La febre per ‘Gambito de dama’ fa engegar màquines a Sant Pere

Fa dos anys que Anna Bassaganya va quedar-se l’empresa Casa Mora Viraf -ara Mora- de producció de joguines i peces d’escacs. A mig novembre de l’any passat va començar a notar que li demanaven més jocs d’escacs dels habituals i va esbrinar “a través d’un client” que era per una sèrie de televisió que feien a Netflix. “Me la vaig mirar per saber de què anava”, diu. Era Gambito de dama, la història d’una noia molt dotada pels jocs d’escacs. Casa Mora Viraf, de Sant Pere, havia comprat la cartera de clients de la també empresa de Sant Pere Industrias del Ajedrez, que va tancar fa uns deu anys. Tot i així, quedava encara estoc del que s’havia fabricat aleshores i és aquest estoc “que va anar marxant amb les demandes de fins a Nadal”. Però veient la requesta, Bassaganya, amb el torner Marià Faja, ha tornat a engegar la producció amb les antigues màquines d’Industrias del Ajedrez. L’èxit de la sèrie i el fet que el confinament ha fet que “la gent estigui més a casa” li ha suposat a l’empresa Mora augmentar en un 35% les vendes la darrera campanya de Nadal. És una empresa petita amb només dos treballadors ja que la feina de les joguines de fusta, “que també han tingut molta sortida”, es construeix en altres tallers i s’acaba a Mora. Casa Mora va néixer als anys 40 fent jocs de bitlles –encara en fan– i cordes de saltar i al cap d’uns anys Rafael Currius i Vicenç Bassaganya la van comprar afegint-hi el nom Viraf. En jubilar-se fa dos anys, Anna Bassaganya, que ja treballava al sector, se la va quedar. Bassaganya veu futur en les joguines “de fusta, de qualitat com aquestes” i ha canviat la imatge corporativa de l’empresa a més d’obtenir nous punts de venda a Europa, “una vintena de botigues a Alemanya, Holanda i França”, donant-se a conèixer per les xarxes socials. Pel que fa a la secció d’escacs, ja exporta sobretot a França i Anglaterra al voltant d’un 20% de la producció. La seva és una feina encara molt artesanal i que compta amb una matèria primera de molta qualitat com és el boix. Bassaganya té idees per fer créixer l’empresa –ha facturat al voltant de 130.000 euros– i “poder contractar més personal, tot i que és complicat perquè és un ofici que va desapareixent”, afegeix. I és que aviat es publica a Catalunya el llibre de Walter Tevis en què està basada la sèrie. De moment, els escacs tornen a interessar. Un procés totalment artesanal amb les eines de sempre El boix és la matèria primera més important per fer les peces d’escacs, al costat de la fusta d’olivera. Es talla el tronc a la mida adequada, d’on sortirà la peça, es passa pel torn per fer-la i finalment es remata per deixar-la a punt. Aquesta feina de torneria la fa de forma artesanal Marià Faja, que ja havia tingut una torneria, Jufama, SL, i coneix l’ofici. Una tradició a la Vall del Ges fins a l’arribada del plàstic“Al segle XX els jocs d’escacs es van popularitzar”, diu el director del Museu de la Torneria de Torelló. Tallers com el de Joan Puig Arxé (a la foto) o la Torneria Serra feien les peces. Amb el plàstic dels anys 60 va començar la competència i als anys 80 quedaven la Torneria Ricart i Industrias del Ajedrez, la darrera a tancar. Posar a punt la màquina ideada per Ramiro Capdevila Les peces que seran cavalls del tauler d’escacs tornaran a produir-se a partir d’aquesta setmana en aquest invent de Ramiro Capdevila. Fa 14 anys que aquesta màquina ha estat parada. Però és eficient: s’hi posa la peça i ella mateixa passa per diferents punts on unes ganivetes tallen la peculiar i menys arrodonida forma d’un cavall.

La febre per ‘Gambito de dama’ fa engegar màquines a Sant Pere

Elisenda Carrera serà la candidata d’Aliança Catalana a Vic

El 60% del coure que produeix La Farga prové del reciclatge

El curs arrenca amb menys infants i amb queixes per la manca de recursos per atendre la complexitat

Judit Serra s’incorpora com a directora de Creacció

LA PREGUNTA

Està d’acord que es prohibeixi l’ús de la IA als centres escolars als menors de 14 anys?

Mor el conductor d'un camió formigonera en un accident a la carretera de l'Esquirol a Tavertet

“Amb 27 anys vaig dir a casa: ‘M’he comprat una farmàcia”

La primera cita, un dia fàcil de recordar: l’1 d’octubre de 2017

“Pensava que jubilar-se era començar una etapa de baixada, però m’equivocava”

Viure entre Sant Bartomeu del Grau i els Països Baixos

D’un perfil del ninja Hattori a casar-se aquest desembre

La indústria catalana mira cap a la defensa: "Fer el manteniment d'un tanc i el d'un cotxe no és tan diferent"

Incendi a la Guingueta de la Blava a Roda de Ter

S'encén un autobús a l'Eix a Vilalleons

“L’amazic és probablement la tercera llengua més parlada a Catalunya”