Abans de les eleccions comentava que les afrontava com un examen a la feina feta. En un municipi amb llista única, haver pujat en vots és un aprovat?
El dia de les eleccions vam estar molt contents perquè la resposta del municipi va ser molt satisfactòria. Hi va haver una participació molt alta i la gran majoria va donar suport a la nostra llista. Sí que ho plantejàvem com un examen i entenc que el vam passar amb bona nota.
Optava a la reelecció per acabar projectes iniciats en el seu primer mandat. Quins són?
Ens hem fixat tres objectius bàsics. Un és en l’àrea de cultura. Malla és un poble de masies, no hi ha un nucli concret i la gent vivim de manera dispersa. La cultura és una eina i un vincle d’unió que facilita que ens puguem connectar entre nosaltres. Altres poblacions tenen escola, nosaltres no, i des de l’Ajuntament hem de potenciar activitats culturals que ajudin a crear aquest vincle d’unió i coneixença entre tots els veïns.
El segon?
Tenim el repte de l’habitatge, en el sentit que hi ha gent jove de Malla que voldria quedar-se o venir a viure al poble i ho tenen molt difícil. Estem ja en la fase de modificació del pla especial del catàleg de masies, en el sentit que a cada masia s’hi pugui fer més d’un habitatge. No inventem res, perquè en aquestes masies hi vivien moltes persones. Avui, en la majoria, hi ha dues o tres persones o estan buides. L’Ajuntament també és propietari de la masia de Pratdesaba i allà també pensem i treballem amb la idea de fer-hi quatre habitatges que podrien ser de lloguer per a gent jove. Tot això ho fem perquè pensem que el fet que els joves es puguin quedar a Malla dona estabilitat a la població, la consolida i permet rehabilitar un patrimoni com les masies. Si se’n treu un rendiment a través del lloguer el propietari es pot motivar a fer reformes.
I de nou habitatge se’n planteja a Malla?
Crear nou habitatge està previst al POUM. Hi marquem un petit nucli, darrere de l’ajuntament, de 16 cases. Hem fet l’aprovació inicial del POUM, ho hem enviat a urbanisme i ens han de respondre a través d’un informe abans de fer l’aprovació provisional. Pensem que el tema de fer habitatge nou anirà una mica més per llarg que no la rehabilitació de masies.
I el tercer objectiu?
És el tema de les energies renovables. Fomentar-les. Com a poble tenim un compromís en la reducció d’emissions del 40% de cara al 2030, per tant hi hem de treballar i hem de fomentar que la població hi aposti. En aquest sentit, en les ordenances que hem aprovat recentment hi ha diverses bonificacions que afecten la instal·lació i la utilització d’energia renovable.
Molts quilòmetres del lateral de la C-17 es troben a Malla. És un punt calent del municipi?
El tema del lateral el trobo injust. Gairebé el 80% de les subvencions que vam rebre en l’anterior mandat les vam invertir en una infraestructura que utilitza bona part d’Osona sud. No trobo just que tot el manteniment l’hagi de suportar un poble petit com Malla, ja que ens va impedir millorar moltes altres coses. Faig un toc d’alerta, perquè en gaudeix molt la comarca però la despesa és tota per a Malla. També cal posar l’accent en la convivència: hi passen tractors, vehicles, bicicletes, gent a peu… no és fàcil. Cal respecte entre tots, i tenir ben clar que, per exemple, els pagesos l’utilitzen en el seu dia a dia per treballar.
Han temptejat l’opció de descarregar a la Generalitat part de la despesa que suposa el lateral?
Quan es va crear, ja hi va haver gent que es va oposar a assumir aquest cost. Hem fet alguna gestió però no hi ha res concret. Perquè la gent es faci una idea del que ens suposa, el pressupost de Malla sol ser d’entre 350.000 i 400.000 euros anuals. La inversió que vam fer al lateral ens va costar 180.000 euros. Ens arriben subvencions però també hem de destinar-hi recursos propis. En aquest mandat no tenim previst actuar-hi, però quan toca fer-ho ens suposa una despesa molt gran.
Un altre punt important del municipi és l’encreuament dels Estudis, a la zona de l’ajuntament. El milloraran?
Tenim previst fer-hi una rotonda, però en aquest projecte ja estem en fase de licitació. Per tant, en mig any ha d’estar fet. És un tema de seguretat vial. És un punt una mica conflictiu, amb diversos encreuaments i tipologia de vehicles molt diferents. Hem d’habilitar una nova zona d’aparcament perquè amb l’extensió de la nova rotonda perdrem la que hi ha ara. Això comportarà retallar una mica el camp de futbol, que tampoc té les mides reglamentàries, i passarà a ser un terreny de joc de futbol 7.
