L’hem de felicitar? És mèrit seu que s’hagi tancat aquest acord?
No. A casa i amb la meva família contribuïm en tot el que podem, però la idea de trobar-se al Soler va ser del mateix Pere Aragonès.
Com va anar?
Una persona del seu equip em va trucar divendres a la tarda. Buscaven un lloc discret, lluny de pressions, i amb bona cobertura mòbil i d’internet. En vaig parlar amb el meu germà petit i de seguida ho vam posar en marxa.
Vostè hi va ser?
Sí, i també el meu germà gran, el nebot, el pare… Diferents membres de la família. El Soler és una casa de pagès, la feina no es va aturar, però vam estar pendents tot el dia del que poguessin necessitar. Hi ha moltes anècdotes. Quan els van faltar fulls, per exemple, el meu nebot els en va dur.
A les xarxes socials estem acostumats a veure com reivindiquen la pagesia, la cura del bestiar o el producte de proximitat, però dissabte no ho van dir, que casa seva s’havia convertit en l’escenari d’una marató negociadora…
Necessitaven discreció. La decisió del futur president Aragonès de reunir-se allà també diu moltes coses: posa en valor la pagesia, que tan important és pel nostre país i sovint la tenim oblidada.
El mateix dia ja van percebre que s’avançava en bona direcció?
Hi havia d’haver acord d’algun tipus o anàvem a eleccions. La sensació és que el que estava passant a dins d’aquelles parets era prou transcendental.
Realment hi havia tantes diferències perquè l’entesa s’hagi fet esperar 92 dies?
El pacte hauria pogut ser bastant més ràpid. La demostració és que de seguida ens vam posar d’acord amb la CUP.
I així doncs?
Aquí hi hauria moltes interpretacions. Penso que a una de les parts d’aquest acord li faltava acabar de digerir-ho tot plegat, però l’important és que hem arribat a bon port. No cal mirar gaire enrere més enllà de reconèixer els errors i demanar disculpes a la ciutadania. Ara ens hem de dedicar a teixir confiances: l’aritmètica és la que és i els reptes, majúsculs, tant en l’àmbit social com el nacional, l’econòmic o l’emocional. Espero que Comuns i CUP s’impliquin també en la governabilitat del país i tots junts comencem a caminar.
Però en realitat compten amb una majoria independentista més àmplia que mai. No és el que volien?
Sí, però és tan prioritària la independència com la gestió de la crisi. Com queda la població jove, la formació, les persones migrades… Hi ha una situació greu de pobresa que no podem obviar. El que defensem des d’ERC, que l’eix nacional i social van de bracet, ara s’intensifica. Hem de treballar alhora l’amnistia, l’autodeterminació, la independència, l’eix social, l’econòmic, l’emocional… Els reptes són immensos, però també tenim unes ganes terribles d’entomar-los.
Jordi Sànchez apuntava dimarts que la desconfiança ha sigut el gran escull per arribar al consens. No hi ha el perill que es continuïn mirant de reüll?
Som formacions polítiques diferents, amb objectius diferents i una ideologia diferent. Com a societat hem d’interioritzar que l’independentisme és plural i divers. Ens seguirem barallant, però l’important és que també ens continuarem posant d’acord.
Veient que l’hora és greu, i que són formacions polítiques amb divergències de calat, per què s’entesten a apostar per aquesta fórmula i no busquen acords amb altres partits?
Perquè els resultats són els que són, i perquè per tancar acords els altres partits també han de voler. L’aposta estratègica d’ERC era, i és, la de la via àmplia. Nosaltres treballarem amb l’objectiu d’anar fent aproximacions i teixir aliances.
Pere Aragonès serà un president de la Generalitat excepcional, ja que el presidenciable legítim d’Esquerra, Oriol Junqueras, és a la presó. Quin paper han de tenir Junqueras i Puigdemont en el nou govern?
Crec que sabem que si Pere Aragonès és el president de la Generalitat és perquè Oriol Junqueras és a la presó i Marta Rovira, a l’exili; els lideratges del nostre partit, com els d’altres, estan patint la repressió. Aragonès va encapçalar la candidatura d’ERC i va treure els millors resultats en l’àmbit independentista. El conec des de fa gairebé 20 anys i ens fa una il·lusió immensa que assumeixi aquest càrrec, des del punt de vista personal, però sobretot polític. Junqueras és el president d’ERC, exerceix com a tal des de l’àmbit municipalista fins al propi de coordinació i lideratge, amb una capacitat brutal. Marta Rovira, la secretària general del partit, porta a terme tasques molt diverses, i també amb una vitalitat i un compromís impol·luts. El president Puigdemont és l’únic president d’Europa elegit democràticament que es troba a l’exili. Més enllà del que decideixi el seu partit, per mi ha de ser un actiu de país.
Però pensa més en acció exterior que interior?
Sí, perquè està a l’exili. El que faci amb el seu partit ho han de decidir ells, però en termes de país té un potencial que no podem malbaratar.
Vostè era el representant d’ERC al Consell per la República. Amb l’acord de govern, hi reprendran la participació?
Encara en soc el representant, i espero que amb la creació d’aquest espai de consens estratègic aconseguim que serveixi pel que ha de servir, que se’n pugui replantejar la governança i, en definitiva, que hi puguem ser al 100%.
S’hi havia trobat sol?
A títol personal sempre m’he sentit molt acompanyat. Ens ha servit per compartir coses i tractar amb persones que no coneixia de prop. Políticament, sí, era una altra història, però m’agrada pensar que és perquè estàvem en un debat preelectoral permanent. Per això ERC va proposar que el Consell congelés la seva activitat fins que arribéssim a un acord. No acceptar-ho va ser un error, almenys des del meu punt de vista, perquè se l’ha titllat d’utilitzat partidistament. Ho hem vist en les negociacions. Hi ha hagut una formació política que l’ha posat al mig quan el mateix Consell no ho volia.
