“És important ventilar bé, però no fan falta grans sistemes. Creant un petit corrent d’aire n’hi ha prou”

Xavier Querol (Morella, 1963), investigador de l’Institut de Diagnòstic Ambiental del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), és especialista en qualitat de l’aire. Els últims anys ha aparegut diverses vegades a EL 9 NOU abordant els perquès de la contaminació per ozó troposfèric a la Plana de Vic. Ara, a més d’haver rebut un dels premis nacionals d’investigació que atorga el Ministeri de Ciència i Innovació, Querol és un dels científics que signa una carta adreçada a l’Organització Mundial de la Salut en què diversos experts alerten que el coronavirus es pot transmetre fàcilment a través de petites gotes que queden en suspensió a l’aire quan xerrem o tossim. En aquesta segona onada de la pandèmia s’han disparat els casos de Covid-19 a Osona. Factors climatològics característics de la Plana de Vic, com ara la boira o la humitat, poden tenir relació amb un major nombre de contagis? En ambients exteriors la possibilitat d’infectar-se per aerosols, unes gotes amb un diàmetre inferior al d’un cabell que emetem quan parlem, cantem, esternudem… és mínima. Hi ha estudis que apunten que a humitats i temperatures més altes hi ha menys transmissió del coronavirus, però això s’observa comparant el tròpic amb Escandinàvia, que no tenen res a veure amb la Plana de Vic. En un altre estudi que s’ha portat a terme en un hospital de Miami, a Florida, agafen mostres d’aerosols d’un malalt infectat, les posen en una càmera amb moltíssima humitat i efectivament s’observa que aquests microgotes van creixent amb aigua, perquè es condensa, però això és vàlid en ambients interiors, no m’atreviria a afirmar el mateix per a l’exterior. Aquí s’ha repetit per activa i per passiva que la major part de contagis es donen en trobades socials i familiars. El virus ha guanyat incidència respecte a l’estiu perquè ara ens trobem més en espais tancats? Probablement. És el que passa amb moltes malalties. Al Sahel, a l’Àfrica, on hi ha tempestes de sorra cada any puja més la meningitis. D’entrada s’havia plantejat que les partícules de pols podien portar el meningococo i transmetre’l, però l’explicació és molt més senzilla: a causa de les tempestes, la gent s’està més a dins de casa i això facilita els contagis. Tanta quantitat de pols també redueix les defenses de la gola, que és on es diposita aquest bacteri. En el cas de l’estudi sobre menys infeccions en llocs amb temperatures i humitats altes, també es podria destacar que al tròpic quan hi fa calor tot està molt ben ventilat i la gent passa més temps a fora. Un altre exemple podria ser el del radó, un gas radioactiu natural que ve de l’urani. En tenim a molts llocs d’Europa, però el major nombre de càncers de pulmó els causa a Galícia perquè, com que hi fa més fred, les cases estan més tancades hermèticament i s’hi produeixen majors concentracions. “Quan parlem o tossim tirem un munt de partícules i com més fort, més” En el cas del coronavirus, vostè i diversos experts s’han referit específicament als aerosols com a vector de transmissió… Quan parlem, cantem o tossim tirem un munt de partícules i com més fort, més quantitat. A vegades fins i tot arribem a veure que ens salten gotes de la boca. Aquestes, que tenen un diàmetre com cinc vegades el cabell humà, surten en una trajectòria balística i arriben més o menys a un metre, és a dir que si estem infectats i cauen directament a sobre el nostre interlocutor és molt probable que es contagiï. D’aquí ve la recomanació de mantenir la distància d’un metre i mig o dos, perquè pesen tant que sinó van a parar directament a terra. Per cadascuna d’aquestes gotes, però, també n’emetem 500, 1.000… de molt més petites. Això són els aerosols, que es poden quedar flotant a l’aire durant minuts o hores. Si no ventilem la sala, qui els respira també pot acabar contagiant-se. Hi ha alguna dada sobre quin percentatge del total d’infeccions poden tenir origen en aquesta via? Existeixen estudis de casos concrets: una coral de Washington i una altra de França que es van infectar mantenint les distàncies, el cas d’11 persones en un restaurant de Guangzhou, oficines, classes de ball, gimnasos… Hi ha llocs que acabes concloent que l’única via de transmissió poden haver estat els aerosols, però en trobades familiars i socials, d’on venen la majoria de contagis, és impossible saber si ha estat per les gotes grans, les petites o per haver tocat una superfície contaminada. Per evitar-ho, la seva recepta és ventilar. Aplicar el principi de precaució. El més important és el distanciament. Si podem treballar des de casa, molt millor que a la feina. Si som a l’oficina, mantenir la distància de dos metres, però també portar mascareta. Desinfectar-nos les mans, això és bàsic, i afegir-hi la ventilació. La gent comença a mirar purificadors i segons quins sistemes, però en circumstàncies normals n’hi ha prou creant un petit corrent d’aire: amb una porta i una finestra oberta 10 centímetres és suficient perquè les partícules que s’han emès se’n vagin i no s’arribin a acumular. Cal evitar aparells que, com els calefactors, generen cortines? En alguns casos és possible que aquesta turbulència faci aixecar partícules que s’han dipositat sobre superfícies, però ventilant n’hi ha prou per fer-les desaparèixer. Només cal aplicar el sentit comú. Què s’ha de fer per ventilar correctament espais sensibles com ara escoles? Hem vist alguns departaments d’ensenyament d’arreu de l’Estat que obren abans d’entrar a l’aula i després, però durant la classe tenen les finestres tancades. El que hauríem de fer és pensar en un infectat com un fumador. Oi que no té sentit ventilar abans que arribi a casa nostra? Doncs no cal obrir les finestres abans de les 9 del matí, perquè els nens no han estat a l’aula i no hi ha virus. És el mateix: aplicar el sentit comú. I, pel fred, ser conscients que tenim la possibilitat d’abrigar-nos. “Aquest estiu l’ozó a la Plana de Vic s’ha reduït un 20%, sobretot per un juny plujós” Aquest estiu la Plana de Vic ha estat per sota de l’habitual pel que fa a la contaminació per ozó troposfèric. Es pot establir una relació de causa-efecte directa amb menys mobilitat? No podem dir que si es redueix el trànsit a l’àrea metropolitana de Barcelona un 64%, com va passar durant el confinament, aquí l’ozó també baixarà un 64%. Primer de tot, perquè els mesos de més contaminació són a l’estiu i el confinament total va ser abans, a la primavera, quan no hi ha prou radiació solar per afavorir l’aparició d’aquest contaminant. De tota manera, sí que és cert que aquest 2020 l’ozó s’ha reduït un 20% a la Plana de Vic, en part perquè el juny va ser molt més plujós del que és habitual. Un cop fetes aquestes correccions amb la meteorologia, arribem a la conclusió que menys trànsit a l’àrea metropolitana aquí ha fet caure l’ozó en un 8%. Alguns estudis també apunten que estar exposat permanentment a més contaminació pot debilitar les defenses i afavorir els contagis. Ho consideraria un factor transcendent en el cas d’Osona? Faria falta una anàlisi en profunditat per respondre. En el marc d’un estudi de la Universitat de Harvard dirigit per Francesca Dominici, es van analitzar més de 3.000 comtats dels Estats Units i es va veure que de mitjana la mortalitat causada pel virus era un 8% més alta on hi ha una major quantitat de partícules en suspensió. No es va estudiar si es donaven més o menys infeccions, sinó que aquestes partícules debiliten les defenses i això fa que el pronòstic pugui acabar sent pitjor.