En l’anterior mandat va sorgir la inquietud d’una part dels veïns de Múnter de deixar Muntanyola i passar a dependre de Malla. Com ha quedat tot plegat?
L’actual equip de govern de Muntanyola va posar en el programa que va presentar a les eleccions municipals el compromís de consultar la voluntat dels veïns de Múnter pel que fa a aquest tema. Entenc que si ho posaven al programa és per complir-ho. A Malla coneixem perfectament la realitat d’aquests veïns i veïnes, i el vincle que històricament hi ha hagut entre la parròquia de Múnter i la nostra és evident. De raons objectives perquè es faci efectiu aquest canvi n’hi ha moltes, però la més important és la voluntat i la veu dels veïns. Cal trobar un sistema per fer la consulta als implicats i validar-ne el resultat. Estem a l’espera del moviment de Muntanyola. No podem fer res més.
Formen part de la Mancomunitat. Per a un poble petit, aquest òrgan té una gran importància, no?
Sempre hem reivindicat la utilitat de la Mancomunitat, i, de fet, vam ser dels fundadors i les instal·lacions es troben al nostre municipi. Creiem que hi hem de tenir una implicació important i directa per veure, saber i controlar com funciona tot plegat. Estem ficats en el funcionament del seu dia a dia i en l’equip de govern.
Funciona correctament la Mancomunitat a dia d’avui?
El que proposem des de Malla, i creiem que anem cap aquí, és que convé més implicació per part de tots els membres que en formem part. No ha de ser una cosa allà dalt en un racó que ofereix serveis, sinó que hauria de ser el gran nexe d’unió entre tots els municipis que hi som. Hi ha d’haver una implicació per part de tots en el funcionament del dia a dia, i ser part activa en la presa de decisions. Si t’impliques, veus les mancances i aprofundeixes en la cerca de solucions. Crec que l’actual equip de govern té aquest objectiu: fer una Mancomunitat més oberta i més transparent i que tingui una millor eficiència.
“En cap cas no acceptarem que la pota sud passi per Malla”
En la mobilitat comarcal, un dels grans temes és la pota sud de Vic. Han sigut clars des d’un principi dient que no volen que passi pel seu municipi.
Seria una barbaritat. No perquè afecti el nostre municipi, que també, sinó per tot el que representa Malla per a la comarca. Tècnicament no té cap sentit plantejar una pota sud més enllà d’on hi ha el problema, que és l’entrada de Vic, els barris de Santa Anna i de la Serradesanferm i la connexió amb l’Eix Transversal. Si desplacem la pota cap a l’exterior de Vic no resolem el problema. És obvi que cal una actuació, però no hem de pensar en una via ràpida de quatre carrils, sinó en una carretera local que permeti treure trànsit. I en cap cas acceptarem que es faci a Malla. És un tema que ens preocupa. Com més l’acostem a Vic, menys impacte al territori tindrà i també menys cost econòmic.
Els fa por que la feina per mantenir un paisatge rural quedi en no res?
Exacte. És un tema de comarca i no ens podem permetre perdre aquest paisatge. Tots nosaltres, quan tornem de Barcelona per la carretera i passem pel coll de Malla, gaudim de la panoràmica de la ciutat de Vic, del Cabrerès i els Pirineus al fons. És una imatge molt potent del que vol vendre Osona, que és paisatge, proximitat i ruralitat. Qualsevol intervenció en aquesta entrada seria un gran càstig per al territori. Ens ha costat molt mantenir-ho des de Malla, i hauria de ser una prioritat fer-ho perdurar. A l’alcaldessa de Vic li he comentat algun cop que el que hauria de fer és prioritzar-nos per mantenir aquest paisatge i aquest pulmó de la capital i de la comarca.
Malla es troba en un lloc estratègic i llaminer per a les indústries.
De temptacions en tenim cada dia. Venen moltes empreses a l’Ajuntament i ens proposen projectes per instal·lar-se a peu de la C-17. Els expliquem que hem triat una opció, un model de poble i una manera de viure basada en el món rural que ens agrada i ens fa estar bé. Tot el poble va triar aquesta opció i va quedar recollida en el POUM. No podem canviar això a la babalà. I espero que un hipotètic projecte de la pota sud de Vic tampoc ens ho faci canviar. Ens faria prendre una posició més dura sobre un tema que creiem que no podem acceptar de cap manera.
{{ comment.text }}