Ajuntaments i entitats socials ultimen la recollida selectiva de tèxtil

Queden tres mesos exactes perquè els ajuntaments tinguin implementada la recollida selectiva de residus tèxtils. Una directiva europea fixa com a data límit per tenir-la en marxa el 31 de desembre. L’objectiu és millorar la gestió d’aquest residu, del qual se’n generen grans quantitats en l’actual model de consum de roba fast fashion, que promou temporades efímeres i tendències de curta durada. Per fer-ho, la majoria de consistoris han ampliat el nombre de contenidors de recollida a la via pública o els hi han posat per primera vegada, però també hi ha qui ho vol fer amb el sistema porta a porta. A Catalunya, actualment s’estima que el consum de productes tèxtils és de 25 quilos per persona i any. Això suposa entre el 4% i el 8% del pressupost familiar, si bé des de l’Agència de Residus de Catalunya es calcula que el 40% de la roba que hi ha als armaris no es fa servir durant tot l’any. Per tot plegat, cada persona acaba generant uns 22 quilos de residus tèxtils anuals i d’aquests se’n recull selectivament només l’11% amb contenidors al carrer, uns 2,35 quilos per habitant i any. Fins ara es demanava que la roba que s’hi abocava estigués en bon estat i el rebuig tèxtil es llençava amb la fracció resta, on representava el 4,11% en pes dels residus municipals. A partir del gener, però, tota la roba passarà a recollir-se junta i s’ha d’arribar a un objectiu mínim de cinc quilos per persona i any. Les entitats demanen ajuda A Osona i el Lluçanès, l’Associació Tapís és present a un 95% del territori amb el que ells anomenen bústies. L’entitat fa inserció laboral de persones en situació de vulnerabilitat que treballen de xofers recollint la roba i triant-la per després vendre-la a la seva botiga de roba de segona mà, El Fil. Ara que recolliran més roba esperen que hi hagi més demanda d’aquest tipus d’establiments i per això tenen previst obrir nous centres de reutilització. “Cal canviar de mentalitat i veure que la roba de segona mà no és per a persones amb manca de recursos”, afirma la gerent de l’associació, Mireia Ribas. Per aplicar la nova recollida selectiva del tèxtil, des de l’entitat demanen també “estratègies a nivell macro per fer front al rebuig” així com més recursos. “La percepció és que el tèxtil ha anat sol fins ara perquè no ens hem adonat que s’anava recollint, però per complir amb la llei hi ha d’haver inversió dels municipis. Falta contractació”, assenyala la tècnica del Pla Estratègic de Tapís, Trini Molist. Fins ara, els ajuntaments no pagaven per la recollida de roba i tampoc les entitats per instal·lar els contenidors. Qui també fa recollida de tèxtil amb inserció laboral és Càritas, que té botiga a Vic i Ripoll i estudia obrir-ne de noves. “Nosaltres estem oberts a treballar amb tothom i creiem que signar un conveni amb un ajuntament no ha de ser una exclusivitat d’una entitat sinó que n’hi pot haver més d’una, perquè el que volem tots és fer bé aquesta recollida”, diu el director de Càritas Vic, Ramon Martínez. “Els ajuntaments, però, n’haurien d’estar més convençuts –continua– i no fer-ho per llei sinó perquè ho tenen present”. L’altra entitat que fa recollida en alguns municipis d’Osona és Humana, a qui també preocupa el rebuig i per això creu que “cal accelerar el desenvolupament de les solucions apropiades a nivell de reciclatge químic i mecànic per fer noves fibres i filatures amb una qualitat i preu apropiats perquè la indústria s’hi interessi i les compri a gran escala”, comenta Rubén Fernández, promotor nacional d’Humana. La situació amb què es troben les entitats socials amb el canvi de recollida és un dels temes que preocupa el Consell Comarcal d’Osona. “Hem d’entomar la gestió i el tractament final dels residus, però no hi ha plantes a Catalunya i els impropis acaben a l’abocador”, lamenta la consellera delegada del Cicle de Residus, Ester Coma, que demana més implicació de la Generalitat. “Ens van forçant amb més exigència i increment de costos, però no tenim tecnologia de reciclatge. Ens han de donar l’eina per fer-ho bé”, afirma. Experiències d'èxit Per anar preparant el terreny i anticipar-se a les lleis que ara entraran en vigor, la Generalitat va presentar fa dos anys el Pacte per a la Moda Circular, un acord voluntari amb tots els agents –públics i privats–, amb l’objectiu d’arribar al 31 de desembre recollint ja selectivament entre el 25% i el 30% dels residus tèxtils municipals, preparant el residu tèxtil per a la reutilització, entre un 55% i un 60%, i reciclant el residu tèxtil, entre un 40% i un 50%. Entre els municipis que més han avançat i s’han convertit en referents per a altres hi ha Manlleu, on aprofitant la implantació del porta a porta i una subvenció es va signar un conveni nou amb Tapís, que va implicar doblar els contenidors de recollida de tèxtil, passant de 10 a 20. Fins al 2022 tenien una bústia per cada 2.100 habitants a set barris de la ciutat i ara n’hi ha una per cada 1.059 habitants a 11 dels 14 barris manlleuencs. “Hem tingut un augment molt significatiu perquè hem passat de recollir 42.500 quilos de roba a 103.238, que és més del doble. Abans eren 2,03 quilos per habitant i any i ara són 4,87 quilos, i crec que quan tanquem el 2024 ja serem als 5 quilos que marca la normativa”, celebra el regidor de Medi Ambient de Manlleu, Andreu Garcia. Per ell la clau de l’èxit ha estat “l’aposta política sumada a vincular-ho al porta a porta i a la campanya informativa de residus que es va fer i també a la implicació d’actors locals com els centres educatius o les entitats”. També destaca pels seus bons índexs de recollida de roba la Mancomunitat La Plana, amb 1.217 tones l’any. La seva aposta per complir amb la llei és ampliar contenidors però també el porta a porta i per això estan preparant una prova pilot per fer a finals d’aquest any o principis del que ve a Taradell. “Hem d’acabar de decidir si ho farem un dia al mes o com, però si funciona ho aplicarem als 15 pobles on fem recollida”, avança el vicepresident de la Mancomunitat i responsable de l’àrea de Medi Ambient, Xavier Rierola. Abans de Nadal també tenen previst obrir a Taradell mateix una botiga de segona mà entre Areté i Tapís. El Ripollès es posa les piles L’arribada del 2025 suposarà un canvi important al Ripollès no només per l’aplicació de la recollida selectiva de tèxtil sinó també perquè amb el nou any es posarà en marxa la recollida amb contenidors intel·ligents a tots els municipis a excepció de Sant Joan de les Abadesses, on ja es fa el porta a porta. “Vam aprofitar per demanar als pobles què volien fer amb el tèxtil i els grans que ja tenien convenis amb Roba Amiga continuaran igual i els petits ens van demanar de gestionar-ho des del Consell Comarcal”, detalla el conseller de Recollida de Residus, Àlex Medrano. Així hi haurà contenidors per a roba a tots els municipis i s’explicarà com funcionaran en les mateixes xerrades del canvi de sistema de residus. “Aquí tenim molta feina perquè estem amb xifres de 38-39% de reciclatge i hem d’arribar al 55%. Si no canviàvem tot això era impossible, i en el cas del tèxtil hem decidit que aquests contenidors no tindran cost per als ajuntaments perquè el preu que se’n treu ja compensa el servei”, afegeix el conseller comarcal. Les diverses estratègies s’ultimen aquestes setmanes per fer front a una nova recollida selectiva que tots els agents implicats tenen clar que començarà “a mitges” per anar augmentant percentatges amb els anys i que ha de caminar “forçosament” cap a la circularitat, per aprofitar al màxim els recursos ja existents i reduir així emissions i ús de matèries primeres.

