Distribuir l’equivalent a cinc litres d’oli que abans anaven de la garrafa a les setrilleres dels restaurants d’acord amb la nova normativa, que obliga a servir-lo en recipients no reomplibles per acreditar-ne la procedència, representa un cost afegit de 20 euros. O dit d’una altra manera: a partir d’ara, els restaurants poden acabar pagant el doble per l’oli que gasten en el servei. No pel preu de l’oli, sinó pels envasos que han de posar a les taules i que, un cop buits, s’han de llençar. Ho subscriu la majoria dels restauradors consultats, que consideren absurda la mesura. La troben, a més, poc pràctica, i creuen que acabarà revertint en el preu del servei.
La normativa europea que ho regula va entrar en vigor, després de mesos de debat i moratòries, l’1 de març passat. Pretén garantir la qualitat de l’oli que se serveix a taula, i per això demana que sigui en recipients etiquetats i que no es puguin reutilitzar un cop fets servir. “Més costos i més residus”, resumeix Antoni Rovira, del restaurant La Mola de Santa Creu de Jutglar. Rovira considera ridícul el control de l’oli a les taules del menjador “i que en canvi no es digui res del que hi ha a la cuina”. Això demostra, segons ell, que la mesura no obeeix a cap control de qualitat sinó a l’interès d’algú de lucrar-se amb el negoci dels envasos. I ironitza: “Algun ministre vol ajudar un amic”.
Jaume Pascual, de Can Pascual de Folgueroles, diu que garantir la qualitat de l’oli que se serveix “pot ser, d’entrada, una bona mesura”, però no està d’acord que “n’acabem pagant el doble i no pel preu de l’oli, sinó de l’envàs”. Com Rovira, considera paradoxal que el mateix zel amb què es pretén controlar l’oli de les taules no s’apliqui a les cuines. Des del restaurant La Roca de Taradell, Anna Molist defensa que “els restaurants ja responem de la qualitat que donem; hi ha oli bo o dolent, com hi ha vedella bona o dolenta”, diu. També considera absurda la mesura. “L’oli et surt més car i al final potser acabarem descobrint on és la trampa”, apunta. Al restaurant 4 Carreteres, de Tona, consideren que “hi ha coses més importants amb què fixar-se”, però que s’han adaptat al canvi malgrat que deixar d’omplir setrilleres per posar ampolletes a taula “serà més car”.
Alfons Vilarrasa, del restaurant El Caliu de Vic, ho considera “una tonteria” perquè la qualitat de l’oli que se serveix “es podria controlar perfectament via inspeccions”. Segons ell, és una qüestió que no s’ha enfocat bé. “Un canvi de llei va bé si és per millorar la qualitat, però no és el cas”. Al seu restaurant fa 22 anys que treballen amb el mateix proveïdor. Com altres dels consultats, defensa que, per a un restaurant, l’aval dels clients és la millor garantia de la qualitat que es dóna. Més condescendents amb la mesura són a El Xic de Vic i a Can Colomer de Tavèrnoles. En el primer cas, Eduard Bover diu que “com a mesura sanitària no em sembla malament”, tot i que admet que és poc pràctica. Josep Colomer, per la seva banda, assegura que “no n’hem fet cap problema. Ens hi hem adaptat, i punt”.
Carme Turrats, de La Piazzetta de Ripoll, no hi està gens d’acord. “El setrill, a part de ser un element emblemàtic, és reutilitzable”, explica, “i en canvi ara llençarem un munt d’ampolles de vidre”. Turrats diu que el client “és prou intel·ligent” per saber si se li posa oli bo o dolent, i el molesta la falta de confiança constant cap als restauradors: “No som estafadors”. Des del restaurant Els Caçadors de Ribes de Freser, Ramon Pau explica que també han hagut d’optar per les ampolles de vidre de 250 centilitres. Pau també està disconforme amb la mesura: “Algú haurà de dir prou, perquè només ens legislen a nosaltres i això no s’aguantarà”. També considera que s’ha fet molt malament, perquè s’ha legislat el tipus d’envasat “però no el tipus d’oli. No ho entenc”. Pau apunta que “ens hem tornat inspectors de tot: de tabac, de gossos i ara de l’oli”. Pep Arcarons, d’El Molí de Ripoll, pensa diferent. “Veig bé que es controli”, afirma, “aquest nou sistema és molt més net”. Segons Arcarons, “sobretot amb el vinagre i a l’estiu” a les setrilleres s’hi feien uns mosquits petits que ara ja no hi seran.
{{ comment.text }}