“Els boletaires no són problema si són respectuosos amb la natura”

Li va venir de nou assumir l’alcaldia a mig mandat?L’exalcaldessa Núria Pérez ja feia temps que em comentava que per dificultats a l’hora de compaginar la vida personal i professional amb el càrrec considerava la possibilitat de deixar-ho. Jo sempre contestava que l’ajudaria tant com pogués, però que no em veia amb cor de posar-me al capdavant. Quan finalment va prendre la decisió de plegar, vaig acceptar-ho, perquè m’havia compromès a complir el mandat. Actualment la Núria continua treballant amb l’equip de govern com a regidora. Després de vuit mesos d’alcaldessa, i havent-lo assumit en plena pandèmia, creu que el relleu hauria estat més fàcil en circumstàncies normals?El relleu no hauria estat molt diferent. L’únic que ho canvia és haver de gestionar les restriccions de la pandèmia. Durant el confinament, com ha viscut Pardines la relació amb els segons residents?Quan ens van confinar per primera vegada, ja hi va haver famílies que es van establir al municipi tot i no estar-hi empadronats, tal com es va veure a molts altres pobles. Durant els confinaments de cap de setmana o el comarcal, sí que vam veure més mobilitat de persones. Últimament els problemes han vingut derivats dels botellons que s’han fet a diferents municipis. Com ha afectat Pardines?Sí que se n’han donat casos, però tal com ha passat en altres pobles. Sobretot durant l’estiu i especialment per la festa major de la primera setmana d’agost. Soc conscient que el jovent té ganes de sortir i de trobar-se amb els amics, perquè tots hem estat joves. Desconec com s’ha d’afrontar. Els problemes han estat importants?No hi va haver problemes. Ni tan sols hi ha hagut queixes dels veïns. Simplement hem sabut que hi ha hagut aquests botellons. Campelles ha acabat tenint com a alcaldessa una regidora de l’oposició que inicialment ni tan sols havia entrat al consistori. Això descriu la complexitat dels electes als pobles petits?En pobles petits el que costa més és trobar gent que s’impliqui per entrar a l’Ajuntament. Quan la Núria m’ho va proposar, m’ho vaig haver de pensar molt, i també li va costar de trobar més gent. Tothom diu que t’ajudarà, que et donarà ànims, però el més complicat és trobar gent que faci el pas d’implicar-s’hi. I som conscients que de vegades no podem fer-ho al gust de tothom. I sovint la gent no sap distingir entre la vida personal i la de l’Ajuntament, i això pot generar una mica de malestar. Per què l’aturen pel carrer per demanar-li sobre aspectes del poble?Sí. O perquè potser no estan d’acord amb alguna actuació que realitzem, i llavors es poden arribar a barrejar les coses. Quin percentatge d’influència tenen els segons residents en la vida política de Pardines, encara que majoritàriament no tinguin dret a vot?Hi ha de tot. La majoria de la gent de segona residència sí que ens donen suport. Soc conscient que és impossible fer-ho bé per tothom. De vegades s’han oposat a alguna iniciativa, tot i que sovint el que passava és que hi havia manca d’informació. Al cap i a la fi qui realment sap les mancances del poble som la gent que hi vivim els 365 dies de l’any. La coberta de la pista de la plaça dels Països Catalans serà una obra traumàtica per alguns vilatans?No, de cap manera. Si hem decidit cobrir aquesta plaça és per un bé del poble. Crec que tenir un espai obert i cobert en un poble d’alta muntanya és primordial. En tot cas hi va haver veïns que s’hi van oposar frontalment…Sí, va haver-hi un debat entre veïns, i ens van fer arribar un recull de signatures, on parlaven d’un projecte que nosaltres encara no teníem, i que de fet no era el real. Quan van veure quin era aquest projecte, va haver-hi gent que va fer marxa enrere i ens van venir a demanar perdó. Des de fa uns mesos que vam tenir la visita del tècnic municipal, que ell està fent la redacció del projecte definitiu, i quan estigui acabat es farà públic. Volem que sigui una infraestructura que no tingui impacte visual i que quedi integrada al poble, seguint el model de construcció que ja tenim. Creu que s’ha incrementat l’accés al medi natural durant aquest últim any?Pardines sempre ha sigut un municipi on ha vingut gent a fer excursions i rutes. Ara bé, la sensació és que aquest estiu el volum de gent ha augmentat. Alguns dies ens trobem que tant al poble com al seu voltant hi ha cotxes aparcats a tot arreu i de vegades de males maneres. Som