En la segona i última setmana de campanya electoral els diversos partits seguiran desgranant el seu programa per fer-lo arribar a l’electorat. Deixant de banda el biaix ideològic de cada formació, en tots els discursos i compareixences que es faran en aquest esprint final s’hi col·larà el mateix desig: que la gent participi i vagi a votar. Tots els partits són conscients que l’escenari de pandèmia combinat amb un sentiment força extens de desafecció política no són un bon presagi per a la mobilització ni en comarques que històricament han registrat xifres mitjanes de votació superiors a les de la resta de Catalunya, com són Osona i el Ripollès.
Fixant-nos en les eleccions al Parlament s’observa que les tres últimes convocatòries formen el podi històric pel que fa a participació a Osona i el Ripollès. I en totes elles –el 2012, el 2015 i el 2017–, el procés d’independència se situava al centre de l’agenda mediàtica. És remarcable la xifra que es va assolir en els darrers comicis celebrats el 21 de desembre de 2017 –en plena ressaca del referèndum de l’1-O i amb els líders polítics ja a presó o l’exili– i que es va enfilar fins als 85,7 punts a Osona i als 84,9 al Ripollès.
Conscients d’aquesta sensibilitat, les dues comarques són un dels taulers principals de joc en campanya electoral de les formacions sobiranistes, amb l’objectiu de mantenir viva la flama d’uns votants que en l’última dècada els han sigut molt fidels i han demostrat una gran capacitat de mobilització. Per contra, un procés català amb pocs resultats i el desengany d’una part de la població, així com la fragmentació d’algunes formacions polítiques, també situa les dues comarques com un lloc clau per captar nous votants. I és que els partits tenen clar que la volatilitat de vot va en augment
A l’altre extrem de la balança, i com a mínim històric pel que fa a participació en unes eleccions al Parlament, hi trobem les del 2006, les que van portar José Montilla a la presidència en el segon tripartit. En concret a Osona es va mobilitzar un 66% de la població, mentre que al Ripollès va ser del 64,8%. A Catalunya la xifra més baixa mai registrada en 41 anys d’eleccions al Parlament cal buscar-la el 1992 amb un percentatge del 55%.
En l’arrencada de l’última setmana de campanya electoral són diversos els partits que tenen informes i han mencionat el fet que un 30% de la població encara no ha decidit el seu vot. El problema pot venir si aquesta franja d’electors no s’acaba de decidir i pren la decisió de quedar-se a casa. Amb una previsió d’un elevat nombre de vot per correu, els sondejos situen la participació al voltant del 60%, una xifra que seria superior als comicis de Portugal (39%), Galícia (49%) o el País Basc (53%), tots ells celebrats en pandèmia.
{{ comment.text }}