Muntanyola, un municipi que està de moda. Hi està d’acord?
Sí, i de fet recordo que els últims anys hem anat apareixent com el poble de la comarca que més creix d’habitants. Això es va mantenint i ja estem cap als 700.
I per què creu que són un reclam per a nova població?
Estem molt a prop de Vic i fins i tot de Barcelona. Això ens converteix en un lloc atractiu per venir a viure. I la tranquil·litat que hi ha allà dalt és un valor afegit. Tampoc se’n fa molta difusió perquè després potser arribaríem en aquell punt de ser massa.
Al municipi es manté l’equilibri entre la part urbana i la rural o s’està imposant una realitat per sobre de l’altra?
Crec que són dues realitats força diferenciades, però tampoc han d’encaixar gaire una amb l’altra. Cadascú fa la seva. Quan es complica tot és quan arriba el moment de parlar del pressupost, ja que la zona urbana té moltes necessitats i els de la part rural reclamem allò mínim.
Es decanta la balança cap a la zona urbana.
És normal que en aquesta zona hi hagi més despesa: ara mateix l’escola, el servei d’agutzil o els plans d’ocupació són aprofitats pel nucli urbà. La zona rural és més secundària, però crec que la intenció és ajudar a tothom.
Vostè viu a pagès. Se sent ben cuidat?
Jo estic content perquè l’alcalde actual va treballar amb mi en l’anterior mandat. Vam treballar junts per tenir en compte el món rural i veig que manté aquesta línia.
Per captar població cal oferir bons serveis. Ara ha començat la construcció de l’escola. Sent satisfacció quan veu aquesta obra?
Molta. Perquè quan vaig entrar de regidor, ja fa uns quants anys, ja es parlava de construir l’escola. Vam començar amb la parcel·la per fer-hi l’escola bressol, i vam haver de posar-hi diners, però es va fer. Després va arribar la necessitat de l’escola, i el municipi ha fet una aposta clara per tenir un edifici en condicions.
El gener del 2012, com a alcalde, vostè ja explicava que tenien els terrenys i faltava que la Generalitat entomés l’obra. Ha trigat massa la Generalitat?
No sé si ha trigat massa, perquè hi ha altres municipis que encara estan a la llista. El projecte de l’escola ha anat canviant amb els anys. Se’ns va oferir construir-la d’una manera ràpida, però amb una mena de mòduls, que no era el que volíem pel poble. Hem hagut d’esperar, de posar-hi diners, però podrem tenir una escola tal com mereix el poble.
Han hagut d’avançar diners. Li sembla bé aquesta fórmula?
N’hem hagut d’avançar i també de posar bastants. Per sort al municipi hi havia un seguit de parcel·les que s’han pogut vendre i obtenir recursos econòmics. La fórmula està bé, perquè s’ha venut patrimoni per gastar-ho en patrimoni. S’ha fet bé perquè ha permès engegar l’escola.
Pel que fa al sanejament, està ben resolt a Muntanyola?
Gens. És un altre tema del qual fa molts anys que es parla. En el seu moment es van fer moltes visites a l’ACA, però parlant clar, el tema de l’aigua va acabar a l’aigua. A Muntanyola hi ha tres barris. Al de Fontanelles hi ha el clavegueram en baixa i s’havia avançat en algun projecte per fer la depuradora. El pressupost, però, era milionari. Hi havia solucions més barates, però va quedar tot adormit. Ja que som en un entorn natural i es parla tant de medi ambient, potser això seria una bona manera de millorar-lo.
I té constància si es mou aquest tema a l’Ajuntament?
Quan ets a l’oposició, les coses t’arriben quan ja s’han tancat. No sabem en quin punt està. Suposo que es deu treballar, però tampoc en tenim constància.
N’està fart, de fer cua al semàfor de Sentfores-La Guixa?
A Sentfores-La Guixa sempre hi havia hagut una carretera i hi passaves pel mig. Parar és un impediment, però crec que la solució a aquest problema s’hauria d’haver buscat abans. Ara s’ha arribat en aquest punt i crec que ens hi tocarà conviure. Els veïns de Sentfores-La Guixa tenen la seva part de raó i nosaltres segur que també. Què has de fer? Barallar-te? S’han fet accions, però és de difícil solució.
Una variant seria una solució a llarg termini.
Com que no es va buscar una solució en el seu moment, cada vegada costarà més. Allò és de Vic, i com que tampoc els interessa gaire fer res, aniran fent proves, potser presentaran algun projecte, però ho aniran suavitzant i la cosa quedarà aquí. Crec que tocarà anar parant.
Una part dels habitants del poble baixa per la carretera de Tona. El manteniment d’aquesta via passa a mans de la Diputació. És un alleugeriment això?
Totalment, perquè descarrega Muntanyola d’una tasca molt costosa. Si a més es millora el traçat s’anirà molt més bé. És conflictiva quan gela o neva, però l’Ajuntament hi està molt a sobre i hi actua.
Es parla encara de la demanda d’un grup de veïns de Múnter que es volien agregar a Malla?
Particularment no en sento a dir res.
S’hauria d’entomar aquest tema? Es va parlar de fer una consulta popular.
Quan va sortir aquest tema em vaig trobar amb l’alcalde de Malla i va quedar clar que cadascú havia de defensar els seus interessos. Crec que ara mateix hi ha temes més importants que moure termes municipals. I sovint al darrere hi ha temes polítics, perquè la demanda tampoc era per aconseguir un millor servei.
Va ser un tema per desgastar-lo políticament?
No ho crec, però ho va dir un veí i després quan hi ha eleccions són temes que s’utilitzen. Algun grup va dir que faria una consulta per decidir què s’havia de fer.
Com és la relació amb l’equip de govern?
La relació és la justa. És una cosa una mica freda però cordial.
Amb l’actual alcalde, Carles Morera, es coneixen bé perquè en l’anterior mandat era el seu segon tinent d’alcalde i regidor d’Urbanisme. Com es va produir aquesta escissió?
Al darrere sempre hi ha temes polítics. Si a Muntanyola hi havia un grup que sempre havia estat al consistori, però no havia pogut tenir mai l’alcaldia, doncs van anar a per totes per aconseguir-la. I van buscar una persona que podia ser llaminera. Els hi va encaixar i ell va veure clar fer aquesta jugada.
Fa referència al pas de Morera com a militant d’Esquerra. No l’hi va agradar.
O ets blanc o ets negre. A tot arreu no s’hi pot ser. En el fons tots treballem pel poble, però quan hi entra en joc aquest tipus de política de partits es fan servir coses que potser no queden gaire bé.
Quina lectura va fer dels resultats electorals del 2019?
No vam fer una campanya electoral molt forta, com sí que va fer l’altre grup. I el vent bufava a favor del grup que va guanyar. Hi van posar més maquinària. Nosaltres potser ens pensàvem que no hi hauria tanta diferència, però vam acceptar el resultat.
