D’aquí a un any en aquestes mateixes dates Manlleu té previst estar a punt per implantar –o haver implantat ja– el model de recollida de deixalles porta a porta. Amb l’objectiu de fer-ho possible, l’Ajuntament ha sol·licitat una subvenció al fons europeu Feder que cofinançaria el 50% de les despeses, però les bases per optar-hi estableixen com a requisit que s’ha de treure el servei a licitació. Això, que sembla un formalisme administratiu, en realitat té més implicacions perquè vol dir que Manlleu, que l’any 2012 va encomanar al Consell Comarcal la gestió de la recollida i la neteja viària en un clima de felicitacions mútues perquè representava apostar per la comarca, ara ha de desfer el camí per recuperar la competència i, així, complir els requisits del Feder, poder treure a licitació el servei i, per tant, optar a la subvenció.
Mentrestant, els veïns de Manlleu no notaran cap canvi. La majoria, segurament, no sabien que amb anterioritat al 2012 el servei el prestava Fomento de Construcciones y Contratas (FCC), i abans Pilsa, i que del 2012 ençà va a càrrec de la societat Recollida de Residus d’Osona SL (RRO), una empresa mixta participada en un 55% pel Consell Comarcal d’Osona i en un 45% per Cespa, companyia del grup Ferrovial. El precipitat adeu de Manlleu fa que RRO perdi el segon municipi més gran de la comarca. Des d’un punt de vista econòmic des de l’empresa asseguren que no serà cap daltabaix. Però hi ha un factor addicional: d’aquí a onze mesos RRO desapareixerà. Els estatuts de la societat es van inscriure al registre mercantil l’abril de 1997, i després de 24 anys (16 d’inicials i 8 de pròrroga) la societat té data de caducitat: el 15 d’abril de 2021.
Això significa que, ara, el Consell té sobre la taula una decisió transcendent: definir la fórmula a través de la qual prestarà el servei en un futur. El ventall de possibilitats està condicionat per un marc legal que, amb l’entrada en vigor el març de 2018 de la llei de contractació del sector públic, modifica les regles del joc. D’aleshores ençà, l’opció de l’empresa mixta, abans molt celebrada perquè incorporava l’agilitat de la privada, ha perdut predicament. Desapareixen els avantatges –amb la nova llei les mixtes han de funcionar com si fossin l’administració–, motiu pel qual experts consultats per EL 9 NOU consideren que no té sentit plantejar-se-les com opció de futur.
Des del Consell Comarcal, però, volen anar pas a pas i no ser taxatius. Han constituït una comissió amb l’encàrrec d’avaluar la situació i dissenyar escenari de futur. Per fer-ho, s’ha contactat amb els ajuntaments per conèixer quina previsió fan de delegació de serveis en matèria de residus. Les directrius europees, d’obligada aplicació, situen el focus sobre la generació, i tractament, dels residus. És lògic, per tant, que en un futur immediat la complexitat de la gestió s’incrementi. I és en aquest horitzó de canvi on el Consell haurà de decidir quin és l’instrument idoni per fer el servei. Aquesta és la mirada llarga que, ara, s’haurà de projectar.
Que en aquest context Manlleu es despengi de RRO expliquen que no agrada, però tampoc preocupa. Per tres motius: el primer, perquè no té a veure amb la qualitat del servei –Manlleu sempre ha reconegut que és bo– ; el segon, perquè es considera que pel conjunt d’Osona acabaria essent positiu que Manlleu aconseguís el Feder i implantés el porta a porta, i, el tercer, perquè coincideix en un horitzó de replantejament del servei per la desaparició de RRO. Per tant, ara és un bon moment perquè els canvis, al final, vindran obligats pel calendari.
Sobre aquest debat existeix un precedent recent: el que es va fer durant el passat mandat per definir com prestar el servei d’aigua en baixa. Del circuit de l’aigua, el Consell ja en feia la part inicial (captació i potabilització) i la final (depuració), però faltava la baula intermèdia (del dipòsit a l’aixeta) per completar la cadena. Inicialment, es pensava en una empresa mixta que emulés RRO, però al final es va optar per una de pública. El maig de l’any passat el ple del Consell va validar l’aprovació definitiva de l’establiment del servei. L’actual gerent del Consell, Jaume Colomer, aleshores conseller delegat d’aigua potable, va pilotar el procés. El debat, ara, es reproduirà. No obstant això, des del Consell avisen que els dos camps no es poden comparar: aigua i residus, sostenen, són dos serveis als quals no se’ls pot aplicar la mateixa plantilla d’anàlisi.
Aquest debat s’entrecreua amb el cas Manlleu. Per optar al Feder, el projecte que presenta el consistori ha d’incloure un sistema de pagament per “corresponsabilització”, de manera que paguin més aquells ciutadans, comerços o indústries que demostrin pitjors pràctiques pel que fa a la prevenció i la recollida selectiva; caldrà implantar un “canal de comunicació obert i bidireccional” amb la població, incorporar elements de compra verda (tenir en compte no només criteris econòmics i tècnics, sinó també ambientals i socials, a l’hora d’adquirir béns i materials, com ara cubells o camions) i establir, entre d’altres, sistemes transparents de fiscalització dels resultats i costos del sistema porta a porta. Per fer tot això, però, el punt número 1 era recuperar la competència del servei.
Això, a la pràctica, significa desfer el camí teixit l’any 2012, quan l’Ajuntament va delegar la competència al Consell Comarcal. Aleshores, podia semblar una qüestió menor perquè, en realitat, els contenidors es van continuar buidant i els carrers es van seguir netejant, però en el context de l’època hi havia també una lectura política. Primer, perquè coincidia en un moment de canvi al Consell Comarcal. Després dels estira-i-arronses de 2003, quan el primer tripartit va deixar CiU a l’oposició, i del 2007, quan CiU va donar la presidència al PSC per relegar ERC a l’oposició, el 2011 es va fer un pacte d’ampli espectre entre CiU, ERC i PSC que volia posar el comptador a zero. Que Manlleu, el segon municipi quant a habitants d’Osona i governat per ERC, se sumés al servei del Consell era una empenta al projecte comarcal i, alhora, venia a ser com certificar la pau. Aleshores es va vendre com una aposta per fer comarca tot i que, de fons, també hi havia un tema pràctic: evitava haver de fer un plec de condicions complex que amb el canvi de Pilsa a FCC ja havia dut maldecaps a l’Ajuntament. El març de 2012 l’Ajuntament va aprovar per unanimitat delegar la recollida i la neteja viària al Consell; ara, vuit anys després, ha aprovat, també per unanimitat, recuperar les competències. Manlleu comença un nou camí.