conscients que la zona d’aparcaments que tenim no està preparada per engolir un nombre tan gran de cotxes. Però de mica en mica, en els últims anys hem intentat solucionar-ho. Els boletaires i les curses de muntanya porten un gruix important de persones a Pardines. A l’hora de la veritat representen més inconvenients que avantatges?Realment ja fa uns dies que volten bastants boletaires per aquí. Però no crec que sigui un problema sempre que siguin respectuosos amb el medi ambient i la natura. De vegades ens trobem deixalles tant a la muntanya com a zones properes al poble, i això pot ser un inconvenient. D’altra banda, ens porten benefici pels establiments de restauració o per la gent del poble, i això és un avantatge. El que s’asfaltin alguns camins rurals ha indignat alguns veïns. Vostè hi està a favor?Estic a favor de l’asfaltat de camins sempre que serveixi per millorar l’accés a nuclis de població del poble. És una millora d’accés, però que alhora fa més fàcil el manteniment tant a l’hivern per netejar els camins com a l’estiu per arribar als marges. De fet hi ha gent que creu que els municipis rurals encara hem de tenir tots els camins de terra, i no ha de ser necessàriament així. Hi estic a favor sempre que es pensi amb el cap i tocant de peus a terra. En el cas dels que s’han executat des del Consell Comarcal creu que han estat respectuosos amb el medi ambient?Com he dit estic d’acord a condició que millorin l’accés a nuclis de població. També penso que hi ha altres maneres d’arreglar aquests camins. La collada verda que uneix les valls de Ribes i Camprodon ha de seguir sent com la coneixem avui o caldria potenciar-la?Hi ha punts que estan força deteriorats. Segurament hi caldria alguna actuació sempre que fos per passar-hi amb 4x4, i no pas per obrir-hi una carretera perquè hi passin tota mena de vehicles. De fet ens trobem que Google Maps i altres webs indiquen aquest camí per dirigir-se cap a la Vall de Camprodon. Això suposa que hi ha cotxes que no són adequats per accedir-hi, i que els hem d’aturar perquè no hi podrien passar. Per molts ha estat una sorpresa que Pardines disposi de llicència de ràdio municipal…Bàsicament la ràdio de Pardines s’ha incorporat a la xarxa de comunicació local de Catalunya. El que pretenem és donar veu al municipi i informar sempre que calgui d’esdeveniments, de festes, de notícies del poble que puguin resultar interessants, i estar-hi representats. Fa molt temps que disposen d’aquesta llicència?No puc dir exactament quan, però sí que fa temps. Tot i formar part d’una llista associada a ERC, vostè està d’acord amb la línia que ha marcat la direcció del partit en els últims anys?Quan em vaig presentar a l’Ajuntament no ho vaig fer per un tema polític, sinó per treballar pel poble i millorar-lo per la gent que hi vivim. La gestió d’un poble petit és molt diferent de la de municipis més grans, però les necessitats de la gent sovint són les mateixes. Sí que és veritat que estem en una llista associada a ERC, però en els moments que estem vivint no sabria dir-te què és el millor i què és el pitjor. En tot cas se sent identificada amb les decisions d’ERC?Això no ho diré. Estic aquí per treballar pel meu poble, que és un municipi amb molta vida, on la població ha augmentat i on tenim 25 nens i nenes que van al col·legi de Ribes. Volem treballar per millorar la qualitat de vida, per fer seguir fent més actuacions fins i tot de les que ja fem.

“Els boletaires no són problema si són respectuosos amb la natura”

Del poble al Raval, per la C-17

La reforma del Teatre Cirvianum comença amb impugnació i pròrroga

Taradell té un nou parc infantil amb els pressupostos participatius

Creen sis nous espais pediàtrics a l’Hospital de Vic

LA PREGUNTA

Creu que s’acabarà aviat la guerra d’Ucraïna?

Mor el fotògraf, activista i excursionista Antoni Anguera

Nandu Jubany i la seva nova Mercedes-Benz Classe V

Mig centenar de persones condemnen l’intent de feminicidi a Sant Hipòlit

Detingut per quatre robatoris amb força en establiments de Vic

Un ferit lleu en una sortida de via a la C-17 a Montesquiu

Activitat comercial a Granollers en temps de pandèmia

Un veí de Ribes acampa davant de l'Ajuntament per recuperar un pis amb llogaters morosos

Sílvia Orriols, alcaldessa de Ripoll

Arrenca el judici contra el conductor que va provocar la mort d’una noia a la C-17 el 2018

Joana Aregall, 25a Bruixa de l'Any de Centelles