tard”, ha remarcat.
Per al president de l’associació de propietaris aquests danys també hauran servit per forçar la retirada d’arbres que, en una altra circumstància, no s’haurien tocat. I també per “conscienciar” de la importància de fer una bona gestió.
