Per això, accepta el recurs presentat per col·lectius d’immigrants de Vic. El president de la formació, Josep Anglada i el regidor Joan Carles Fuentes hauran de declarar aquest divendres com a imputats.
En el seu dia, el jutjat de Vic va interpretar que l’elaboració del pamflet era només constituïu d’una falta. L’advocat i portaveu dels col·lectius d’immigrants de Vic, Antoni Iborra, considera que és un ‘primer pas’ per mostrar que les agressions verbals també tenen ‘límits’.
Segons han explicat aquest dimecres els representants dels col·lectius, l’Audiència provincial interpreta que els fulletons poden haver vulnerat l’article 510 on es considera delicte l’odi i la discriminació a persones per raons d’origen o religió i que contemplen un càstig penal. En cas d’una sentència condemnatòria, la pena màxima que es pot aplicar en aquests casos és de fins a tres anys de presó i la inhabilitació per presentar-se a les eleccions. En el fulletó que era ‘injuriós’ i ‘fals’, en paraules d’Iborra, es diuen ‘barbaritats’ i es fan acusacions ‘sens solta ni volta’. Els col·lectius d’immigrants deixen clar que no passaran per alt acusacions que fins ara han quedat ‘impunes’ perquè ningú ha marcat el ‘límit’ d’aquests insults i desqualificacions.
El maig del 2007, poques setmanes, abans de les eleccions municipals, va distribuir-se un pamflet -‘injuriós’ i ‘fals’ segons les associacions denunciants- on un grup de religió musulmana demanava el vot per partits implantats a la ciutat de Vic perquè aquests els donaven un tracte de favor. La denúncia de col·lectius i entitats socials va portar a una investigació que va determinar que l’autoria podria ser de l’entorn de la PxC.
El novembre del 2007, el titular del jutjat número 4 de Vic va resoldre que el pamflet que va repartir el regidor Joan Carles Fuentes, tal i com va reconèixer ell mateix en seu judicial, no era constitutiu de delicte sinó d’una falta perquè el pamflet no incentiva ‘de manera directa’ a delinquir. En la interlocutòria, el jutge assegurava que el fulletó va ser redactat per ‘alguna persona de l’àmbit de la formació PxC’. El jutge deixava clar que la declaració de Fuentes on assegurava que se’l va trobar a la bústia i va decidir encarregar les fotocòpies perquè el considerava ‘positiu electoralment’. El jutge considerava que aquesta versió era de ‘dubtosa credibilitat’.
Manifestacions com les d’aquest fulletó que ‘inciten a l’odi amb engany’ comporten ‘riscos evidents’ per la convivència. Així ho consideren els col·lectius d’immigrants que admeten que els darrers esdeveniments han ‘augmentat el malestar’. Fins ara, segons han explicat els representants d’aquests, els propis col·lectius han evitat ‘expressions públiques’ de malestar davant d’uns plantejaments com els de PxC que han ‘contaminat’ una part de la població amb mentides i falsedats.
Malang Diba, del col·lectiu subsaharià, ha dit que ja ‘n’hi ha prou d’insults i de criminalitzar’ els col·lectius d’estrangers. Aquest ciutadà d’origen senegalès ha assegurat que Josep Anglada i la seva plataforma no estan en contra de la immigració sinó que la utilitzen com a plataforma de llançament personal perquè ‘sense immigrants no té discurs polític’.
Carlos Ordoñez, del col·lectiu llatinoamericà, admet que ‘psicològicament’ poden quedar afectats per afirmacions que no respecten la seva condició d’humans. Des del col·lectiu marroquí, Abdelhak Diyer, assegura que els estrangers han vingut a treballar i es pregunta ‘perquè cal crear aquest odi?’.
El claretià Joan Soler, membre de l’entitat Veus Diverses, ha demanat aquest dimecres a la jerarquia eclesiàstica que prengui ‘postures definides’ davant la utilització que Anglada fa del seu ‘cristianisme occidental’ i de la seva ‘criminalització de l’islam’. Soler que participa en diferents trobades de diàleg interreligiós, ha assegurat que en totes les religions hi ha ‘col·lectius intransigents’ que no cal generalitzar. En aquest sentit demana que ‘s’esborri’ la tradició catòlica d’aquest que no entra dins dels plantejaments de respecte de la fe cristiana.
{{ comment.text }}