Fins al 2015 Sant Quirze Safaja formava part del Vallès Oriental. Com valora la creació de la comarca?
Estem molt contents. El fet d’estar dins de la comarca ens ha ajudat moltíssim. Quan vam fer el referèndum i es va crear, jo era vicepresidenta del Consorci. Vaig tenir un paper actiu fent ruta pels deu pobles i gestions amb l’administració per tirar endavant l’oficialització del Moianès. A dia d’avui jo crec que ningú se’n penedeix i que tots n’hem sortit beneficiats.
Són una de les poblacions més properes al Vallès Oriental. Tenen més tendència a anar a Moià o a Granollers?
El fet de ser comarca no ens ha canviat els hàbits. Pel que fa a serveis mèdics, per exemple, nosaltres tenim a la mateixa distància Granollers, Manresa i Vic. Ens pertocaria anar a Manresa, però les rehabilitacions i altres qüestions sanitàries fixes que fins llavors es feien a Granollers ens les han mantingut allà. Quant a altres serveis, com que estem en procés de creació de la comarca, sí que n’hi ha alguns que encara no tenim. Tot i això, hem millorat molt en transport públic i serveis mancomunats. En general no diria que ara tinguem més tendència cap a Moià. Ens queden molt més a prop Sant Feliu de Codines i Caldes de Montbui (a 20 minuts).
A Sant Quirze hi ha uns 650 habitants. La gestió municipal en un poble petit és més senzilla?
És una gestió més propera. En ajuntaments petits no parlem de colors polítics. La gent no et vota pel partit al qual estàs associat, sinó pel que tu ets com a persona i pel que aportes al municipi. Hem de gestionar els mateixos serveis que un poble gran però tenim menys recursos i, per tant, hem de fer més mans i mànigues. Amb els anys que he estat a l’alcaldia he après molt. M’he hagut de mirar projectes d’aigua, de clavegueram… Qüestions que no dominava però que s’han d’analitzar per donar-hi coherència. En un municipi gran tenen mes tècnics que poden exercir aquesta funció.
“En ajuntaments petits no parlem de colors polítics, sinó de gestió i persones”
A vostè li arriben queixes i peticions de dilluns a divendres, però diu que ja és el que vol.
Si no estàs disposat a ajudar tothom en el que faci falta, no et poses a l’alcaldia. Al ser una administració petita, els ciutadans moltes vegades ens demanen que fem d’altaveu de qüestions sobre les quals no tenim competències. El veí es troba indefens i demana ajuda. També penso que és bo que els que formem el consistori no dediquem el 100% de la nostra jornada a això. Als pobles petits es compagina la vida municipal amb la vida professional. Si només estiguéssim centrats en la gestió municipal perdríem el 50% de la visió del poble. Això penso que ens enriqueix molt.
Com van viure la pandèmia? Ja s’han recuperat?
Hi ha dues vessants: persones i política. De sobte vam ser molta més gent. El 14 de març érem unes 500 persones i a finals de març, el doble. Les primeres setmanes ens va costar. Estàvem intranquils i hi havia incertesa, però ho vam saber gestionar. D’altra banda, en l’àmbit polític se’ns va transformar tot. Alguns projectes no es podien fer, d’altres no tenien sentit… Vam haver de donar un gir de 360 graus al pressupost i a la manera de gestionar. En comptes de parlar de clavegueram, vam començar a parlar de com netejar els carrers. A dia d’avui la gent està tranquil·la. Som un poble que en contagis sempre hem estat a nivells baixos.
“Crec que ningú es penedeix d’haver creat la comarca. Tots en sortim beneficiats”
Vostè és l’única dona alcaldessa de la comarca, un fet que l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell va ressaltar l’última diada de l’Onze de Setembre. Com ho viu?
A mi m’agrada molt, però tant de bo n’hi hagués més, eh! Mai he tingut complicacions ni m’he sentit menys considerada pel fet de ser dona.
Encapçalant la candidatura del PDeCAT, el 2015 va guanyar les eleccions amb 4 regidors. El 2019 van eixamplar la distància amb la llista associada al PSC. És el resultat de la feina ben feta?
Sí. Costa molt aconseguir un cinquè regidor a Sant Quirze! Són 430 vots. Parlem d’un poble tan petit que si sumes les famílies de cadascú ja redueixes uns quants vots. És molt complicat.
“Centrant-nos només en la gestió municipal ens perdríem el 50% de visió del poble”
Com ha canviat el poble des del 2015 fins avui en dia?
