Després d’uns anys vinculat a l’executiva, fa el pas cap a la presidència. Per què?
Porto vinculat a l’executiva local des del 2016, i el 2018 faig un primer pas com a secretari d’organització i finances. A Esquerra creiem que la lluita per la justícia social i nacional és una cursa de relleus. En aquest moment és quan ho parlem amb Roger Mas, que també és regidor a Vic, i decideixo fer el pas cap a la presidència.
Ha estat en l’executiva sortint. Quina valoració fa d’aquests dos anys?
La valoració és positiva. Estem en un projecte en creixement. Cal agrair públicament la tasca de Roger Mas. No és mai fàcil posar-se al capdavant d’una entitat de manera voluntària, i menys en una època de pandèmia com la que hem passat. Com a executiva ens hem sabut consolidar a Vic, i la mostra és que s’ha aconseguit donar entrada a cares noves. D’altra banda, hi ha hagut una vinculació plena amb el grup municipal per presentar mocions de ciutat i treballar per millorar el dia a dia dels vigatans i vigatanes.
Un dels objectius era rejovenir l’executiva. S’ha aconseguit?
Sí, i es pot veure en l’equip que m’acompanya. Incorporem molta gent jove com la secretària d’organització, Clàudia Fontserè; Joan Solà, a coordinació interna i finances; Cristina Miralles, en feminismes, o Enric Furriols, en ecologisme. Hem abaixat la mitjana d’edat de l’executiva però a la vegada es manté una línia de continuïtat amb l’anterior. Hi mantenim cares consolidades que ens donen un punt de vista de més experiència.
En política, i en una ciutat com Vic, el fet de rejovenir és sempre positiu o pot tenir certs desavantatges o manca d’experiència?
Falta d’experiència no crec. Tots venim d’anys de picar molta pedra en moviments socials o en les joventuts d’Esquerra, per tant tenim una experiència contrastada. I a la vegada ho reforcem amb persones que ja han estat en executives anteriors. Sempre és positiu aportar una visió jove al projecte de ciutat. I tampoc som tan joves, ja que tots voregem la trentena.
En el seu mandat hi haurà les eleccions municipals del maig del 2023. Hi pensen, ja?
Hi pensem. Com a partit ens presentem a les eleccions, per tant entre moltes altres coses hi hem de pensar. I hi volem treure els millors resultats possibles. Ara la primera feina és fer aterrar el projecte de la nova executiva però tenim en ment l’horitzó del 2023. I anar més enllà.
Què vol dir anar més enllà?
Creiem que un projecte, per consolidar-se, no es pot plantejar només a dos anys vista. Hem de pensar quin Vic volem el 2030. I buscar com aconseguir una ciutat més verda, sostenible, feminista, democràtica i amb més justícia social. I acabar amb l’increment de desigualtats que estem vivint a dia d’avui.
Ja tenen clar qui serà el o la candidata d’Esquerra?
La nova executiva està aterrant. Sabem que és un tema que hem de tractar, i com més aviat millor, però ens deixem un temps per començar a parlar-ho.
I l’estratègia per escollir-lo està clara? Caldran primàries?
Farem una ronda de consultes a dins del grup local, i les persones que vulguin ser candidates hauran d’aportar els avals per optar a ser candidats. Un candidat que haurà d’acabar escollint l’assemblea local.
Ara mateix, però, quina és la sensació? Hi haurà més d’un candidat?
La sensació és que som un grup cohesionat i que hem de treballar perquè això sigui així. Com he dit, iniciarem una ronda de contactes però en aquest àmbit estic tranquil.
Les eleccions del 2019 van donar la majoria absoluta a Junts per Catalunya. Quina lectura en van fer?
Tot i que no van ser els resultats desitjables, perquè en va sorgir una majoria absoluta, com a grup van ser positius, ja que vam aconseguir més vots que en anteriors eleccions i vam mantenir els cinc regidors. La reflexió va ser que calia treballar més. I fent una anàlisi acurada dels resultats, es va fer evident que el riu encara separa dos Vic. Un al nord, on la participació va ser molt més alta, i un altre al sud. Creiem que cal representar a tots els vigatans: als que et van votar i als que no, i fins i tot als que no tenen aquest dret a vot. Perquè a Vic també hi ha un percentatge gens menyspreable de persones que no poden votar. I la intenció és poder-los representar en les properes municipals.
Per fer el salt al govern preveuen un projecte transversal dels partits d’esquerres de la ciutat?
S’hauria de valorar. A dia d’avui el que creiem és que cal un canvi i una transformació social en el projecte de ciutat. Si aparegués l’opció s’hauria de valorar.
Davant d’una majoria absoluta com la de Junts és possible fer oposició?
És una situació difícil, en el sentit que les propostes que es fan des del grup municipal d’Esquerra, com que el govern no té necessitat negociadora perquè té majoria, poden tenir poc recorregut. Però hi ha altres maneres de fer oposició de manera constructiva. Per exemple, sent al carrer, fent d’altaveu de les entitats, demanant quins problemes tenen els veïns o presentant mocions. I d’entre totes aquestes coses, el govern ens ha acabat acceptant propostes que hem fet.
Vic afronta diversos reptes importants. Un d’ells és el risc de l’augment de la segregació escolar. Com es pot afrontar?
Diversos informes dels darrers anys, com el que va publicar la Fundació Bofill, indiquen un augment de la segregació escolar en determinades poblacions catalanes, entre elles, Vic. Hem de focalitzar per aconseguir una bona convivència. Cal atacar aquests problemes de soca-rel. El model Vic ha funcionat bé fins ara, però caldria mirar què cal fer.
Hi ha el tema de l’aparcament soterrat al parc Maria Àngels Anglada. Van presentar un recurs conjunt amb Capgirem i el PSC per aturar-ho, però el Tribunal de Contractes el va desestimar. Seguiran per la via judicial?
Estem estudiant les opcions que tenim. Ens reiterem en el missatge: creiem en una ciutat més verda, per tant no entenem el fet de construir un aparcament soterrat en una zona que s’hauria de prioritzar per a vianants.
En temes de mobilitat urbana, cal reconèixer que el govern ha sigut valent aquests últims anys?
S’ha de reconèixer que ha seguit o ha aprofitat l’oportunitat que malauradament ens ha donat la pandèmia, tal com han fet moltes ciutats catalanes i fins i tot europees. Podien haver estat més ambiciosos en alguns casos, i ho hem posat sobre la taula en la negociació dels pressupostos. Cal un pla estratègic de la bicicleta. Acabar de convertir el centre en una gran zona de vianants. La sensació és que s’actua a pedaços a l’hora de fer carrils bici en comptes de tenir un pla estratègic a cinc anys vista.
En l’executiva local de Vic s’hi manté Marta Rovira, ara a l’exili. Què els transmet?
Creiem que és de justícia tenir Marta Rovira dins l’executiva local. Ens aporta moltes idees i projectes per ajudar a fer un canvi de rumb a la ciutat, i treballar per la transformació social que Vic necessita. Sempre pensant de cara al futur amb llums llargues, com diu Raül Romeva. I no tan sols en l’àmbit municipal, sinó més enllà.