Ajuntaments i entitats socials ultimen la recollida selectiva de tèxtil

Ribes supera el mes de prova dels contenidors xipats “sense incidències importants”

Torelló ratifica que els contenidors es puguin obrir més cops sense cost

Prova pilot d’un cubell per pis en comptes de bústia comunitària al porta a porta de Manlleu

Montesquiu comença dimarts la recollida de residus porta a porta

LA PREGUNTA

Considera que PSOE i Junts recomposaran la relació per restituir la majoria de la investidura?

Què li ha passat a la Pilarin?

Atracament amb un ganivet al centre de Vic

Una voluntària de Protecció Civil de Vic, clau per detenir un agressor sexual

Mor l'advocada osonenca Teresa Rosell

Detenen 'in fraganti' un atracador a la joieria de Taradell

Un home s'entrega després d'un accident de trànsit a Moià que causa la mort del seu acompanyant

Ernest Villegas i el 'miracle' d'un petit gran teatre a Sant Miquel de Balenyà

CCOO denuncia l'acomiadament de 300 treballadors temporals del grup Jorge a Osona pel brot de pesta porcina

A presó un lladre multireincident a qui havien detingut 25 vegades aquest any a Vic

Intoxicades dues treballadores per una fuita de gas a l'alberg de l'avinguda Olimpia de Vic