“Els sucs verds ens proporcionen molts més antioxidants”

-Què són els superfoods o superaliments?
-Són aliments amb un alt valor nutricional. Són molt rics en micronutrients que són les vitamines, els minerals, antioxidants, enzims actius i altres fitoquímics. Són la peça clau per a un bon estat de salut.

-Quins són?
-Al llibre en podem veure diversos. N’hi ha com les baies de Goji, la maca… provinents de llocs remots del món, però a Catalunya tenim molts superaliments. Ho són el pol·len d’abella, la mel crua, les ortigues, l’estèvia, els bolets, els fruits silvestres i els vegetals de fulla verda… Cal que els incorporem a la nostra dieta. Són molt nutritius i fàcils de trobar.

-Dels superfoods ja en parlava al llibre anterior com a possibles toppings per afegir-los als sucs verds. De fet, molts la van començar a conèixer i a seguir arran del llibre Sucs verds. S’intueix pel seu nom però… Què són els sucs verds?
-Són sucs que els ingredients principals són vegetals, sobretot els de fulla verda. Sempre hem conegut el típic suc de fruita, però hem de fer un canvi de xip i anar a buscar sucs que ens proporcionin encara molts més antioxidants.

-Què aporten?
-Sempre es diu que hem de prendre cinc peces al dia de fruita o verdura. En un suc verd ja hi posem entre cinc o sis vegetals mínim. Ja és una manera d’assegurar-nos que a primera hora del matí prenem totes aquestes vitamines i minerals. M’agradaria anar una mica més enllà i dir que, des del meu punt de vista, crec que amb cinc no en tenim prou ja que estem exposats a contaminació a l’aire, a l’aigua… Els productes d’higiene o de neteja que fem servir també porten substàncies químiques i tòxiques i necessitem molta micronutrició per poder combatre tota aquesta exposició als tòxics.

-Quines diferències hi ha entre els sucs de fruita i els verds?
-Els sucs de fruita també ens aporten moltes vitamines i minerals. L’únic que, un factor molt clau i, per això dic, que els ingredients principals són els vegetals de fulla verda és que les fulles ens aporten molta clorofil·la. I la clorofil·la s’ha vist que té una estructura mol·lecular molt similar a l’hemoglobina, que és un element que es troba a la nostra sang i que s’encarrega de transportar l’oxigen. Cada vegada surten més estudis que diuen que com més consum fem de vegetals de color verd, els nivells d’oxigen a la sang augmenten. Una sang més oxigenada vol dir una sang amb més capacitat de depurar, més neta.

-Quants sucs hauríem de prendre al dia?
-Com més millor, sempre que no ens facin anar massa de ventre o no tinguem certa intolerància a algun aliment. Per exemple, si posem remolatxa a dins d’un suc verd, a vegades ens pot fer anar massa de ventre. Si no l’hi posem i se’t posa bé aquest suc, en pots prendre a mig matí, a la tarda i fins i tot per sopar o com s’hi prenguessis aigua. Com que no es tracta de càpsules vitamíniques o un mineral concentrat amb una pastilla sinó que són aliments, no fan mal. El nostre cos ho pot tolerar. És una manera fàcil i pràctica d’afegir més nutrició a la nostra alimentació.

-Hi ha un suc per a cada ocasió.
-Tots tenen un efecte depuratiu i energetitzant perquè un suc verd és gairebé tot líquid, que no requereix digestió; per tant, és com si fos una transfusió sanguínia. Totes aquestes vitamines i minerals t’entren automàticament a dins del cos. Si hi afegeixes certs tipus d’ingredients tindran un tipus més embellidor de la pell, si porta pastanaga, o si li afegeixes pol·len d’abella… Un altre suc tindrà més propietats anticancerígenes si hi afegeixes cols…

-És una moda aquest nou estil de vida que té cada vegada més en compte el menjar sa?
-Jo crec que no és una moda. I si ha arribat aquí com a moda és una moda que ha arribat per quedar-s’hi. I tant de bo totes les modes fossin com aquesta, tan saludable. Crec que la gent ja ho ha adaptat com un hàbit, com una rutina.

-Viu als Estats Units. Allà per una banda se sap que consumeixen grans quantitats de menjar ràpid però per altra banda també són grans consumidors d’aquest tipus d’aliments que proposa als seus llibres.
-És un país d’extrems i contrastos. Hi ha molts casos de sobrepès i d’obesitats mòrbides. Hi ha persones que fins i tot han d’anar amb motos petites per desplaçar-se perquè el seu esquelet no els aguanta… Per una part tenim això però per l’altra hi ha alguns estats com Massachusetts, Califòrnia o Oregon que són més punters i segueixen les noves tendències en nutrició. Cada vegada que vinc a Catalunya veig més juice bars, restaurants amb opcions veganes o vegetarians, vas al súper i tens productes de tot tipus…

-Com va arribar al món dels superfoods i els sucs verds?
-Com a consumidora. Després de graduar-me com a universitària vaig marxar a viure als Estats Units. Allà, tot i consumir el mateix que aquí, vaig pujar de pes, em sentia més inflada, em va canviar la pell i em sentia com més baixeta d’energia. Vaig estar investigant com creixia el bestiar, com es cultivaven els vegetals i tots els productes químics que s’utilitzen… Això és el que em va fer veure que em calia una alimentació més neta. De mica en mica, vaig anar buscant productes més ecològics i menys processats… També vaig començar a seguir líders del vegetarianisme i el crudiveganisme. Vaig anar-me formant, posant-ho en pràctica i experimentant-ne els beneficis.