“M’agrada acompanyar els alumnes, donar-los eines perquè s’espavilin”

“Era molt bon professor, feia unes classes molt dinàmiques i tenia molta empatia amb els alumnes.” “El Bagaria sabia portar molt bé l’alumne. En tinc un molt bon record.” “Era el professor de mecànica i era l’assignatura que sempre esperaves. Quan veies Bagaria al calendari se t’il·luminaven els ulls.” Parlen tres pagesos en actiu que van estudiar a l’EFA Quintanes. I parlen de Josep Bagaria (Torelló, 1960), que aquest dimecres, 1 d’octubre, amb la jubilació, ha tancat una etapa de 40 anys en aquest centre formatiu. Era el dia del seu aniversari, perquè en un primer d’octubre va néixer, en un altre s’hi va casar i en un tercer va començar a treballar a Quintanes: “Sempre dic que he fet el triplet”. 40 anys formant pagesos en una escola agrària que considera “casa meva”. Per les vivències i perquè hi ha deixat petjada entre els alumnes i habilitant des de zero els tallers on ha donat nocions de mecànica als futurs pagesos. Està preparat per canviar de rutina? Per no venir cada dia a Quintanes?Tinc un avantatge i és que he fet una jubilació parcial. En els últims dos anys he treballat a mitja jornada i ja només feia la feina que més m’agradava: les pràctiques de taller i la relació amb empreses on els alumnes fan pràctiques. A partir d’ara se’m permet fer assessoraments i, per tant, no perdre el vincle amb els companys, que és el més important. Perdre això és el que em sabria més greu. Això és una escola agrària, però vostè és mecànic. Quin és el seu vincle amb el sector primari i com arriba a Quintanes?A l’escola sempre s’han fet periòdicament reunions amb els pares dels alumnes i fa 40 anys en una d’aquestes reunions es va veure la necessitat d’incorporar la formació de mecànica perquè a les explotacions hi estava entrant molta maquinària. I em van venir a buscar. Havia estudiat mecànica a La Salle, feia de matricer en una empresa, i el gran avantatge meu és que vinc de pagès. He nascut al món agrari, em tira i em motiva. A partir d’aquí, hem anat muntant els diferents tallers, la cosa ha anat evolucionant i hem introduït coses noves a mesura que el mercat, els alumnes o les famílies les demanaven. He demanat l’opinió sobre Josep Bagaria a alguns exalumnes. A tothom se li il·luminen els ulls en sentir el seu nom. És com una institució a Quintanes…Amb els alumnes sempre he intentat ser molt proper, fer un ensenyament gairebé personalitzat. De vegades penso que hauria d’haver estudiat psicologia perquè m’agrada escoltar la gent i dins les meves capacitats, orientar-los, ajudar-los… I a partir d’aquí tens èxit. Això no s’ensenya, surt de dins. El concepte és acompanyar-los en la seva formació. Acompanyar-los però que s’espavilin. Donar-los les eines per resoldre els reptes. Com ha vist evolucionar l’escola al llarg d’aquests 40 anys?En els últims 20 anys hem incrementar el nombre d’alumnes. Abans només hi havia dos grups d’agraris de 30 alumnes cadascun. L’any 2000, quan vam començar amb els cicles formatius, vam agafar tota la branca agrària: agraris, forestals i jardineria. Vam veure que si només fèiem la formació agrària moriríem i vam apostar per tota la branca. El sector primari es queixa sovint de la falta de relleu. Vostès també ho palpen en nombre d’alumnes o de demanda per fer formació agrària?De moment anem tenim alumnes i de la crisi financera de 2008 cap aquí, de fet, s’ha anat potenciant, perquè es va veure la necessitat de produir aliments. A més, Catalunya, i Osona en concret, és puntera en la ramaderia i si una empresa funciona el més lògic és que els fills continuïn l’explotació. Els pagesos sempre es queixen, però sempre van fent inversions. En una granja al llarg de l’any hi passen moltes coses i sempre ens quedem amb el que no ha anat tan bé. Perquè els alumnes d’agrària són de família pagesa o també hi ha noves incorporacions?La majoria són de família pagesa. Hi ha noves incorporacions, però quan grates una mica t’adones que sempre hi ha hagut algun vincle familiar. Des de l’escola intentem obrir-los molts camins, un ventall important d’activitats. Tot i que també hi ha qui ho fa servir de pont per després fer veterinària. Si parlem d’inserció laboral, el 99,9% dels agraris tenen feina, sacrificada, però ben pagada. Si no és a casa, com que ja han fet pràctiques en algun lloc, molts es queden en el lloc de pràctiques. Pensa que tenim una borsa de treball, amb ofertes setmanals d’empreses del sector, no es cobreixen. Amb els de jardineria i forestal també hi ha el vincle familiar?No. Si et comencen 20 forestals, en tindràs tres o quatre que venen de família. La resta és per atracció amb la natura o l’aire lliure. Sí que és veritat que a forestals hi solen entrar alumnes amb més nota i normalment continuen fent un grau superior. Els joves d’avui encara se senten pagesos? El concepte ha canviat?Nosaltres els intentem fer veure que és una professió molt i molt digna. Abans es deia, aquest no serveix per a res que faci de pagès. Avui no és així. Avui, una persona que vulgui portar una explotació ha de ser mig veterinari, mig mecànic, mig administratiu i mig ramader. O toques una mica totes aquestes tecles o el negoci el donaràs al gestor, al ferrer o a no sé qui. I si ets un assalariat, els sous que pots anar a cobrar en una granja gran, on busquen gent molt vàlida per portar el control de l’alimentació de les truges, etc., tenen molt bons sous. És cert que et toca treballar dissabtes i diumenges, però et sacrifiques perquè t’agrada i per viure. El de Quintanes és un model singular.Sí. És una idea francesa de 1937, les maisons familiars rurals, i aquí es van començar a instaurar a partir de 1970. Fins aleshores, els que es volien quedar a pagès s’hi quedaven i ja no estudiaven més. A França hi van veure el sistema d’alternança. Es tractava de compaginar hores d’escola amb no deixar la feina de casa. Actualment fem dues setmanes a l’escola i dues de pràctiques, successivament. I durant les dues setmanes a l’escola també fem visites d’estudis sobre aspectes que estem treballant. De fet, en certa manera, el nostre sistema s’ha anat implantant a tots els instituts amb la formació professional dual. Actualment a Quintanes hi ha 250 alumnes en cicles formatius de grau mitjà i superior de les tres branques agràries. Per tant, són 250 convenis d’alternança?És així. Hem de tenir en compte que tenim alumnes de tot Catalunya i per tant tenim una cartera d’empreses molt potent, perquè fa més de 50 anys que funcionem amb aquest sistema. De les tres branques, quines tenen més demanda?En aquests moments diria que els que tenen més sortida són els agraris. En el sector forestal hi ha molta feina, però la majoria dels que venen aquí continuen estudiant. I la jardineria, que anys enrere havia tingut molta demanda, ara n’hi ha menys. De vegades dic que hem col·lapsat el mercat de jardiners. Al jardiner bo i amb estudis de feina no n’hi falta, però la sensació és que amb l’esclat de la bombolla immobiliària, que no es construeix tanta casa, l’aposta per la jardineria ha anat a la baixa. Què farà Josep Bagaria a partir d’ara?Sobretot contribuir una mica més a casa, perquè Quintanes ha estat com casa meva, hi he dedicat molt temps i de vegades he descuidat la família, sobretot quan era de viatge. La meva dona té una finca forestal de 30 hectàrees que m’agrada tenir-la al dia i m’hi podré dedicar. Els meus fills també tots em reclamen per fer feines diverses. Estaré molt distret i també serà important venir de tant en tant a la meva segona casa, on tinc les portes obertes. M’agrada sentir-me útil.

