Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

Els fons Next Generation preveuen 83 milions d’euros per a projectes de tractament de dejeccions ramaderes

La Llotja de Vic i Banc Sabadell van fer una jornada a Vic per millorar la fertilització

La jornada via webinar sobre els ajuts com un impuls per a la millora en la gestió de les dejeccions ramaderes que es va fer dijous, organitzada per la Llotja de Vic i el Banc Sabadell, va posar sobre la taula els 83 milions d’euros del fons Next Generation que durant tres anys subvencionaran projectes de tractament de fertilització individuals. Ho va explicar la subdirectora general d’Agricultura del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Acció Rural, Neus Ferreté. Per a la gestió de subproductes i dejeccions s’hi destinen 83 milions dels 307 que són per a inversions en agricultura de precisió, eficiència energètica i economia circular, i aprofitament d’energies i gasos renovables en el sector agrícola i ramader. Són per invertir en sistemes de tractament, com la separació sòlid/líquid, la digestió anaeròbica a la granja, el compostatge i la construcció de basses i el seu cobriment. Els ajuts serviran per a un màxim del 40% de la inversió.

No són els únics que hi ha. De fet, aquest dilluns es tanca el termini per demanar ajuts a la mitigació del canvi climàtic, que també promou l’eficiència en els recursos i el foment d’una economia baixa en carboni i que estan dotats amb 16,9 milions d’euros en aquesta convocatòria. Durant la jornada, moderada per Miguel Ángel Higuera, director d’Anprogapor, el director del segment agrari del Banc Sabadell, José Antonio Morante, va enviar el missatge que “els bancs hem de ser facilitadors de les inversions que facin els ramaders i procurar que el cost financer no sigui un problema, perquè el pas s’ha de donar cap a una producció sostenible”.

Però més enllà dels ajuts, en una taula rodona amb Arturo Daudén, coordinador de l’oficina de projectes del CITA, a l’Aragó; Rosa Gallart, enginyera agrònoma del GSP de Lleida; Ricard Carrera, coordinador de la Taula per a la Gestió Sostenible de la Ramaderia d’Osona al Beta Technological Center de la UVic-UCC, i la mateixa Ferreté es va tornar a debatre sobre tecnologies per millorar les fertilitzacions, però sobretot es va parlar d’aprofitar “els nutrients i l’energia que es pot treure del purí” i establir aliances amb el sector agrícola, “perquè són els que coneixen millor quins fertilitzants necessiten”, i l’energètic. Es va recordar que la pressió de la Comissió Europea per a la reducció de fertilitzants químics és molt important. És hora de posar-s’hi.

“Ja hi ha prou tecnologia. Només falta la voluntat”

Una de les preguntes que es van fer des del xat va ser quina és la millor tecnologia. Fa anys que es fa aquesta pregunta, però tots els ponents van deixar clar que “no hi ha una única tecnologia per a tothom. Cada granja és diferent i a més es poden anar sumant processos en funció de les necessitats”. Com va dir Arturo Daudén, “el sector no es pot esperar a tenir la tecnologia màgica perquè no existeix” i sí que hi ha “d’haver només voluntat per fer la inversió”. També Gallart va afegir que “encara hi ha poca implementació a les granges de sistemes de tractament”, alhora que per Carreras es tracta no només d’innovar en el tractament sinó també en el “model de negoci”.

Prop de 6.000 granges i només 335 sistemes de tractament individuals

A Catalunya hi ha prop de 6.000 explotacions de porcí que tenen més de 9 milions de places. Això representa 9,4 milions de tones de purins i 2,8 de fems. Són dades d’un sector, el ramader, que representa un 64% de tot el sector agroalimentari i aquest és el 13% del PIB català. Ho va explicar Elisenda Guillaumes, directora general d’Agricultura i Ramaderia del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Acció Rural, que és com es diu el que fins ara era el DARP.

La subdirectora general d’Agricultura, Neus Ferreté, va explicar també durant la jornada que actualment –deixant de banda els sistemes col·lectius– hi ha només 335 sistemes instal·lats o en fase d’instal·lació a granges de Catalunya. “Ha estat lent”, va dir, “tot i que darrerament se n’estan posant més”. De separació sòlid-líquid, n’hi ha 155; de compostatge (la majoria no són de porcí), 107; de nitrificació i desnitrificació, 51; de biodigestió, 11; d’assecat i evaporació, 4, i d’altres tipus com l’electrocoagulació, n’hi ha 7. Al seu parer, encara pocs.

S’atorguen els Premis Especials Osona del 2020

Els Premis Especials Osona, que reconeixen les explotacions ramaderes de porcí d’Osona, el Lluçanès i el Bages que han obtingut les millors puntuacions en matèria de bioseguretat, es van atorgar coincidint amb el webinar organitzat per la Llotja de Vic amb la col·laboració del Banc Sabadell. El premi en la categoria d’engreix va ser ex aequo per a Cal Piquet, de Sant Joan de Vilatorrada (Bages), i Puigsec, d’Olius (Solsonès). En la categoria de reproductores es va premiar la granja Fontuca, de Castellterçol (Moianès), i en la de transició el guardó va ser per a l’explotació Sant Antoni, d’Avinyó (Bages). Finalment, en la categoria territori convidat, que aquest any era el Berguedà, es va distingir la granja Emprius, de Montclar. De forma excepcional s’hi va afegir un premi amb el nom Reconeixement Llotja de Vic, que va ser per al Centre Tecnològic BETA de la UVic per la seva feina en la millora de la bioseguretat del sector.

LA PREGUNTA

Està a favor dels indults?

En aquesta enquesta han votat 2197 persones.
 

Comentaris

Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}
    {{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fes un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.