No té res a veure. Hem passat de ser poble dormitori a un poble on s’hi viu. Abans la gent deia que venia de Les Clotes, ara diuen que venen de Sant Quirze. Hem aconseguit fer el canvi i generar identitat. Això ha sigut gràcies a la revitalització de les activitats culturals, esportives, escolars… Al mateix temps hem millorat la gestió i les infraestructures, com la xarxa d’aigua, el clavegueram o la fibra òptica. Hem modernitzat el poble i ha pujat de valor.
Parlem de l’obra de govern. El 2019 es convertien en el poble més reciclador de Catalunya, amb un índex de recollida selectiva superior al 90%. Encara és així?
Ara som el segon, però per molt poques dècimes. Té molt mèrit. L’octubre del 2018 vam implantar el porta a porta. Tothom ens deia que ens estàvem equivocant en fer-ho a sis mesos de les eleccions. Al final la resposta va ser molt bona, funciona bé.
Van patir al principi?
La clau va ser que nosaltres ens ho crèiem. L’aposta era o tot o res, no ho volíem fer a mitges. Vam treure tots els contenidors i no hi havia illes d’emergència, però la contrapartida havia de ser millorar el servei. Per això vam passar a recollir voluminosos, roba… El fet de no tenir pisos també és un avantatge, perquè en una casa guardar els residus fins al dia de recollida no és tan complicat. L’èxit també va ser fer corresponsables els ciutadans. Els vam explicar que tot allò que recicléssim repercutiria a rebaixar la taxa.
“Gràcies al porta a porta som el segon municipi que millor recicla de Catalunya”
Pel que fa a cultura i entitats, hi ha algun espai?
El 2011 es va inaugurar el Centre Cívic (una sala gran polivalent). Els primers anys va costar molt, no s’hi feien activitats, la gent tenia la sensació que era un recinte tancat i que no servia per a res. A dia d’avui hi ha moviment cada dia. Hem aconseguit revitalitzar-lo durant tot el curs i, a més, a l’estiu, com que no tenim casal perquè no arribem al nombre mínim d’infants, hi oferim tallers gratuïts molt variats.
Quins reptes tenen en qüestió d’urbanisme i infrastructures?
Som un poble dispers. Com a municipi tenim molts quilòmetres i una orografia complicada. Això ens dificulta la gestió dels serveis: fer arribar el clavegueram i l’enllumenat a les urbanitzacions és molt costós. Una peça clau va ser desplegar la fibra de forma pionera a la comarca l’any 2019. Gràcies a això molta gent, sobretot autònoms, es van quedar aquí a viure i així també vam començar a fer el canvi de poble dormitori. En l’àmbit urbanístic no hem apostat per obra nova. Ens hauríem equivocat si no haguéssim solucionat el que fallava fins llavors. Hem millorat coses que no es veuen, com ampliar la xarxa de clavegueram i renovar més del 60% de la d’aigua.
“Fer arribar la fibra òpitca de forma pionera al Moianès va ser clau”
Ser pioners a la comarca en fibra òptica sense ser la capital té molt mèrit.
Funcionàvem amb Iberbanda i un dia ens van dir que deixarien de prestar el servei. Davant d’això ens vam començar a mobilitzar, movent cel i terra, perquè vèiem la necessitat de mantenir la connexió. Finalment vam aconseguir ajuntar l’Estat, la Generalitat, la Diputació, una empresa privada i el mateix Ajuntament. Aquesta simbiosi ens va permetre fer arribar la fibra des de Centelles fins a darrere l’edifici de l’ajuntament i, a través d’una empresa privada, es va desplegar a tot el municipi. Vam ser els primers de la comarca i, de fet, va venir el conseller Jordi Puigneró a felicitar-nos.
Pel que fa a educació, compten amb una escola rural i una llar d’infants.
L’escola és un pal de paller i per nosaltres és molt important que perduri. Des de l’oposició sempre ens han reconegut que aquests dos últims mandats hem prioritzat l’escola per davant de moltes altres coses. Hi hem invertit en tot el que se’ns ha demanat. Són uns 45 nens i funciona molt bé. Fins i tot hi ha gent de Caldes de Montbui i Sant Feliu que venen expressament pel model que oferim.
Però està en barracons.
Sí. Tenim una disputa amb el Departament d’Educació. Al costat dels barracons hi ha uns terrenys municipals que volem cedir a la Generalitat, però no els volen acceptar perquè implicaria haver de construir un edifici. Nosaltres no tenim aquesta capacitat econòmica, però sí que hi hem invertit fent millores a la infraestructura, com la renovació del sistema tèrmic.
