“Ens preocupa que hi hagi persones que es puguin infectar alhora del virus de la grip i el de la Covid-19”

Anna Maria Bonet (Tarragona, 1972) és la cap de la Unitat de Farmàcia de l’ICS a la Catalunya Central. Coordina un equip de set facultatius, dues de les quals a Osona, que vetllen perquè els pacients prenguin els medicaments més adequats a les seves patologies, assessoren els professionals sanitaris o estan a l’aguait de si sorgeixen anomalies seguint determinats tractaments. Entre les funcions de la unitat també hi ha proveir de fàrmacs i vacunes els centres d’atenció primària i els hospitals. En aquesta entrevista, Bonet parla sobre la campanya de vacunació de la grip i insta els col·lectius de risc a no pensar-s’ho dues vegades, ja que el pronòstic es pot complicar molt si coincideix que una mateixa persona agafa tant aquest virus com el de la Covid-19. Aquest any tenim tots els focus mediàtics posats en el coronavirus. Això fa que la gent hagi desconnectat de la grip i s’estigui vacunant menys?No, al contrari. Fins ara hi ha hagut força acceptació. A la Catalunya Central l’any passat es va vacunar un 38,42% de la població de risc i actualment ja hem superat el 40%, però les metes que ens marca l’Organització Mundial de la Salut (OMS) són molt altes. Queda camí per recórrer. Ens preocupa que hi hagi persones que es puguin infectar alhora del virus de la grip i del de la Covid. A Anglaterra, on ja han recollit dades en aquest sentit, s’ha vist que la coinfecció té una incidència baixa, però que la mortalitat es dobla. El sistema sanitari està força saturat a causa de la Covid i patim per què pot passar a finals de desembre i principis d’any, quan habitualment hi ha el pic de casos de grip. El missatge seria que hem superat el percentatge de vacunació de l’any passat, però que no n’hi ha prou…Segons l’OMS, aquest any la cobertura vacunal hauria de rondar el 75%, és a dir que ens queden 35 punts percentuals de millora. Ara és el moment òptim per insistir, perquè des que s’administra la vacuna fins que el cos produeix anticossos han de passar uns quinze dies. Sabem que el virus de la grip comença a circular quan s’acaba el desembre i només hi arribarem protegits si actuem de seguida. A qui llancen aquesta crida? Una persona sana de 30 anys entraria dins de la població diana?Com que les vacunes són les que són i no podem arribar a tothom, d’entrada demanem que es vacunin els grups de risc. Es tracta de persones amb malalties cròniques que, si agafen la grip, poden patir majors complicacions i que es desestabilitzin altres problemes de salut, les embarassades… També la gent que té cura o conviu amb aquests col·lectius. Si tot i així arribem a finals de desembre i han sobrat dosis, es podrà vacunar tothom que ho desitgi. A causa de la Covid-19 han ampliat els col·lectius de risc?Eminentment són els mateixos, però aquests primers mesos d’experiència amb la Covid ens han fet adonar que les persones hipertenses tenen més probabilitat de complicacions en cas de resultar infectades pel coronavirus. Aquesta gent fins ara no la vacunàvem, però ara l’hem inclòs als grups de risc. Encara que la vacuna de la grip no els protegeixi de la Covid-19, com a mínim evitarem la coinfecció. Hi ha algun col·lectiu que costi especialment de seduir?Els joves. Actualment, de la població de risc de 15 a 59 anys només s’està vacunant una de cada cinc persones. Si fem l’anàlisi per malalties, la gent que tenim més ben coberta és la que en pateix dues o més de cròniques, però no s’estan posant la vacuna ni una tercera part dels col·lectius de risc amb afectacions pulmonars, com ara asma. També ens queda molt recorregut amb les persones amb malalties metabòliques, cardiovasculars… De diagnosticades de càncer ens consta que tot just hem arribat a un 31%. A l’hemisferi sud aquest any la grip hi ha tingut menys incidència. Per què? És probable que passi el mateix amb el nostre hivern?