La setmana passada van reprendre la vacunació a les residències d’Osona. Tot i els incompliments de les farmacèutiques, la segona dosi arribarà a tot arreu?
Sí. A hores d’ara ja l’hem administrat a prop d’un 60% dels residents i a un 40% dels professionals que hi treballen. Entre aquesta setmana i la vinent arribarem a totes les persones a qui ja vam posar la primera, que representen el 90% dels residents i el 74% dels treballadors. Són unes xifres molt bones.
I les dels sanitaris? Perillen?
A causa de la disminució de vacunes que rebem de Pfizer hem espaiat una mica més l’interval entre una dosi i l’altra, però ens marquem l’objectiu d’haver posat la segona a tothom abans que hagin passat 28 dies de la primera. Senzillament ho hem allargat una mica més. En el cas concret d’Osona s’estan vacunant tres quartes parts dels professionals d’hospitals i centres d’atenció primària i a un 16% ja se li ha administrat les dues dosis.
En aquest grup prioritari també hi havia les persones que es consideren grans dependents. Salut presenta aquest divendres l’estratègia nacional de vacunació, però pot confirmar que se les vacunarà durant el primer trimestre de l’any?
Teòricament ara han de començar a arribar més vacunes, també les de Moderna, i estem a l’espera de la d’Oxford-AstraZeneca. Amb els grans dependents tenim un problema logístic: una cosa és portar un conjunt de vials, arribar a una residència i anar administrant dosis, i l’altra posar-ne una en un punt, moure’s i anar a un altre, tornar a desplaçar-se per tercer cop… Una vegada s’ha reconstituït, la fórmula de Pfizer ha d’estar quieta. La de Moderna s’ha d’administrar de seguida que surt del congelador, i estem pendents de la deliberació del Ministeri sobre la d’AstraZeneca, ja que no hi ha prou estudis clínics sobre la seva efectivitat en persones majors de 65 anys.
Això vol dir que de moment descarten començar a vacunar les persones grans dependents?
No, ho farem, segur, el que passa és que encara no sabem com. La pandèmia ens ha demostrat que davant de la necessitat sempre se’ns acudeixen solucions imaginatives.
La setmana passada a EL 9 NOU recollíem la història de Lluc Roca, un nen de Manlleu que conviu amb una malaltia genètica que requereix cures constants per part dels seus pares. Ells lamentaven que no se’ls hagi inclòs al primer grup de vacunació. Hi ha marge per corregir situacions com aquesta?
S’hi treballa contínuament. També heu de pensar que l’operativa de la vacuna depèn de quantes n’arriben i de quin tipus. No diria que anem dia a dia, però la planificació varia setmanalment.
Quantes dosis arriben ara a Osona? A principis de gener, quan van iniciar la campanya, n’eren 975 cada cinc dies.
Han disminuït en un 10%. Esperem anar-les recuperant.
Per què aquí no disposem encara del vaccí de Moderna?
Aquesta farmacèutica ha enviat molt poques dosis a Catalunya i s’han reservat per als llocs que anaven més endarrerits. És una vacuna que ha d’estar en centres sanitaris i que s’ha d’administrar de seguida que surt del congelador. Per logística no seria viable de portar a residències.
Els vials se centralitzen primer a Manresa o pugen de Barcelona cap a Vic?
Es reparteixen directament des del Banc de Sang i Teixits.
La primavera passada els tests d’antígens pel Consorci Hospitalari de Vic (CHV) van arribar més tard que a la resta de la Catalunya Central. La vacunació també va començar abans en altres comarques. Que la seu territorial de Salut sigui a Manresa juga en contra d’Osona?
Si no vam iniciar la campanya igual a tot arreu va ser perquè no disposàvem de vacunes ni prou neveres per a tots els equips. Estaven encallades al túnel que travessa el canal de la Mànega. Es va començar pel Bages i el Berguedà perquè són les comarques amb més places residencials i perquè tenen un percentatge de població envellida superior al d’Osona o l’Anoia. De tota manera la diferència va ser d’una setmana i després s’ha avançat molt de pressa.
A Osona els indicadors pràcticament no estan reflectint la tercera onada de la pandèmia. Com ho expliquen?
