Des de la caiguda de Barcelona en mans de Felip V fins a la Via Catalana. Tres segles de la vida col·lectiva del país s’han condensat en els tres volums de l’obra ‘Catalunya, nació d’Europa 1714-2014’ (Fundació Enciclopèdia Catalana), que ha dirigit Joaquim Albareda. L’historiador manlleuenc ha coordinat un equip de 26 especialistes en aquest ambiciós projecte editorial, la publicació més destacada de l’any del Tricentenari, que dilluns es va presentar a l’Ateneu Barcelonès. L’expresident Jordi Pujol, autor del pròleg, acompanyava Joaquim Albareda en aquest acte.
L’obra es divideix en tres volums: el primer, ‘De la fi de l’estat a l’arrencada industrial’, comprèn del 1714 al 1814; el segon, ‘Naixement i configuració del catalanisme’, va del 1814 al 1914; el tercer, ‘De les experiències d’autogovern al clam per l’autodeterminació’, arriba fins als nostres dies. El que naixia com una obra sobre el 1714 va acabar prenent forma com un relat sobre la Catalunya moderna i contemporània. Al capdavall, un assaig per explicar la resistència de Catalunya, una nació “que ha estat en risc de desaparèixer”, segons el mateix Albareda.
L’historiador assegura que “la voluntat de seguir sent catalans ha estat el tret més decisiu de la nostra història recent”. De fet, l’obra no parla sobre la Guerra de Successió sinó que comença l’endemà, el 12 de setembre de 1714. Joaquim Albareda destaca que no és “una obra de síntesi”, una recopilació de tot el que ja es coneixia sobre cada període, sinó que incorpora “recerca nova”. La referència al context europeu de cada moment és també una de les constants de l’obra.
La decisió més difícil, però, era la de posar el punt i final: on s’havia d’acabar el relat? Es va optar per una solució que Albareda considera “arriscada” per a una obra d’història, que era fer una mirada al moment actual. “Les coses estan succeint molt ràpidament, per això hi hem incorporat altres visions no d’historiadors”, va explicar dilluns. Així el tercer volum compta amb les col·laboracions dels exconsellers Antoni Castells i Joan Manuel Tresserras –com a economista i comunicòleg, respectivament–, el politòleg Ferran Requejo o la sociòloga Montserrat Tresserra. Tots ells completen el retrat d’aquesta Catalunya de principis del segle XXI que es troba, segons Albareda, “en el moment més crític de l’última etapa democràtica”, en què una bona part de la ciutadania pren la iniciativa “al marge dels canals polítics més clàssics”.
{{ comment.text }}