Continuen treballant-hi?
Sí. De moment no ens autoritzen el terreny perquè està en una zona inundable, però estem en converses amb l’Agència Catalana de l’Aigua per mantenir-lo i que ens l’autoritzin de nou.
Diu que persones de fora la població venen atrets pel model d’escola rural. Què ofereixen de diferent?
Es combinen cursos. Els de P4, per exemple, ensenyen als de P3. Això succeeix en els diferents cicles. No és un model d’escola lliure que deixen fer tot el que volen als infants, però sí que s’allunya del model d’escola tradicional. Comparteixen projectes amb les altres escoles rurals. Els mestres especialistes els compartim les tres escoles rurals del Moianès (Collsuspina, l’Estany i Sant Quirze). També hi havia Castellcir, però han superat els 100 alumnes i ja no és escola rural.
El 2016 es va posar en funcionament una de les infrastructures cabdals per al municipi, la connexió del pou del Faig amb l’estació de tractament d’aigua potable situada al Parc de l’Aigua. S’ha notat un canvi?
Inicialment el municipi s’abastia amb un embassament al Parc de l’Aigua. El 2015 hi havia sequera i la concessionària ens va dir que ens quedaven només 28 dies de reserva d’aigua a l’estiu. Era una situació molt critica. Vam haver de reduir l’ús d’aigua a nivell individual i prohibir a tothom que omplís les piscines. Fruit de tot això vam decidir connectar el pou, que és municipal, amb l’ETAP (Estació de Tractament d’Aigua Potable). Sort en tenim, perquè a dia d’avui ens nodrim més del pou que de l’embassament.
Sant Miquel del Fai. Per quin punt passa el projecte?
Ara estan fent l’aparcament. El millor que li podia passar a l’espai era que ho adquirís la Diputació de Barcelona, però des de llavors està molt deixat. Actualment no és digne d’aquesta institució. Els tres alcaldes implicats ho hem reclamat moltes vegades i la resposta és que ja s’ho miraran. Sincerament crec que arribarem a bon port, i que al final lluirà molt, però el camí fins a arribar-hi està sent molt llarg. Tampoc ens hem d’oblidar de l’entorn forestal. Sant Miquel del Fai també és l’accés pel pont del Rossinyol, la Bauma… Aquesta és la part que ens toca més de prop a nosaltres i la diputació encara no hi ha dut a terme cap actuació. Penso que hi haurien de posar més esforços.
Hi ha data de reobertura?
L’última adequació que faltava eren les obres de l’aparcament. Ara tenen una finestra fins al febrer de 2022. A partir de llavors ja no podran actuar: comença l’època de nidificació de l’àguila cuabarrada. Per tant, podríem intuir que a la primavera se n’obrirà una part. Seria viable, però ningú ens ho ha confirmat.
Quins usos tindrà l’espai?
La idea és que sigui d’accés gratuït, amb aforament limitat, que s’hagi de pagar per certes activitats. Tot això està reflectit al pla d’usos que van presentar, però no en sabem res més. Com a municipi tenim propostes, però som tantes pantalles endavant que ells encara no hi han arribat. Crec que quan ho van comprar no preveien que els sortiria tant car i això també ho encalla.
El 2018 es volia declarar el terme municipal com a Zona d’Especial Protecció de la Qualitat Acústica (ZEQA).
A Catalunya no hi ha cap poble que tingui aquesta certificació al 100% de la superfície. Quan ho vam plantejar aquí la gent tenia dubtes i por. Se’ns feia gros. Inicialment ho volíem aprovar per la problemàtica de soroll del motocròs de Sant Feliu de Codines, perquè ens arriba directament a nosaltres. En paral·lel, l’empresa promotora ha aconseguit la llicència per posar el circuit en funcionament i, com que no vam tirar endavant la nostra certificació, ara el seu llindar de soroll és superior. Nosaltres de moment ho hem deixat en stand by… Ja arribarà.
Com valora la inversió de gairebé cinc milions d’euros i el pla de millores a la C-59?
Ja tocava. Algunes problemàtiques, com els passos per a animals, es resolen bé, però d’altres no tant. Un exemple és l’elevada presència de camions i les cues que es generen. Tot i això, la carretera millorarà i sens dubte era un primer pas necessari. Sense ser comarca aquests diners no ens haurien arribat.