Des del mes d’agost Osona ha estat malament en comparació amb la resta de Catalunya, teníem unes dades epidemiològiques dolentes. Van pujar tant que també costen molt de redreçar, igual que és lògic que triguis més a baixar de l’Everest que de Montserrat, perquè vens de més amunt. Osona ha quedat en una espècie d’altiplà. Puja una mica, torna a millorar, però no acaba de fer net. No podem dir que els indicadors estiguin malament, sinó que han quedat estancats i la baixada s’ha anat tornant més i més lenta.
La bona notícia és que als hospitals no hi ha hagut un nou pic de pacients ingressats?
És això que comentàvem, potser no hi ha un pic, però tampoc s’acaben de buidar. Estem estabilitzats.
També s’ha de tenir en compte que les estades acostumen a ser llargues…
Hem vist que a vegades han de passar setmanes perquè es percebi als hospitals que baixa la incidència de casos. Sí que s’ha de destacar que a Osona, tret del moment més crític de la pandèmia, s’ha pogut mantenir bastant l’activitat ordinària.
Tot i això, hem acabat l’any 2020 amb llistes d’espera més llargues que les del 2019?
No.
Semblaria que ha de ser al revés…
Durant el primer trimestre va entrar molt poca gent a les llistes d’espera, hi havia menys consultes i els esforços es van bolcar en l’atenció de la Covid-19. Des de l’estiu els centres també han fet un esforç molt important per intentar recuperar, si no tota, gran part de l’activitat que es va haver d’ajornar llavors. Això és un èxit tenint en compte que actualment s’han incrementat els temps de neteja i preparació entre visita i visita o cirurgia. Arribar a compensar-ho tot era un repte, però s’hi ha respost amb molta empenta.
Abans de la pandèmia, el CHV estava negociant amb el Servei Català de la Salut per revertir un infrafinançament que des de la direcció qualifiquen d’històric. Vostè admet que existeix?
La majoria d’entitats proveïdores consideren que l’activitat que fan hauria d’estar més ben finançada. És un tema complicat, no tothom té la mateixa cartera de serveis, no totes les estructures són iguals… I sí que és veritat que s’hi treballa. Puc assegurar que aquest 2020 des del Servei Català de la Salut hem intentat garantir que l’atenció a la Covid-19 no suposés una despesa extra als centres ni desequilibrés els seus pressupostos.
Entre la pandèmia i les eleccions, vol dir que hi ha marge de millora a curt termini?
La majoria de programes per al 2021 es basen en la realitat actual, és a dir que mantenen un reconeixement de sobreactivitat i sobrecostos. Mentre la pandèmia no estigui controlada, l’objectiu és que els centres no hagin de patir pel vessant financer.
A l’edició de dilluns explicàvem que recentment s’ha reorganitzat el sistema sanitari català per coordinar decisions i canalitzar fluxos de pacients. El CHV forma part del clúster de la C-17, que té l’Hospital Clínic de Barcelona com a referència. En què millorarà això la vida dels pacients?
Històricament ja existien un seguit d’hospitals que treballaven de manera coordinada per ajudar-se mútuament amb algunes especialitats. Ara s’ha acabat d’endreçar. A efectes pràctics el Clínic pot aportar expertesa, oferir formació als professionals, o acollir pacients si n’hi ha necessitat. Els altres hiverns se’ns complicava molta gent de la grip i podia passar que tinguéssim les nostres UCI plenes. Llavors el SEM valorava on derivar. Amb aquest sistema, els cinc clústers representen un circuit preestablert, com un acord que el germà gran sempre ajudarà el petit. L’objectiu és ser més eficients, optimitzar els recursos i garantir l’equitat.
Si se segueix la lògica de la C-17, en aquest clúster no hi hauria de figurar també l’Hospital de Campdevànol?
Jo puc parlar per la Regió Sanitària de la Catalunya Central. Les carreteres van com van, però cadascú decideix com se sent més còmode a l’hora de treballar.
La majoria de consultoris de pobles petits han anat reobrint, però encara en queden alguns de tancats. Tornaran a la normalitat?
Els pocs que falten responen a temes organitzatius de personal o bé s’està avaluant si compleixen amb les mesures de prevenció de la Covid-19: tenir opció de ventilar, sectoritzar espais… Un cop superada la pandèmia han de recuperar l’activitat.
I hi ha solució per als que, com Manlleu o Torelló, necessiten més espai?
Amb Manlleu hi treballem des de fa molt temps. Encara no tenim calendari, però la voluntat és esponjar el CAP amb un nou model de mòduls pensats expressament per a l’atenció primària.
