La Facultat de Medicina de la UVic-UCC va signar dimecres un conveni de col·laboració amb el Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO), una de les institucions punteres en recerca sobre el càncer a Europa. El seu director, el doctor Josep Tabernero, s’incorporarà el curs vinent com a professor a la Facultat de Medicina de la UVic-UCC, que arribarà ja a prop dels tres-cents estudiants i desplegarà les unitats docents de l’Hospital Universitari de Vic i l’Hospital Althaia de Manresa. El doctor Tabernero parla dels avenços que s’estan fent en la lluita contra el càncer, en els que es treballa des del VHIO.
Què el porta a col·laborar amb una facultat que tot just s’està creant?
És una facultat jove, amb empenta i un model educatiu diferent a la majoria que dona valor a l’aprenentatge basat en els casos. Els oncòlegs o hematòlegs tenim unes especialitats molt centrades en el malalt. Per a nosaltres, aquest model educatiu era important. És igual que la facultat sigui jove, el que compta són els professionals que hi ha i la seva visió. Personalment, vaig entrar en un procés de selecció en què va haver-hi d’altres candidats. Des del primer dia va haver-hi bona sintonia amb el degà, el rector i tot l’equip de la facultat.
Farà classe als estudiants de grau?
Impartiré l’assignatura d’Oncohematologia, és a dir, tumors sòlids i tumors hematològics, comptant amb els professionals del campus de Vic i el de Manresa. Per cert, dos llocs on hi ha una pràctica assistencial molt bona en aquests camps. La facultat es pot beneficiar molt de l’existència del VHIO, que té una àrea de docència o seminaris internacionals. És una oportunitat que no es pot perdre. Això incrementa la possibilitat de desenvolupar petits projectes de recerca durant els estudis de grau, per exemple. O tenir les portes obertes per a doctorats, estudis de recerca o als estudis de MIR. Hem de tenir una mirada conjunta.
Ha dit que hi ha malalts que es beneficien dels tractaments experimentals que vostès investiguen. Passarà això amb els pacients dels hospitals de Vic i Manresa?
De fet, ja se n’estan beneficiant en aquest moment. L’acord singat dimecres és com la posada en escena d’una col·laboració que ja estàvem fent. Els hospitals de Vic o Manresa, quan pensen que hi ha algun malalt que pot beneficiar-se dels tractaments que tinguem a la Vall d’Hebron, immediatament autoritzen que el puguem avaluar. Ara intentarem que hi hagi també més recerca clínica a Vic i a Manresa. Això no té lloc d’avui per demà. Hi ha coses que hi ajuden, com que hi hagi contractes únics o un sol comitè d’ètica que avaluï els estudis. Tot això farà que puguem situar el triangle Vic-Manresa-Vall d’Hebron com a prioritari en la captació d’estudis clínics.
La recerca que fan sobre el càncer, en quina línia va?
Sabem molt més del càncer. L’evolució del coneixement del genoma va impactar immediatament en la recerca. A partir d’aquí, hem anat afegint medicaments, no n’hem tret.
És a dir, la quimioteràpia encara serà necessària?
Hi ha tipus de càncer que es continuaran curant així, i no ho canviarem. El tractament del càncer és multidisciplinari, i ens fa falta la quimioteràpia, la radioteràpia o les bones cirurgies en segons quins casos. Però després han vingut els tractaments hormonals, en càncers com el de mama o els endomètrics. Quan vam començar a tenir més coneixement de les alternacions genòmiques d’alguns tumors, vam entendre que podien anar molt bé. El cas de la leucèmia mieloide crònica: els malalts abans es morien en un any i ara en viuen més de 30. Ho poso com a exemple perquè ha estat paradigmàtic. I l’últim és la immunoteràpia.
Podem explicar què és la immunoteràpia?
