L’alcalde de Vilanova de Sau, Jaume Orra (Som-hi Vilanova i Sau-CP), va ser un dels convidats aquesta setmana al programa Angle obert d’EL 9 TV. Aquest és un extracte de l’entrevista.
Vostè va recuperar l’alcaldia l’any passat per només dos vots de diferència. Va venir de poc, 101 a 99. S’ho esperava que fos tan ajustat?
Sí, perquè feia 16 anys que estava fora de la política i per a la gent més jove jo estava passat de moda. No tenia necessitat de presentar-me, però sabia que tenia les meves opcions. Els altres no s’ho esperaven, però el vot és secret i jo tenia experiència. Vaig fer el pas perquè jo patia fora de l’Ajuntament. Veia coses que no m’agradaven i gent gran del poble em va demanar de fer el pas. Si no hagués estat per això amb 70 anys no m’hi hauria tornat a posar.
Quin balanç en fan?
Portem 15 mesos i penso que la gent ja ha vist un canvi. El poble estava una mica deixat i jo vaig posant ordre perquè soc una persona que m’agrada l’ordre. Una societat sense disciplina no funciona. La sensació que tenia molta gent era que a Vilanova tothom feia el que li donava la gana.
Ja havia estat alcalde en dues etapes diferents, de 1979 a 1987 i de 1995 a 2007. Ho viu amb les mateixes ganes que la primera vegada, fa 45 anys?
Amb més. El que passa és que he trobat la societat molt canviada. De ganes en tinc moltes i em moc. Tinc avantatges i desavantatges, perquè avui l’Ajuntament i totes les administracions s’han convertit en una màquina burocràtica impressionant. Si ara no estigués jubilat no em veuria amb cor de portar l’Ajuntament. Hauria de deixar la feina o l’alcaldia. Hi ha dies que vaig a l’Ajuntament a les 9 del matí i penso que amb mitja hora ho tindré fet i en marxo a quarts de 2 del migdia. És molt terrorífica la burocràcia. Els secretaris van col·lapsats i més als pobles petits on ens apliquen les mateixes normatives que als pobles grans. Jo a vegades em planto i dic que no. Ja tinc fama de tenir geni i ser rabiüt. Soc paleta d’ofici i a mi el que m’agrada és fer obres pel poble.
Quins són els projectes que volen tirar endavant al llarg del mandat?
Ara he començat unes negociacions amb els de carreteres de la Diputació, que l’any que ve arreglaran els revolts de la Mina a Vilanova de Sau, que és una cosa que ja havia pactat abans de plegar la segona vegada com a alcalde. Això s’havia de fer cada any i només es va fer el 2010 i va quedar parat. També he lluitat perquè tirés endavant la depuradora i la licitaran d’aquí a quatre dies. S’havia de fer el 2010 i no s’ha fet fins ara perquè ho hem accelerat. Era una anomalia molt greu que Vilanova de Sau no tingués depuradora. Després aprofitarem i l’any que ve o d’aquí a dos anys farem el carrer de les Escoles, que va ser el primer que vaig arreglar quan vaig ser alcalde el 1979.
I els camins o carreteres?
No podrem arreglar-les totes perquè Vilanova és un municipi molt gran i en tenim 88 quilòmetres de públiques. Ara toca reasfaltar la carretera que va de Can Mateu al Parador i la de la Riba a Rupit i ens estan fent els pressupostos.
Quins reptes té Vilanova de cara al futur?
L’escola continua sent important, perquè si no som un poble fantasma. L’any 1995 ens hi vam posar i des de llavors donem subvencions perquè els nens es quedin al poble. Ara s’ha fet una mica de menjador i se serveixen dinars i estem remodelant les antigues cases dels mestres per ampliar l’escola i fer un gimnàs i estalviar-los anar a la sala polivalent. Ja tenim també una subvenció per posar plaques solars al pavelló i estic negociant la compra d’uns terrenys per fer-hi habitatge social.
En fa falta a Vilanova?