Per què evita dir el nom de Junts?
No sé si seria prou concret. Va més enllà del partit, té a veure amb tot el seu espai polític.
Aquesta amalgama de sensibilitats i ideologies a dins de Junts ha sigut un altre escull en la negociació?
És normal que dins d’un partit polític hi hagi diferents punts de vista, però l’important és arribar a consensos. Sí que crec que internament aquesta feina els està costant més.
De moment no han transcendit noms, però sabem les conselleries que ostentarà cada partit. Estan satisfets amb el repartiment o han hagut de fer concessions?
A ERC evidentment ens agradaria tenir totes les responsabilitats, i en una Catalunya independent i republicana, però l’aritmètica és la que és. Treballarem en un govern de coalició, amb mecanismes de coordinació i comunicació, i tots i totes hauran de respondre per tot.
Vostès assumeixen Interior. És una patata calenta?
És un repte espectacular. Penso que en aquesta conselleria fa molta falta posar-hi una mirada republicana, més preventiva que repressiva.
Per contra, Economia passa a Junts. Gestionaran els diners amb una variable important: l’arribada dels fons europeus per a la recuperació.
Coneixem la trajectòria del futur president, el seu perfil, i en aquest cas penso que la gestió es farà de manera molt col·legiada. Es tracta d’un tema de govern, no d’una sola conselleria.
Al nou executiu, el Lluçanès i Osona hi tindran pes?
Espero que sí, sigui de la manera que sigui. A Osona i el Lluçanès hi tenim persones preparadíssimes.
Vostè assumirà algun càrrec?
S’ha de veure. Jo estic a l’executiva del partit des de fa molt de temps i hi tinc un compromís. Em declaro partidista en el sentit positiu de la paraula, perquè en democràcia són importantíssims els partits oberts, participatius, assemblearis, demòcrates, feministes, ecologistes, els que pensen en el jovent… Per tant, ERC ha de comptar amb una bona estructura i amb gent fent possible els seus projectes. És vital que el partit realitzi la feina que li toca, i també que el govern desenvolupi els reptes que té per davant. Jo seré on més convingui.
Què li haurien d’oferir perquè no es pogués resistir a entrar a govern?
Per mi l’important no és això, sinó la visió d’on som més útils. Si el president del partit, el de la Generalitat, la secretària general… Em diuen que per perfil i experiència em necessiten en un càrrec de govern, endavant. Si em demanen que segueixi fent la feina que m’ocupa actualment, perfecte.
Però vostè on creu que pot ser més útil?
Ara porto una trajectòria política llarga, penso que puc entomar reptes, que estic preparat, però repeteixo el mateix: tan gran és una posició al govern de la Generalitat com en el si de l’estructura del partit. No tinc resposta més concreta perquè de moment no existeix.
A l’Ajuntament de Prats, l’actual portaveu d’ERC és Montse Boladeras, però el cap de llista a les eleccions va ser vostè.
Vaig assumir ràpidament la derrota electoral, sabia que a l’entorn de la meva figura no era possible configurar una majoria d’esquerres i vam apostar pel canvi. De fet, Montse Boladeras ja va ser la candidata al ple de constitució. Volíem unir la que teòricament era l’ala esquerra del consistori, que a l’inici semblava que era majoritària, després hem vist altres coses. També perquè els relleus són sans. Jo mateix formo part d’aquest ajuntament des que tenia 22 anys. És bo que altres persones agafin responsabilitat i ella ho està fent perfectament.
Vist amb perspectiva, li sap greu com van anar a les coses amb Montse Juvanteny?
No, saber greu no, almenys en termes personals. Altra cosa és que segur que hauria pogut anar millor, bàsicament pel que em sembla que està passant al poble. Havíem aconseguit una feina impressionant de canvi, de redirecció estratègica, fins i tot de la comarca. Fruit dels esdeveniments, i assumeixo la meva part de responsabilitat, que és gran, això s’ha desdibuixat. Hem tornat a la convergència de sempre, malgrat tingui altres cares. Quan penso en això, em sap greu, però alhora ho transformo en optimisme i en la voluntat que acabi sent un parèntesi de dos anys i en les properes eleccions puguem recuperar aquesta direcció estratègica per a Prats.
Amb aquest acord al Soler de n’Hug, hem sentit molt la paraula Lluçanès. Aquesta legislatura ha de ser la d’oficialitzar la comarca a sobre el mapa?
M’encantaria, estaria molt bé. Caldrà veure la resposta dels grups parlamentaris. Esquerra ho ha demanat sempre; el president Aragonès, també. Tampoc ens farem trampes al solitari. Els reptes d’aquesta legislatura són tants que veurem fins on arribem, però el meu compromís personal hi és, hi ha estat i hi serà.
Parla dels grups parlamentaris, però també hi ha d’haver interès per part del Consorci del Lluçanès, no?
Els ajuntaments del Lluçanès.
Els ajuntaments o el Consorci?
Si ens cenyim a la llei de comarques, són els ajuntaments qui ho haurien de demanar.
El govern de la Generalitat dedicarà cada semestre una estada de cap de setmana a fer debat intern. Hi tenen prou llits al Soler?
Sí, sí que hi cabrien. Les habitacions són grans.
Bé.
No ens ho han demanat, però podria ser una bona idea i, per distreure’s, que ajudessin a donar menjar a les vaques…
Si dormissin en lliteres, qui posaria a dalt i qui a baix?
Jo havia dormit bastants anys en una llitera amb els meus germans. Si hi cabíem nosaltres tres, i també ens barallàvem, segur que hi ha prou lloc pels d’Esquerra i Junts alhora.
