Roba d’abric, guants pel fred i prismàtics, però sobretot la vista i l’oïda ben preparades. Aquestes van ser les principals eines que van tenir a l’abast els voluntaris que van participar dissabte al matí en una nova edició del cens anual d’aus aquàtiques hivernants de l’Alt Ter. Amb la companyia d’un coordinador expert i repartits per més d’una dotzena de trams d’entorn fluvial i basses, des de Camprodon fins al Pastoral, a la Selva, van identificar i recomptar els ocells que habiten la conca del riu a aquestes alçades de l’any, molts dels quals provinents d’entorns més freds.
Els equips es van posar en marxa de bon matí arreu del territori coordinats pel Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis (CERM). Al tram TER 4, els voluntaris es van trobar a les 8 del matí i es van dividir en dos grups per cobrir el recorregut del riu entre el pont de la Gleva i el pont nou de Roda de Ter. Traslladats fins al municipi rodenc, la comitiva encapçalada per Marc Ordeix, coordinador del CERM, va començar a remuntar el riu enmig de la boira. “A aquesta època de l’any és quan és més fàcil comptar-los vora el riu, perquè es mantenen més quiets i no es mouen tant”, reconeixia Ordeix. Per fer un registre més fidel i no comptar-los dos cops, es parteix d’una senzilla norma: només s’apunten els ocells que es troben a la mateixa altura del recorregut i els que es deixen enrere o volen en sentit contrari. Com comentava el coordinador del grup, “si volen en la mateixa direcció que seguim nosaltres, no els comptem, perquè pot ser que ja l’hàgim apuntat abans, però sí que els tenim presents per si és una espècie única o per avaluar si pot ser algun exemplar que veiem una estona després en un altre punt del riu”.
Durant tot el recorregut, el grup va anar aturant-se per identificar, des de la llunyania, quins eren els ocells que volaven o descansaven a l’aigua o a algunes de les branques nues dels arbres. Amb el suport del coordinador i dels més experts en ornitologia, la ruta es feia divulgativa, compartint consells per distingir espècies segons els seus colors, la forma del bec o de la cua, així com pel cant o el tipus de vol. En total, la comitiva hi va veure 45 espècies diferents. “Al nostre tram hem vist bastants corbs marins, molts mosquiters, però molt pocs ànecs”, deia el coordinador, que creu que pot ser a causa de la sequera i el possible consum de bacteris presents a les aigües més enfangades.
A part de comptabilitzar la presència dels ocells que van veure o deduir pel cant, els equips també van registrar la presència de mamífers a l’entorn del riu. És el cas de sengles llúdrigues, vistes d’esquitllada per cada subgrup del tram TER 4 abans que s’amaguessin sota l’aigua. “A part de les que hem vist, n’hi deu haver més, i és una bona notícia, perquè a mesura que es recupera el riu, també hi van tornant algunes espècies”, comentava Ordeix.
Les sortides d’aquest cap de setmana van comptar amb la intervenció del GEDENA-Ripollès, el Grup d’Anellament de Calldetenes-Osona, el Grup de Naturalistes d’Osona (GNO-ICHN) i el mateix CERM. Un cop recollides les dades de les sortides, juntament amb les de les visites de capvespre als espais de joca d’algunes espècies, tocarà recopilar-les per fer el cens total i ajuntar-les a la d’altres censos elaborats simultàniament a altres rius i zones humides d’arreu de tot Europa. D’aquesta manera, des d’un àmbit local, s’ajuda a elaborar un mapa fidel i de gran utilitat per registrar, entre d’altres, la migració continental d’ocells, alguns dels quals trien viure un temps al riu Ter i el seu entorn.
