Francesc Campayo: “Ripoll és la capital de comarca amb menys delinqüència”

Després de diversos canvis en menys d’un any al capdavant de la Policia Local de Ripoll, el llanarenc Francesc Campayo Guillaumes n’ocupa el lloc des d’inicis de 2022. La seva feina prèvia en el mateix cos a Olot, i més tard durant dues dècades i mitja de mosso d’esquadra, li donen una perspectiva que va fer que l’equip de govern de Ripoll considerés que tenia un perfil idoni per a la feina. Durant tot un any estarà a prova per decidir si finalment accepta establir-se definitivament en el càrrec. Què el va seduir per ocupar la plaça de cap de la Policia Local de Ripoll? De fet jo no la vaig demanar. Em va trucar l’alcalde Jordi Munell i em va informar que la plaça estava vacant perquè s’havia jubilat el sotsinspector. Li vaig dir que era massa gran i que potser amb deu anys menys hauria acceptat. Li vaig suggerir que potser algú més jove li dinamitzaria la policia i la posaria al dia. En tot cas em va convocar a una reunió, i em van convidar a provar-ho durant un any amb una comissió de serveis que no em fa perdre la plaça. Jo havia estat policia local d’Olot durant set anys, vaig estar a Mossos d’Esquadra durant 26 anys més, i ara estic aquí des del febrer. Va coincidir la seva etapa a Olot amb el segrest de Maria Àngels Feliu? Sí, va coincidir en aquella època. Va ser intens. Jo sempre dic que com a mínim cada ciutadà hauria de passar per una comissaria de policia com a mínim un mes de la seva vida. I li canviaria totalment el concepte, perquè és molt fàcil criticar i opinar des de fora. Per què canviaria el concepte? Perquè una persona que veus de dia com a molt bona, de nit no és la mateixa. Perquè algú que treballant o amb la família sembla una cosa, potser de festa o amb els amics n’és una altra. I nosaltres ens trobem amb aquestes altres facetes, i la gent ho desconeix totalment. A més nosaltres no apareixem en escena quan estem una hora aguantant algunes actituds, sinó quan fem una càrrega. Quan t’escupen o et tiren pedres, no surts. I llavors ens diuen violents. Creu que hi ha un concepte pejoratiu no només de la Policia Local sinó també de la resta de cossos policials? Sí. Per això estic convençut que caldria que tothom passés per aquí. Per aquí i per l’Institut Guttmann. Només durant un mes i agafaria el cotxe o la moto d’una altra manera de com ho fan. El que es veu allà dins és molt trist. Havent estat en altres capitals de comarca similars com Olot, com valora la realitat social ripollesa? He treballat a Blanes, a Girona, a Olot, i ara aquí a Ripoll. I Ripoll és el lloc més tranquil, a anys llum dels altres llocs on he estat. Però quan vostè va arribar hi havia els restauradors molt esverats amb la situació que s’estava vivint l’hivern passat… Sí, és normal. Qui no té cap baralla, el dia que en té una està molt esverat. Tots volem el zero, però el zero no existeix. La seguretat al cent per cent no existirà. Podem posar 200 policies a Ripoll, i hi seguirà havent problemes. O 3.000 bombers, i hi seguirà havent incendis. Hem fet taules amb el sector de l’oci nocturn i els comerciants per detectar els problemes. Si hi ha uns fets, intentem minimitzar els efectes de la delinqüència. Som la capital de comarca de Catalunya amb menys delinqüència. I la percepció que es té al poble de just el contrari? Són petites baralles o furts. Però robatoris a gran escala no n’hi ha, atracaments a bancs o butrons nocturns a les empreses, tampoc. Si hi ha alguna festa hi ha algun robatori de mòbils o de carteres. Però quan ho detectem ho tallem de cop, i últimament encara més amb la introducció de la vigilància amb drons. Un dron fa la feina de deu agents. Ja el vam provar el dia del concert de Joan Dausà i ens va ser molt útil. El tornarem a utilitzar amb Diversiones. Que s’hagin incorporat càmeres a l’equipament dels agents dona més seguretat als policies municipals o als ciutadans? Per una banda, el policia està més tranquil perquè si es grava l’actuació ningú li podrà retreure res que no sigui el que objectivament ha passat. No és la versió de l’un o de l’altre. També dona seguretat als ciutadans, perquè tot el que gravem són delictes que es poden portar al jutjat. Els mitjans tècnics ens faciliten molt la feina. Els agents tampoc són tots igual. Alguns tenen un tarannà tranquil i d’altres s’acosten més a l’estereotip humorístic que sovint ens mostra el cinema… La policia és un puzle i l’has de saber treballar. He de treballar amb el que tinc. No em puc inventar agents. Som 18 de plantilla i una administrativa. Ara mateix hem de rebre dos cotxes nous, però no arriben. Ja m’agradaria, i així i tot no és possible. Amb els recursos humans és el mateix. He de treure el millor de cada agent. A cadascú li agrada més un àmbit. I jo he de potenciar-ho. L’avantatge és que som un cos jove, amb una mitjana d’edat de 42 anys. Quan vaig plegar de Mossos l’edat mitjana superava els 52. Ara han