“Hi ha relació directa entre el nostre sistema alimentari i l’emergència de les pandèmies”

Marta Guadalupe Rivera (Córdoba, 1974) és doctora en Veterinària en l’especialitat de Producció Animal i Economia Agrària. Coordina la línia de recerca “Comunitats sostenibles. Innovacions socials i territoris” del grup de recerca Societats, Polítiques i Comunitats Inclusives de la UVic-UCC. Des del 2016 és directora de la Càtedra d’Agroecologia i Sistemes Alimentaris. Ha arribat la Covid-19. S’ha aturat l’economia. Això té efectes devastadors però en canvi al medi ambient l’hi va bé: aigües netes a Venècia, animals que recuperen espais, menys CO2, menys contaminació... S’obre una oportunitat per a la millora del procés de canvi climàtic en què està tot el món?La Covid-19 pot ser una oportunitat, però no tant perquè es noti en el canvi climàtic ja que una aturada de tres mesos no és res. Caldria reduir les emissions de forma prolongada. El que sí ha permès aquesta aturada és que es reduïssin les partícules a l’aire i per tant la contaminació en llocs amb més habitants. Això per exemple sí que tindrà un impacte en les morts prematures. És un miratge? I si es pot recuperar l’economia es continuarà com fins ara?Hi haurà canvis. En els propers dies, la Comissió Europea explicarà les claus del projecte Farm to Fork (de la granja a la taula) en el marc de l’estratègia Green Deal. Això marcarà el funcionament de la cadena alimentària a tot el continent, tenint molt en compte l’objectiu de la reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle i millorarà la protecció del medi ambient a Europa. Això vol dir que s’incrementaran les exigències per reduir considerablement –fins a un 50%– l’ús de pesticides químics, els fertilitzants i els antibiòtics en la ramaderia, es fomentarà l’economia circular per rebaixar els percentatges del menjar que es llença i té l’objectiu que el 25% de la superfície agrària de la UE es destini a la producció ecològica, entre d’altres. Entenc que el que fa la Unió Europea és recollir l’informe de l’IPCC (sigles en anglès del Grup Intergovernamental d’Experts en Canvi Climàtic) en què vostè va participar?Recull aquest i es basa també en altres informes on s’aborda el tema de la transició cap a sistemes alimentaris més sostenibles. Fan una recopilació científica de tot el que hi ha i les evidències científiques són les que són i ens han de dirigir on ens han de dirigir. L’IPCC va recollir més de 7.000 referències bibliogràfiques que ja s’havien publicat a partir d’entre 24.000 o 25.000 comentaris. L’aparició de la Covid-19 ha fet més visible aquesta necessitat de canvi?La Covid-19 ha estat una demostració de la vulnerabilitat del sistema alimentari que tenim. Europa importa pràcticament el 50% dels aliments que consumim i també exporta una gran quantitat d’aliments. Tenim una dependència molt alta del mercat internacional, que, com hem vist, és molt fràgil. Som un país vulnerable pel que fa a l’alimentació. Cal repensar tot això. Anar cap a la sobirania alimentària. És una de les coses de les quals ens ha fet adonar la Covid-19. Hi ha relació entre el nostre sistema de producció alimentari i l’aparició de la Covid-19?Sí. Una altra cosa de què ens ha fet adonar la Covid-19 és com aquest sistema alimentari global és un factor facilitador de les pandèmies. Com ho ha fet? Doncs perquè en tota la part agrícola el que hi ha són unes grans superfícies de monocultiu que avancen a partir de la deforestació i per tant d’hàbitats de la diversitat que són no només reservoris dels virus, sinó uns espais que feien de tap. Allà els virus estaven controlats. Com diu un meu company, Fernando Valladares, la diversitat és la vacuna del coronavirus i ens l’hem carregat. La concentració de molts animals en espais petits pot facilitar la mutació i transmissió dels virus. En general. I crec que hi ha una relació directa entre com està conformat el nostre sistema alimentari i l’emergència de diverses pandèmies. Si és global, caldria també una resposta global al virus...És molt important tenir en compte la resposta al virus i és rellevant demanar la solidaritat i relació internacional entre països. Ja hi ha afectacions que poden ser devastadores. Per exemple, el cas de la llet. Els preus es desplomen en llocs com a Kènia i qualsevol moviment d’aquests afecta molt perquè porta milions de famílies a la fam. De fet, la Covid-19 està fent mal a l’economia i es noten ja les mancances socials, que pot afectar altre cop la manera d’alimentar-se i fer-ho pitjor, oi?La situació econòmica derivada del virus, sí, comporta que la gent vagi més als menjadors socials si no tenen capacitat per respondre. I aquí l’administració pública té importància. El cas de la Comunitat de Madrid, per exemple, és el que no s’ha de fer. Han donat la gestió d’aportar menjar als nens a empreses de menjar ràpid que tenen aliments de mala qualitat nutricional i per tant no compleixen el dret dels nens a una alimentació sana. Donen benefici a unes empreses mentre que hi ha productors petits que tenen fruita i verdura a qui se’ls pot comprar directament l’aliment. La resposta del sistema públic és una part molt important en l’accés a l’alimentació, ho han de facilitar. La reacció a Catalunya ha estat millor. Ha reservat 9 milions d’euros per comprar productes de petits productors per donar al Banc d’Aliments i per garantir que ho puguin vendre. Però sempre hi ha un però, i ho han fet a un preu per sota de la venda i ja són baixos. Així que, aquí, tot i que cal aplaudir la iniciativa, crec que es pot millorar. Estem en temps d’emergències, hi ha la climàtica, que no desapareix; la sanitària, amb la Covid-19, i entenc que l’alimentària, que vostè sempre ha lligat a la climàtica. Canvia aquesta amb l’entrada de la sanitària?Bé, tot el món vol menjar. El que jo crec que canviarà és que hi haurà un règim fiscal diferent referent a la producció alimentària. Ara mateix, la carn és molt barata perquè no inclou els costos ambientals i socials que genera sobretot la producció intensiva. Amb un canvi fiscal, que crec que hi acabarà sent, la carn serà un aliment que tindrà un altre preu i es podrà menjar un parell de dies a la setmana i poc més. I sí, això tindrà conseqüències per al canvi climàtic, en l’ús del sòl a escala mundial i en l’efecte de gasos hivernacle. Van totes tres lligades?Sí. L’emergència sanitària, l’alimentària i la climàtica van unides. En l’àmbit científic s’ha desenvolupat un nou concepte que es diu One Health, que vol dir que si la salut del planeta no és bona, les persones estarem malaltes. Això és important perquè l’impacte de la humanitat al planeta és el que ha provocat pèrdua de diversitat, desforestació, extinció massiva d’espècies, contaminació del sòl, de l’aigua... I llavors això reverteix en una mala salut de les persones. En el cas de l’alimentació, amb el sistema que tenim s’afavoreix el sobrepès i l’obesitat i les dietes poc saludables i poc adequades i això afavoreix el sobrepès a escala mundial. A Catalunya hi ha un 30% d’obesitat infantil i això vol dir cultivar un futur per a aquests nens amb problemes de salut greus. Veu canvis en el camí cap a revertir els efectes en el clima?És fonamental fer-ho. A l’Estat espanyol s’ha reprès el tema de la transició energètica i en aquest sentit, sí, tinc un cert optimisme. Sí que s’ha notat, tot i que lleugerament, una consciència nova de buscar l’aliment de quilòmetre 0, de productors petits amb aquesta crisi sanitària. Creu que és suficient?Cert. Moltes persones s’han acostat a cooperatives de consum, els productors s’han organitzat i estan desenvolupant noves estratègies entre els productors. En aquest sentit, està bé que entitats com Creacció a Osona generin espais web perquè es pugui fer aquest contacte directe entre el productor i el client. És, sens dubte, una alternativa important per al petit productor. Ara bé, cal garantir que això tindrà continuïtat després de la pandèmia. L’administració ho haurà de seguir acompanyant. Entre els productors s’ha notat creativitat i imaginació, però això té un límit si no hi ha el suport de l’administració.

