Quina valoració fa d’aquest mig any al Senat?
L’experiència és brutal, m’omple moltíssim perquè a més té un vessant molt vinculat a la meva formació com a politòleg. Veure la praxi política més enllà de la teoria és molt interessant.
Com a acadèmic devia haver explicat moltes vegades als seus alumnes la funció que té el Senat i la que vostè creu que hauria de tenir.
És veritat. M’he passat gairebé 30 anys criticant que el Senat tenia molt poques funcions polítiques reals. És una cambra de doble lectura. Això vol dir que les lleis que s’inicien al Congrés o al govern, el Senat hauria de fer una tasca de millora, relectura, introduir emenes a aquestes… Però a la pràctica, moltes d’aquestes lleis passen com un tren d’alta velocitat pel Senat sense la possibilitat de poder pressionar perquè hi hagi millores. Crec que necessitaria una reforma, però espero que a nosaltres ja no ens afecti.
ERC ha acordat aquesta setmana amb el govern l’aprovació dels pressupostos generals de l’Estat després d’arribar a un acord amb la llei audiovisual. Aquesta era una línia vermella?
És terriblement important la defensa de la llengua en aquest àmbit. I l’acord aconseguit aquesta setmana gràcies a la pressió negociadora d’ERC garanteix un conjunt de mesures per potenciar el català en l’espai audiovisual. El nostre consum cultural d’entreteniment cada cop es desplaça més cap a les plataformes, amb operadors no només nacionals sinó també internacionals, i és molt necessari que el català hi sigui. No oblidem que és una llengua minoritzada i totes les dades ens estan demostrant que cada cop està perdent més ús. Per això s’hi han esmerçat esforços negociadors per aconseguir un acord que suposarà que es desbloquegi l’aprovació dels pressupostos.
“Amb Junts compartim aspectes centrals, però n’hi ha d’altres que divergim”
La nova sentència del TSJC sobre el 25% de classes en castellà ha acabat d’enverinar la negociació?
Darrerament hi ha hagut moltes decisions judicials en contextos on qui hauria de decidir és la política i no els jutges. Aquests s’haurien de limitar a dir si les decisions preses s’ajusten o no al criteri de legalitat. No cal anar gaire enllà per ensumar quin perfil ideològic tenen aquestes sentències i que no és la dels dos grups que formen el govern de Madrid, PSOE i Unidas Podemos. El model lingüístic que tenim va ser acordat per unanimitat al Parlament de Catalunya i ens ha donat molt bons fruits, fins i tot com a ascensor social d’una part important de la població nouvinguda i que és catalana com nosaltres. Deixem que el Parlament faci la seva feina, deixem que la conselleria d’Educació faci la seva feina i demanar a la judicatura que les resolucions estiguin més motivades pel sentit comú que per certes orientacions ideològiques.
Parlant del català, al Senat, la cambra de representació territorial, l’ús de les llengües cooficials encara és molt restringit.
El ple va aprovar fa pocs mesos una proposta perquè català, gallec i èuscar es poguessin utilitzar indistintament al castellà. Actualment només es pot fer en el debat de les mocions al ple i en les mocions següents a interpel·lació. Ni a les comissions ni enlloc més. Fa tres mesos que es va aprovar aquesta proposta i encara no s’ha posat a debat. El problema és que hi ha una part important dels actors polítics que no estan per aquest tema de les llengües cooficials. Dissabte ho veurem en la manifestació que es farà a Barcelona en defensa de l’escola catalana, on un dels principals partits de Catalunya, i que actualment és al govern de l’Estat, ja ha dit que no hi seria. Anem malament.
“El govern de coalició a Madrid es va negociar bé, el problema ha estat després”
Junts demana fer un front comú català a Madrid, però no es posen d’acord. Tenen bona relació amb els senadors de Junts?
La relació és excel·lent i la desitjable en un escenari en què som dues formacions que, tot i que mantenim aspectes centrals en comú, som opcions polítiques diferenciades i tenim àmbits en què divergim. En tot allò que sigui per avançar en la millora de les condicions de vida dels catalanes i catalanes, ens trobem, però després cada grup té aspectes i criteris que no coincidim. I crec que ha de ser així.
Els diputats més veterans al Congrés assenyalen que l’actual polarització de la política i la irrupció de forces com Vox ha crispat el discurs polític i s’arriba sovint a l’insult. Al Senat també passa?
Es nota però amb dos o tres graus menys d’intensitat. Segurament perquè el debat al Senat no té el mateix ressò en els mitjans de comunicació i això treu cert incentiu a aquests comportaments més d’insults i d’esbroncada. Sovint a ERC se’ns utilitza com a arma llancívola contra el govern, a qui qualifiquen de gobierno socialcomunista con sus socios golpistas, independentistas y terroristas perquè també hi posen als companys de Bildu. Nosaltres en les nostres intervencions som crítics, molt crítics a vegades, però hi ha un punt que no s’ha de perdre que és duresa en el contingut, però educació i correcció en les formes.
Des del Senat vostè també ha insistit amb les demandes de millora a l’R3. Ara sembla que realment s’està avançant en el desdoblament.
Tot sembla indicar que és així i des del nostre grup parlamentari volem creure que és gràcies a la pressió que anem fent, no només jo, que acabo d’arribar, sinó els companys que m’han precedit. Vam veure com el Ministeri ara treia a licitació l’enèsim estudi informatiu de desdoblament del tram de Centelles a Vic per una quantitat de més de mig milió d’euros. El que no farem és aixecar unes expectatives perquè hem vist com l’administració general de l’Estat, sigui en mans socialistes o conservadores, no ha acabat complint mai. Hi haurem d’estar molt a sobre perquè s’acabi executant.