No solucionarem pas el problema de l’habitatge però en farem no només per al jovent sinó per a qui convingui. A la seva època ja vaig fer un bloc de sis pisos i en aquests moments hi ha quatre vídues. Ara tenim programat poder-ne fer 10 per a qui sigui. El problema que tenim és que no hi ha llocs de treball. Els únics que hi ha són a les cases de colònies i la majoria de gent es trasllada a Vic, Torelló o Roda i se’ls fa pesat per les despeses. Jo ja fa temps que vaig demanar que ens subvencionin el transport als pobles petits amb xecs gasolina, perquè llavors ens queixem de la Catalunya que va minvant.
Quants habitants són?
Ens mantenim en 300 o 325 habitants, però costa molt. Em preocupa el futur del poble. Al pantà hi treballaven unes 25 famílies i ara n’hi ha 3. I per acabar-ho d’arreglar a Sant Romà nou hi tenim ocupes.
Hi estan treballant amb l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). Quina és per vostè la millor solució a aquest problema?
Vaig fer una proposta a l’ACA que era que ens cedissin gratuïtament les cases de la part d’hidroelèctrica i nosaltres arreglaríem cada any un bloc. El problema és que si no ets propietari ningú et deixa diners per fer-hi res i ara no les volem i menys amb ocupes problemàtics. Abans del canvi de govern l’ACA ens va dir que un cop haguessin tret els ocupes les volien aterrar perquè la seva feina no era fer de promotor. Jo em veia amb cor de fer de promotor petit, però ara ho tenim descartat i per això volem fer habitatge social. Nosaltres som els guardians del territori, però ho tenim molt negre tots aquests pobles petits que estem a 20 o 30 quilòmetres de Vic.
Quina relació tenen amb l’oposició, amb els tres regidors d’Independents per Vilanova? Perquè es dona un cas curiós que és que Mila Martínez havia estat amb vostè al govern i ara és oposició i en canvi Pilar Sancho era oposició i ara comparteixen equip.
Bé, jo intento tenir-hi una bona relació. Mila Martínez va estar 16 anys governant i ara se li està fent dur fer oposició, però si volen col·laborar podran fer-ho. Fa poc van presentar una moció i la vam aprovar. Jo si em vaig presentar és perquè van fer coses que no em van agradar i mira que hi tenia un fill.
Com ho van viure familiarment, això?
Em va costar molt. No ho desitjo per a ningú. Els meus fills tenen vida pròpia i jo també i si ells tenien dret jo també en tinc. Em va saber greu perquè l’equip que hi havia a l’Ajuntament eren pràcticament tots fills polítics meus, però va arribar un moment que no volien escoltar ningú i jo em vaig sentir molt menystingut. Hi va haver coses que no vaig entendre. Es van carregar el camp de futbol i no n’hi havia cap necessitat. Feia 50 anys que s’havia inaugurat i no tenim equip, però per la festa major es feia el partit de solters contra casats o pujaven els del càmping. Ara hi ha una pista amb cotxes petits elèctrics. A Vilanova no podem pas dir que no hi ha terreny per fer els vestidors que hi van fer. També trobava que estava tot molt desmanegat. Va passar el Glòria i vam estar anys amb un esvoranc fins que ara jo hi vaig posar baranes.
El campanar de Sant Romà s’ha convertit en els últims anys en el termòmetre de la sequera de Catalunya. Els agrada o a vostès ja els cansa?
A mi va arribar un moment que ja se’m va fer pesat. Venien fins i tot japonesos i suecs. Jo no seré un negacionista del canvi climàtic, però el problema que hi ha avui en dia són els consums perquè de sequera ja n’hi ha hagut altres vegades. En l’última dècada que jo he mirat la pluviometria de Vilanova, per exemple, tenim un dèficit de 300 litres, que no és tant. L’altre problema que tenim és la vegetació, perquè els arbres s’ho beuen tot. Als propietaris forestals no els surt a compte la gestió dels boscos i les administracions no poden. A més a més, si comencen a tallar arbres hi ha molta oposició dels ecologistes. Jo no sé com s’ha d’arreglar la sequera, ja hi ha gent més experta que jo, però parlem de dessalinitzadores i el preu de l’aigua surt quatre vegades més car. Per què no es pot fer una interconnexió de l’Ebre cap aquí? No per sempre, només en moments d’emergència aquí i perquè allà en sobra.