“Hi ha relació directa entre el nostre sistema alimentari i l’emergència de les pandèmies”

El polèmic discurs de l’alcalde de Santa Eugènia de Berga durant la festa major: “Puta Espanya!”

L’alcaldessa de Ripoll, Sílvia Orriols, es crema en un incendi a la cuina de casa seva

L’acusat de matar una veïna de Prats embarassada accepta 26 anys de presó i evita el judici amb jurat

Les Llosses prepara el retorn de l’escola després de 57 anys

LA PREGUNTA

Està d’acord que es prohibeixi l’ús de la IA als centres escolars als menors de 14 anys?

Mor el conductor d'un camió formigonera en un accident a la carretera de l'Esquirol a Tavertet

“Amb 27 anys vaig dir a casa: ‘M’he comprat una farmàcia”

La primera cita, un dia fàcil de recordar: l’1 d’octubre de 2017

“Pensava que jubilar-se era començar una etapa de baixada, però m’equivocava”

Viure entre Sant Bartomeu del Grau i els Països Baixos

D’un perfil del ninja Hattori a casar-se aquest desembre

La indústria catalana mira cap a la defensa: "Fer el manteniment d'un tanc i el d'un cotxe no és tan diferent"

Incendi a la Guingueta de la Blava a Roda de Ter

S'encén un autobús a l'Eix a Vilalleons

“L’amazic és probablement la tercera llengua més parlada a Catalunya”