“M’agrada acompanyar els alumnes, donar-los eines perquè s’espavilin”

Bon Preu ja té quatre escoles per formar els treballadors

Un alumne de Quintanes, al campionat forestal europeu

L’institut Abat Oliba, gran dominador d’un concurs de simulació de negocis a la UManresa

La nova Escola d’Oficis del Ripollès preveu formar futurs fusters, lampistes i electricistes

LA PREGUNTA

Considera que PSOE i Junts recomposaran la relació per restituir la majoria de la investidura?

Què li ha passat a la Pilarin?

Atracament amb un ganivet al centre de Vic

Una voluntària de Protecció Civil de Vic, clau per detenir un agressor sexual

Mor l'advocada osonenca Teresa Rosell

Detenen 'in fraganti' un atracador a la joieria de Taradell

Un home s'entrega després d'un accident de trànsit a Moià que causa la mort del seu acompanyant

Ernest Villegas i el 'miracle' d'un petit gran teatre a Sant Miquel de Balenyà

CCOO denuncia l'acomiadament de 300 treballadors temporals del grup Jorge a Osona pel brot de pesta porcina

A presó un lladre multireincident a qui havien detingut 25 vegades aquest any a Vic

Intoxicades dues treballadores per una fuita de gas a l'alberg de l'avinguda Olimpia de Vic