Un altre dels seus cavalls de batalla ha estat que els pisos de la Sareb de municipis com Roda, Santa Eulàlia o Manlleu es destinin a ús social.
No concebem la nostra activitat com a senadors si no és vinculada al territori. Amb la resta de membres del grup ens hem dividit les comarques catalanes –a mi m’ha tocat Osona, el Moianès i el Vallès Oriental– i estem atents a totes aquelles problemàtiques vinculades a incompliments de l’administració general de l’Estat, com l’R3 o els pisos de la Sareb, per intentar que se solucionin. En el cas de Roda, per exemple, abans de plantejar la pregunta al ple del Senat, l’alcalde va rebre un correu que deia que allò que portava cinc mesos bloquejat es resolia i s’obrien a firmar el conveni. La recepta és senzilla: treballar, treballar i treballar.
Creu realment que aconseguiran que el Congrés acordi declarar il·legals les sentències del franquisme i que es persegueixin els crims comesos?
PSOE i Unidas Podemos no tenen majoria. Han de triar soci: o ERC, que és el tercer grup al Senat, o Vox, Ciutadans i PP. Si trien ERC hi ha d’haver contrapartides i en el cas de la llei de la memòria democràtica hi ha d’haver la nul·litat de ple. Això va més enllà d’opcions ideològiques, com a demòcrates no pot ser que la llei no admeti obertament i clara que el franquisme va ser un cop d’estat. No pot ser que no hi hagi una recuperació democràtica que vagi més enllà d’un diploma i que anul·li de ple dret les sentències i es compensi els legítims hereus. Si 40 anys després de l’assassinat de Puig Antich no es declara el seu procés nul de ple dret i es compensa la seva família, estem considerant que el que es va fer era lícit. Jo mateix, al meu avi no el vaig arribar a conèixer i em consta que va estar al penal de Santoña. Vull saber per què i que se m’expliqui.
“Alcalde de Vic? No, no. Jo al Senat gaudeixo com un nen amb sabates noves”
Com a un expert en governs de coalició, de fet en va fer la tesi doctoral, quina valoració fa del primer executiu de coalició que hi ha hagut al govern de l’Estat.
Primer va ser una sorpresa perquè ja era hora que n’hi hagués un. El sistema parlamentari espanyol hauria de tendir a tenir governs de coalició, però el sistema electoral que tenim acaba generant majories absolutes fictícies. Li haig de ser sincer i al principi, durant el procés de negociació, el que es va fer es va ajustar moltíssim al que els estudiosos hem anat analitzant i pontificant des de fa anys que s’hauria de fer. Hi va haver un text amb acords programàtics, què farem i què no farem, i un acord de protocols de funcionament, que diu com fer-ho. Fins aquí, si fossin alumnes meus els donaria matrícula d’honor. El problema ve quan es comença a desplegar. El desequilibri entre els dos socis, no només numèric sinó també qualitatiu i d’experiència, amb un PSOE que és un partit de govern, ha anat augmentant. Unidas Podemos es va trobar encaixonat per l’estratègia política del PSOE i es va veure després amb la retirada de Pablo Iglesias. Hi ha hagut una jugada interessant del PSOE que ha deixat Unidas Podemos en certa feblesa i haurem de veure com acaba evolucionant. Sembla que hi ha tensions internes entre els dos socis.
I què me’n diu del govern de coalició d’ERC i Junts a Catalunya?
A Catalunya tenim experiència i pràctica de governs de coalició i la tenim ben apresa. Funciona bé en el sentit que hi ha un document programàtic que incorpora un protocol de funcionament. Vull destacar que al cap de tres mesos aproximadament de la constitució del govern es va fer una reunió de treball fora de l’àmbit institucional, a la Garrotxa. Va servir per avaluar què s’estava fent fins aquell moment i com tirar-ho endavant. Per tant, va servir per fiscalitzar internament el compliment del programa més enllà de les cotilles formals d’una sessió de govern. Això és una novetat dels governs de coalició que ha incorporat l’actual. Al País Valencià ho fan i en diuen seminaris, on cada mig any fan un tancada i cada conseller porta l’estat d’execució del seu departament i això funciona molt bé. O a l’Aragó, en un exemple de govern obert, hi ha una direcció general que s’encarrega de fer una anàlisi del compliment de govern. Tot el que sigui transparència i assumpció de responsabilitat és positiu.
Al principi em deia que l’experiència que està vivint al Senat l’omple molt, però no em negarà que com a vigatà no li agradaria un dia ser alcalde de la seva ciutat.
Ostres, no. Ja li dic que jo al Senat estic gaudint com un nen amb sabates noves, i hi acabo d’arribar. I em sap greu dir-ho, però ja tenim una edat [riu]. Crec que hi ha gent molt bona i molt ben preparada a la nostra ciutat. Hi ha hagut una renovació a l’executiva local d’ERC, amb Guillem Dorca al capdavant. Són ells a qui els toca entomar amb força l’escenari de futur. Òbviament, ells han de decidir. A mi el que em pertoca és dilluns que ve al vespre agafar el tren cap a Madrid perquè dimarts a les 9 del matí ja comencem la sessió de pressupostos.