Ha estat com despertar un coneixement que ja tenim. Hi ha gent que fa més d’un segle que investiga com el nostre sistema immune reacciona a les infeccions. I també contra els tumors o les cèl·lules malignes que es generen. I que se’n produeixen cada dia! El sistema immune és llest i quan detecta cèl·lules anormals les destrueix. És el millor exèrcit que tenim al cos. Però els tumors també són llestos: ignoren el sistema immune, o l’adormen perquè no els reconegui. La innovació és que ara som capaços de despertar sistemes immunes que ja han reconegut el tumor però que s’havien adormit. És la revolució com a tractament. I treballem en què el sistema immune reconegui els tumors que no ha identificat com a tals i es posi a lluitar. Això no ho tenim encara, però hi treballem. El camí que tenim per recórrer és molt important, potser només estem tocant un deu o un quinze per cent del que pot donar de si.
S
Detectar el càncer també pot acabar sent més fàcil, amb la biòpsia líquida. El reconeixerem amb una simple anàlisi de sang?
És un exemple que el tractament del càncer ve per moltes bandes. Quan un tumor es crea, sempre hi ha cèl·lules del mateix tumor que es destrueixen i eliminen el seu DNA a la sang, que és com el gran abocador de l’organisme. Sabem que aquest DNA no és normal, té alternacions. Sabem que això passa, i tenim tecnologies que cada vegada són més sensibles per mesurar-ho, al nivell de partícules per milió. I podem detectar en la sang més informació que prové del tumor, sigui on sigui. Això serveix per dirigir els tractaments de forma més adequada, però també per detectar els tumors de manera precoç. Això és molt important en els que costen molt de detectar, com el tumor de pàncrees. Imagini’s que puguem detectar en la sang petites alternacions, quan el tumor és encara molt petit! Això s’ha de demostrar encara, però els avenços van per aquí. La biòpsia líquida també permetrà fer un seguiment dels malalts amb menys proves invasives: menys TAC, menys mamografies… I si es detecta alguna anomalia, llavors es fa la prova.
La millor manera de tractar-lo, però, és prevenir-lo. Quants càncers podem evitar seguint les recomanacions que hem sentit mil vegades?
El 40 per cent dels tumors es podrien evitar amb mesures no gaire cares però difícils d’implementar, que requereixen molta educació. Alguns experts diuen que pot arribar a ser del 50 per cent si allarguem la lactància materna. Si la comparem amb altres mamífers, proporcionalment la nostra és més curta.
I quina relació té amb el càncer, això?
En estudis purament epidemiològics, si la lactància s’allarga hi ha una protecció més gran del càncer tant en el nadó com en la mare. Ara s’ha d’explorar bé amb estudis de laboratoris, amb animals. Això ve molt relacionat amb una altra àrea que estudiem al VHIO, la del microbioma.
La nostra fauna intestinal. Comencem a donar-li importància, en la influència que exerceix en la nostra salut!
L’hem ignorat molt. Però avui sabem que hi ha un quilo i mig de matèria en el nostre organisme que són bacteris i fongs del microbioma. Representa el 99,9% dels gens que portem en el cos. Tots aquests gens no són nostres, són d’aquests organismes. El nostre cos humà és un gran reactor químic, i això influeix en malalties autoimmunes, en la diabetis, en el càncer… Sembla que si protegim aquest microbioma amb la llet materna durant un any i mig o dos, és beneficiós.
Sentint investigadors com vostè, tenim la sensació que s’ha avançat molt en la lluita contra el càncer. És cert?
La visió que pot tenir el públic en general potser no és aquesta, perquè la incidència del càncer augmenta. Per molts factors, entre altres perquè vivim més anys! Ens hem passat de voltes amb els hàbits que tenim: el consum de tabac i alcohol, l’exposició al sol… La incidència del càncer segurament augmentarà fins al 2030, i després començarà a baixar. Però encara que augmenti, cada vegada es curen més malalts. A grans trets, puc dir que fa 15 anys es moria el 60% de malalts de càncer i ara, globalment, es mor el 40%. I de càncer de mama, per exemple, només el 5%. Ens assabentem dels casos que van malament, però n’hi ha molts que van bé. Fixi’s com hem pujat de supervivència. Ara bé, alguna cosa canviarà radicalment el càncer algun dia? No. El càncer no desapareixerà. El disminuirem, el controlarem millor, el curarem més, el cronificarem… però n’hi haurà, perquè si no voldria dir que ens tornarem a morir als 30 anys. I això sí que espero que no torni a passar!