“És important ventilar bé, però no fan falta grans sistemes. Creant un petit corrent d’aire n’hi ha prou”

Què hem explicat a El 9 Informatiu d’aquest dilluns, 6 de juliol?

Pogacar guanya la tercera etapa del Tour, que ha ‘volat’ per Osona i el Ripollès

Primavera de més musaranyes i ratpenats a les Guilleries-Savassona

Alerta | Aquest dimarts es poden superar els 40 graus

LA PREGUNTA

Creu que el president del govern espanyol ha de convocar eleccions anticipades?

Tanca el Viena de la plaça Major de Vic

Horaris de pas del Tour de França per Osona i el Ripollès

Jordi Pujol, des de Planoles: "Si alguna cosa voldria que es recordés de mi és que he intentat servir Catalunya"

Mònica Usart i el llegat Pratdesaba

Mor Jaume Parramon, en Jaume del 'Parra' de Manlleu

Vicens Maquinària argumenta la compra de Vernis per "la voluntat de continuar avançant en la professionalització"

Vic, el barri de Roda

La desarticulació d’una xarxa d'explotació sexual ‘low cost’ esquitxa Vic

“Som dels pocs llocs on sobreviu un nucli de granges de vaques de llet”

Arnau Tordera, i el retorn simfònic d'Obeses, dissabte a la Plaça Major de Vic