És habitual que, quan circulen virus diferents, un acaba tenint preponderància sobre l’altre, com si el de la Covid hagués desplaçat els de la grip. També és probable que una part de malalts no s’hagin arribat a diagnosticar, perquè teníem el focus posat sobre una altra malaltia. Un tercer factor rellevant són les mesures de prevenció. Nosaltres fa anys que insistíem en el rentat de mans, el distanciament… per complementar la vacuna i evitar la grip, però culturalment no estàvem gens acostumats a la mascareta i, com que comportava estigma, la gent era reticent a posar-se-la. Ara és evident que totes aquestes mesures tenen molt pes, però si són efectives ho haurien de ser tant per la grip com la Covid, i de moment veiem que el coronavirus circula. Com que no sabem què passarà, val la pena potenciar la vacuna. Per què diria que hi ha tantes persones reticents a posar-se-la?Passa sovint que la gent es queda amb els efectes secundaris d’una vacuna i no dona prou importància a les conseqüències que pot arribar a tenir desenvolupar la malaltia; que agafem la grip havent-nos vacunat massa tard i després pensem que no és efectiu… Si aquest any aconseguim millorar les cobertures i desmuntar el mite dels efectes secundaris, tot això pot servir d’aprenentatge. Segons va dir divendres la consellera de Salut, Catalunya hauria de comptar amb 900.000 dosis de la vacuna pel coronavirus el primer trimestre del 2021. Sap quan n’arribaran a les nostres comarques?De moment encara no tenim informació més concreta. L’aprovisionament s’està treballant de forma conjunta amb el Ministeri de Sanitat, les comunitat autònomes i la resta de països de la Unió Europea. Com serà aquesta vacuna?Fins ara les que hem tingut al nostre abast les anomenàvem inactivades o atenuades. En el primer cas, que seria el de la grip, s’agafa un trosset del bacteri o del virus i s’injecta a l’organisme perquè aquest generi resposta immunitària i anticossos; en el segon, la vacuna porta el virus o el bacteri sencer, però atenuat. Convidem el nostre cos a provocar-nos la malaltia, però d’una forma lleu, menys intensa, i això fa que també generem anticossos. Amb les primeres vacunes que ens arribaran de la Covid el que injectarem és l’ARN missatger, una molècula que ordenarà a l’organisme fabricar un trosset del virus i promoure la resposta immunitària. Sembla que la distribució d’aquestes dosis serà molt complexa. Per què?Aquest ARN missatger es desestabilitza fàcilment. Ha estat molt difícil vehiculitzar-lo a través d’un altre producte. S’han hagut de desenvolupar unes nanopartícules específiques. Per mantenir-lo estable i que duri també calen temperatures molt baixes, de desenes de graus sota zero. Això ho complica tot. Amb la vacuna no ens contagiarem? D’entrada ens hauríem de contagiar menys, però pot passar igual. El que és rellevant és que farà disminuir la gravetat i la mortalitat de la malaltia, és a dir que, si ens infecta el virus, les complicacions derivades seran menors. També hem de ser conscients que la vacuna no farà desaparèixer la pandèmia d’un dia per l’altre. Què ens diuen per no tenir accidents de trànsit? No corris, no beguis, no et distreguis… Tant amb la grip com amb la Covid-19 la vacuna pot ser el cinturó de seguretat, però igualment hem d’estar atents a la carretera. Mascareta, distància, higiene de mans, ventilació… I, a més a més, vacunar-nos. La millora protecció ens la donarà la suma de tot.

“Ens preocupa que hi hagi persones que es puguin infectar alhora del virus de la grip i el de la Covid-19”

Protesta a Vic per plantar cara al Plater

Tot obert per a la tornada

Mor un motorista en un accident a la BV-5301 al Brull

Veritats incòmodes de l’Informe Fènix

LA PREGUNTA

El ‘cas Zapatero’ compromet la continuïtat de Pedro Sánchez com a president del govern?

“Vaig veure en un anunci a EL 9 NOU que buscaven professors i vaig decidir presentar currículum per provar-ho”

Mor una noia de 25 anys en sortir de la carretera i bolcar amb el cotxe a la C-17 a Vic

Manlleu s’uneix per en Jan per visibilitzar una malaltia poc coneguda, l'atrèsia d'esòfag

“Ara cada setmana tenim més d’una taula d’estrangers”

Manlleu estrena un mural gegant de Pilarin Bayés que converteix la ciutat en una enciclopèdia visual

Acord per salvar Sant Pere de Casserres

El primer Esclat a Barcelona d’un home decidit a “fer empresa”

Can Fortuny, de Centelles a Vic

Investiguen un vessament al Ter a Manlleu

Grup Viñas compra la fàbrica de l’Agrària de Torelló, on es farà el pinso per als vedells