“El buit que ens ha deixat l’absència de la Meritxell no es pot omplir”

“La Meritxell es feia estimar. Era amiga de les seves amigues, ajudava les seves germanes, defensava les causes que considerava justes, vivia la vida amb intensitat, tenia clar què li agradava i què no, i què volia fer amb la seva vida…”.

Així és com Cèlia Berenguer descriu la seva filla Meritxell Yebra. La jove de Torelló, de 17 anys, va morir el 4 de març de 2018 en un accident provocat per un conductor que circulant contra direcció, begut i drogat i a uns 145 km/h, va xocar contra el vehicle que anava la jove de Torelló. “El buit que ens ha deixat la seva absència no es pot omplir”, relata a EL 9 NOU.

Berenguer recorda perfectament aquell fatídic dia. El pare, Alfons Yebra, havia anat a buscar-la amb dues amigues més en una discoteca. “Eren les 7 del matí i amb una de les meves filles ens va estranyar que no haguessin arribat. A partir de llavors vam començar a trucar-los. Cap contestava.” No va ser fins a quarts de 8 que un portalliteres va agafar el telèfon i va dir-los que hi havia hagut un accident i que anessin cap a l’hospital de Vic. “En cap moment se’m va ocórrer pensar amb el que ens trobaríem quan arribéssim a l’hospital”, comenta.

Quan van dir-li que havia mort un dels passatgers, “de seguida vaig saber que ens havia tocat el rebre”. La víctima mortal va ser la Meritxell. La mare va haver d’explicar a les seves filles que havien perdut la germana gran. A qui no podia dir-ho era al seu home, Alfons, que es trobava en estat crític i no volien que patís més. Molta gent es va apropar a l’hospital a donar-los suport. “Vaig quedar desbordada sense plorar la mort de la meva filla perquè havia de ser forta davant el meu home i filles”, recorda.

Precisament, a la mare li va tocar anar al tanatori i fer tots els arranjaments del funeral. “Sort de comptar amb gent que va estar amb mi en aquells moments, no sé si ho hauria pogut coordinar tot”, apunta. Mentrestant, el seu home era a l’UCI amb perforació de pulmó, vèrtebres lesionades i una tensió molt alta.

Ell recorda més l’accident que la seva estada a l’hospital: “Vaig veure com xocava contra nosaltres”. De fet, ell va poder sortir del cotxe i va anar cap a la porta del copilot, on hi havia la Meritxell, però aquella part no hi era, havia volat pel xoc frontal. No podia respirar per la perforació que tenia al pulmó i l’últim que recorda és quan va arribar l’ambulància. A l’hospital, “l’única cosa que vaig fer quan em vaig despertar va ser demanar per la Meritxell”.

La colpidora notícia van comunicar-li al cap d’un parell de dies. El pare va fer tots els esforços per poder anar a l’enterrament de la seva filla. “Va ser molt trencador sentir el seu plorar d’impotència i ràbia davant la situació”, recorda Berenguer. Per a la família Yebra Berenguer, “és l’experiència més traumàtica que ens ha tocat viure”. La mare reconeix que ho porten “malament”. “Intentem seguir endavant, però requereix molta teràpia. Tot i que la família està molt unida, una experiència com aquesta no se supera així com així”, afegeix.

LA FAMÍLIA DEMANA 19 ANYS DE PRESÓ AL CONDUCTOR

Després de gairebé set anys, està previst que el judici arrenqui el 14 de febrer. La família s’ha trobat amb diversos entrebancs, com per exemple fins a sis jutges d’instrucció al jutjat número 1. Això, segons Berenguer, dificulta tot el procés de dol: “No pots tancar una etapa si no veus que l’assassí de la nostra filla és tancat a la presó”. En el seu moment, el jutge va decretar llibertat amb càrrecs per al veí de Sant Hipòlit de Voltregà. A més a més, que vagi passant més temps no juga a favor en les peticions de condemna.

El ministeri fiscal demana 13 anys de presó per al conductor pels delictes d’homicidi, lesions, conducció sota la influència de les begudes alcohòliques i conducció amb menyspreu per la vida dels demés. D’acusacions particulars, n’hi ha dues: la del pare, que exerceix l’advocat Jordi Flores, i la de la mare i les dues germanes, que va a càrrec de l’advocada Montserrat Arumí.

Una i altra li demanen 19 i 18 anys de presó. A diferència de la fiscalia, demanen 5 i 6 anys més perquè consideren que els delictes de lesions es poden qualificar com a temptativa d’homicidi. És a dir, que el conductor, després de creuar-se amb set conductors i dues dotacions dels Mossos d’Esquadra, assumia que podia matar algú. En aquest cas, la víctima va ser la Meritxell, però podien haver estat perfectament el seu pare o les dues amigues que també anaven al cotxe.

El judici arrencarà el 14 de febrer amb la constitució del jurat popular i es preveu que acabi al voltant del 21. El veredicte ha d’arribar el 24 de febrer. “Esperem que el tanquin a la garjola, que visqui una llarga vida, però a la garjola”, diu la mare, lamentant que “no és acceptable prendre una vida i gairebé dues”. “Va robar tot el futur a la Meritxell. Ell no es mereix tenir-ne un”, conclou.

Sempre hi ha flors Tots els que circulen per la C-17 saben quin és el punt on hi va haver l’accident perquè sempre hi ha flors. La família canvia el ram cada tres o quatre mesos i sempre que caigui en dia 4. També n’hi porten per Tots Sants i el dia del seu aniversari, el 21 d’agost. Però no són els únics, ja que s’hi troben rams d’altres persones que, com ells, enyoren i volen tenir un record per a la Meritxell.