La pandèmia fa créixer els ingressos hospitalaris a causa de l’alcoholisme

Delirium tremens, és com es coneix la fase més aguda de l’anomenada síndrome d’abstinència, el conjunt de reaccions físiques o corporals que pot patir una persona amb una addició a l’alcohol quan deixa de consumir de forma sobtada. El nombre de persones ingressades per aquest motiu ha augmentat a les plantes de l’Hospital Universitari de Vic des de l’inici de la pandèmia, segons explica Jordi Verdaguer, psicòleg clínic d’Osona Salut Mental del Consorci Hospitalari de Vic. “Tenen una dependència a l’alcohol i per la raó que sigui no poden beure”, ja sigui a causa del confinament que no es va permetre accedir als llocs habituals on consumien o bé perquè a causa d’una altra malaltia, en alguns casos pot ser el coronavirus, han patit un ingrés que ha suprimit la ingesta d’alcohol que els ha provocat la síndrome d’abstinència, ja que l’han suprimit sense tractament. Aquesta és la principal afectació de la situació de pandèmia en les persones que pateixen addiccions. Segons el psicòleg d’Osona Salut Mental, el percentatge de primeres visites al Centre d’Atenció i Seguiment de Drogodependències (CASD) d’Osona es manté estable en aquest inici de 2021 respecte als dos anys anteriors. Amb aquesta dada vol dir que alguns efectes de la pandèmia no es veuran reflectits fins més endavant, ja que, diu Verdaguer, “des que una persona comença a fer un consum fins que acaba sent un problema normalment passa un cert temps”. Amb tot, la situació provocada per la Covid-19 “ha estat un estressor més” i ha pogut ser un factor agreujant d’addiccions prèvies, segons Verdaguer. En aquesta línia, afegeix Àlex Florensa, psicòleg clínic i exaddicte, responsable d’Eines Centre d’Addiccions, “s’han destapat addicions que hi havia i han aparegut casos nous, gent que ja portava un camí” que ha accentuat el confinament. Segons Florensa, en haver-hi els bars i els espais d’oci tancats, els qui tenien tendència a consumir en aquests punts “passen a beure a casa”. En aquest àmbit els qui “portaven una doble vida” a fora busquen la manera de “beure d’amagat” i empescar-se-les per poder-ho fer en un entorn familiar a través d’excuses, i per aquest motiu alguns casos han sortit a la llum. Florensa afegeix que qui ja consumia al seu domicili, per la situació o l’ansietat de no poder sortir poden haver augmentat el consum i posa un exemple: si abans tenien una ampolla que els durava quatre dies perquè feien una copa de vi a l’hora de dinar, la mateixa ampolla amb la nova situació els durava un dia, “passa d’ús a abús”. I en algunes persones d’abús a dependència. Albert Espelt, cap del Departament d’Epidemiologia i Salut Pública de la UVic-UCC, comenta també que “trobem persones que viuen la crisi amb un estrès afegit i pot augmentar aquest consum de risc”, ja sigui per situacions d’inseguretat laboral o com apuntaven els psicòlegs, consumidors que han augmentat el consum. “En crisis, les persones més desafavorides poden tenir un comportament de risc més elevat”, afegeix. Els consumidors més socials n'han reduït la ingesta i a alguns els ha ajudat a deixar-ho Mentre que els qui bevien a casa han continuat consumint, Verdaguer explica que “els bevedors més socials que consumien en bars han reduït la ingesta d’alcohol que era més associada a la situació social”. En aquest sentit el psicòleg parla de la part positiva de tot plegat, ja que algunes persones que intentaven deixar de beure, “pacients no greus que no consumien de forma diària i que ho feien més el cap de setmana”, han trobat una “motivació” per deixar l’alcohol o també la cocaïna. Aquest tipus de pacients són els que estan influïts també per les circumstàncies que envolten el consum. Malgrat el confinament, des del CASD s’han continuat fent visites a pacients, també de forma telemàtica o telefònica, i els pacients “agraïen que se’ls truqués” perquè se sentien molt atesos, diu Verdaguer. Aquest fet ha afavorit poder accedir a consumidors que en ocasions no es presentaven a les visites, ja que d’aquesta manera podien insistir amb el telèfon. Així, el nombre de visites ha estat igual o superior que altres anys.Els qui tenen un grau més alt d’addicció, asseguren els dos psicòlegs, i que han necessitat consumir sí o sí, malgrat el confinament, “han fet el que fos per aconseguir fer-ho”. En el cas de l’alcohol l’han pogut obtenir en supermercats, però altres tipus de drogues com la cocaïna o el cànnabis han aconseguit arribar fins als seus camells, fins i tot a través de missatgeria.

La pandèmia fa créixer els ingressos hospitalaris a causa de l’alcoholisme

Sílvia Coll, campiona d’Espanya sub21

El Tour confirma que hi haurà tercera etapa però sense públic ni caravana un cop a França

Mor Josep Saigí, històric interventor de l’Ajuntament de Vic durant quatre dècades

Tota una vida mirant el cel

LA PREGUNTA

Creu que el president del govern espanyol ha de convocar eleccions anticipades?

Jordi Pujol, des de Planoles: "Si alguna cosa voldria que es recordés de mi és que he intentat servir Catalunya"

Tanca el Viena de la plaça Major de Vic

Mònica Usart i el llegat Pratdesaba

Vicens Maquinària argumenta la compra de Vernis per "la voluntat de continuar avançant en la professionalització"

Vic, el barri de Roda

Horaris de pas del Tour de França per Osona i el Ripollès

El Roser, de Sant Julià, tira endavant l’uniforme escolar tot i la manca de consens al Consell Escolar

Vegetalia tanca un ERO amb 28 acomiadaments a Castellcir

La desarticulació d’una xarxa d'explotació sexual ‘low cost’ esquitxa Vic

Arnau Tordera, i el retorn simfònic d'Obeses, dissabte a la Plaça Major de Vic