vingut alguns agents de Vic i ens ha anat molt bé, perquè tenen dinàmiques de treball i de pensar diferents. L’ideal seria que els policies que treballen a Ripoll no fossin del poble per no ser acusats de favoritismes amb els amics? No hi veig problema. Això passarà sempre. Quan hi ha una oposició per funcionari, qui el guanyi sempre tindrà un estigma tant si és del poble com si és de fora. Si un fa la seva feina ben feta, no hi ha dificultat. Jo he denunciat persones amb qui el diumenge estava dinant a la mateixa taula. I no hem tingut cap problema. Si em salto un stop, per més policia que sigui, sé que em denunciaran. Al moment tots ens enfadem, però quan ens parem a pensar, tot canvia. Al pont Macià Bonaplata hi ha un banc, i molts vehicles hi aparquen per anar-hi a fer gestions. Algun comerciant aparca la moto o el cotxe a la vorera de davant del seu establiment durant tot el dia. Els pares que van a buscar els nens a estudi també deixen el cotxe en llocs on està prohibit. Cal ser eternament tolerant amb aquestes actituds? Els avisem sempre que no ho facin. Però denunciem a qui n’abusa, a qui es passa. Si no ho fem així, penem a qui fa bé les coses, perquè desvalorem la seva manera de fer. Tampoc volem que les normes es respectin al cent per cent. Sempre hi ha un marge. Qui aparca dos minuts a la vorera, no és denunciat. Si ho féssim així no pararíem. A les zones de càrrega i descàrrega hi ha transportistes que es queixen que sovint hi ha vehicles aparcats eternament… És un dels llocs que més denunciem. Si sempre hi ha un vehicle, els que fan el servei de repartiment no l’hi poden deixar. Fent un paral·lelisme amb el futbol, sempre s’ha dit que el millor àrbitre és el que al final del partit ningú coneix el seu nom. Aquest seria també l’objectiu del policia local? El nostre objectiu seria no existir. Si cada persona fes el que ha de fer, no existiríem. Però les persones abusem. Primer agafem la mà i després el braç. Cal que hi siguem. I hem de sancionar i fer actes per l’ordenança municipal d’urbanisme que segurament no caldria fer. Hi ha societats nòrdiques que s’autoregulen, i la policia està a la comissaria i només surt quan hi ha incidències greus. No és el nostre cas. No podríem estar tancats perquè la gent abusa i hem de patrullar per controlar-ho tot. Des que soc aquí hem fet 36.000 quilòmetres i moltes patrulles a peu. Havent estat mosso d’esquadra té la percepció que es respecta més la seva figura que la del policia local? No hi he trobat diferència. El ciutadà que es comporta tant ho fa davant d’un mosso que d’un policia local. I el que s’esvera, s’esverarà igual. De fet, compartim bastant la feina quan hi ha serveis. Quantes més novetats tecnològiques tenen previst introduir a Ripoll? Ara mateix hi ha un radar pedagògic que la setmana vinent entrarà en funcionament per recordar que cal circular a 30 quilòmetres per hora. No sancionarà, però informarà els conductors. També hem posat senyals lluminosos de passos de vianants. Però tot depèn del pressupost. Són mesures que ens afavoreixen molt la feina. En l’última dècada Ripoll ha incrementat notablement la immigració, i a més l’agost de 2017 hi va haver els fets protagonitzats per joves radicalitzats del municipi, a la Rambla de Barcelona i Cambrils. Tot plegat amb gent vinguda de llocs diferents i amb costums i cultures també diferents, complica molt la convivència entre veïns? Sí. Tenim més baralles. De vegades hi ha ètnies que no se suporten que ens porten aquesta mena de problemes. Amb la gent de tota la vida, hi veig menys conflictivitat, perquè fan la seva vida, i no ens entren ni trucades ni denúncies. Creu que això pot generar xenofòbia? Qui és xenòfob ho serà igual, tant si hi ha tres immigrants com si n’hi ha 200. És una cosa que es porta a dins. La convivència a Ripoll la veig molt acceptable.

Francesc Campayo: “Ripoll és la capital de comarca amb menys delinqüència”

La consulta del preacord amb Educació començarà dilluns i els sindicats majoritaris desconvoquen les vagues fins dijous

“No pensàvem que uns pisos per a joves es poguessin veure malament”

La Santperenca, finalista de la promoció d’ascens a Tercera Catalana

El Centelles elimina l’Aiguafreda i passa ronda a la promoció d’ascens a Tercera Catalana

LA PREGUNTA

Aprova el preacord salarial del Govern amb els docents?

El ‘do’ de trobar aigua sota terra

La família d’una difunta, atrapada al cementiri després de l’enterrament

“Venim de pagès i ningú ens ha de convèncer de treballar amb xip local”

Operatiu a Calldetenes per un delicte de tràfic de persones

Manlleu estrena un mural gegant de Pilarin Bayés que converteix la ciutat en una enciclopèdia visual

Operatiu de la Guàrdia Civil a Vic per delictes econòmics

Incendi a l'adoberia de Can Macara de Vic

Protesta a Vic per plantar cara al Plater

Ja són dues les persones mortes en l'accident de dimecres a la C-17 a Ripoll

L’enxampen amb 17 embolcalls de cocaïna a Vic