El segle III abans de Crist, encara que probablement els egipcis ja l’utilitzaven abans, el científic grec Arquimedes va inventar una màquina –un mecanisme amb una fulla amb forma de cargol dins d’un cilindre posat en un pla inclinat– que s’utilitzava per a l’elevació d’aigua, farina o cereals. Se li va donar el seu nom, el de cargol d’Arquimedes, encara que també s’hi fa referència com a cargol sense fi. Aquesta tècnica mil·lenària és la que han utilitzat ara a la central hidroelèctrica de la Corba de Ripoll per desenvolupar un sistema pioner –és el primer que s’instal·la a Catalunya i el segon de l’Estat– que té l’objectiu de compaginar la producció d’energia hidroelèctrica i el compliment dels cabals ambientals establert el 2018.
L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i els responsables de la central van presentar aquest divendres el projecte in situ on es poden veure dos cargols de color blau de grans dimensions instal·lats en una de les rescloses del riu Ter que hi ha just on comença el canal que va cap a la Corba. De cargols en girava un que en aquell moment generava 48 kW d’energia. I això des del punt de control ho sabien al moment a través d’unes pantalles. Arnau Cangròs, tècnic de l’ACA, posava en valor la idea del titular de la central de “turbinar el cabal de manteniment”. Aquesta nova tecnologia, que potencia l’energia sostenible, segons Cangròs, permet generar energia a peu de resclosa els 365 dies de l’any i aprofitar, per a la producció d’energia elèctrica, els cabals de manteniment del riu, a la vegada que fa possible que els peixos baixin a través del cargol sense patir danys. Per pujar, ho poden fer a través de l’escala de peixos que hi ha a l’extrem oposat de la resclosa, una altra de les actuacions que estan obligats a fer els propietaris de les centrals.
Segons el propietari de la minicentral i un dels ideòlegs del sistema, Josep M. Sabatés, “la idea surt per obligació” en el moment en què cal, per llei, deixar els cabals ecològics, en pensar “com aprofitar aquesta aigua en èpoques que en baixa poca”. Deixar el mínim, apuntava Sabatés, “va en detriment del canal que porta a les turbines”. Tot i que “mai compensarà”, ja que el salt on hi ha els cargols té una altura quatre vegades inferior que el de la minicentral. Amb el mateix cabal, afegia, “un kW aquí en són 3,8 allà”. De totes maneres, deia, “en recuperem una part”, uns 6.500 kW a l’any, ja que “tenim infraestructures petites i hem de treure tot el que podem d’energia verda”. Amb els generadors de freqüència que hi ha la instal·lació, explicaven, es poden adaptar les revolucions del cargol a la quantitat d’aigua que porta el riu, generant sempre el màxim d’energia possible.
El responsable de la central, la concessió de la qual ara s’ha renovat per 25 anys, apuntava que ha estat una inversió “feta amb el cor i no amb el cap”, ja que suposa un cost més elevat que altres sistemes de bombes d’aigua invertides, deia. Segons Sabatés, hi ha altres tecnologies més econòmiques i igual d’efectives però que són més agressives pels peixos i per l’ecosistema. Sabatés també destacava que pràcticament tota la instal·lació l’han construït empreses del Ripollès.
El director de l’ACA, Lluís Ridao, explicava que amb la imposició dels cabals ecològics fa tres anys “hem de readaptar la generació d’electricitat” ja que la normativa marc europea “obliga a tenir més atenció al riu, no només a l’aprofitament”. Les empreses explotadores han de respectar el cabal i això, ademetia Ridao, pot portar certs conflictes ja que “no poden aprofitar tot el que consta a la concessió”. Per aquest motiu, intenten concertar un nou pacte que consisteix que no aprofitin tant el riu quan va més baix, però que alhora se’ls permeti agafar més aigua quan en baixa més. Segons el director de l’ACA, hi ha empreses que no volen arribar a aquests acords i preveuen que això portarà a “una judicialització: la justícia determinarà si preval el riu o la concessió”.
A l’Alt Ter, hi ha 90 centrals d’aquest tipus i a mesura que acabin les concessions l’ACA determinarà si són eficients, si es tornen a fer concessions o si s’enderroquen. Al Ripollès, explicaven divendres, quan baixa molta aigua les hidroelèctriques poden abastir tota la comarca i fins i tot exportar energia.
Pel que fa a la proposta de municipalització de l’explotació de la de Can Trinxet –la concessió finalitza el 2024–, a Sant Quirze de Besora, Ridao deia que si vol l’Ajuntament haurà de participar a un concurs de competitivitat com si fos una empresa privada com les que l’exploten el salt d’aigua des de fa més de 160 anys.
