Una de les grans demandes d’Osona i el Ripollès al govern de l’Estat és el desdoblament de la línia R3. Per què ens hauríem de creure que ara sí que va de debò i no és un nou anunci que quedarà en no-res?
Perquè estem complint, perquè ja està en licitació i d’aquí a dos anys ja poden estar finalitzades les obres de desdoblament del primer tram, el que va de Parets a la Garriga. Nosaltres no fem promeses, responem al BOE i el que es publica al BOE s’aplica. Les licitacions són constants, la liquidació és cada vegada més important.
La finalització del tram entre Parets i la Garriga s’encadenarà amb les obres del desdoblament del tram entre Centelles i Vic?
Aquesta és la idea. Així consta al Pla de Rodalies 2020-2030 que coordina Pere Macias. L’estudi de la licitació ja està convocat, per tant, és un primer pas decidit. És al que es va comprometre l’anterior secretari d’Estat Pedro Saura amb diferents alcaldes de les comarques per on passa l’R3, i ho estem complint.
Des del govern català hi ha diverses veus que demanen un traspàs de Rodalies. De fet, el conseller Jordi Puigneró va dir que faria d’aquest tema el principal cavall de batalla. Ho veu viable?
El servei de Rodalies ja està traspassat, el que no està traspassat és la maquinària perquè pertany a una empresa pública com és Renfe. Aquest tema s’haurà de decidir a la comissió bilateral d’infraestructures, però nosaltres creiem que el sistema tal com està ara funciona raonablement bé. El que s’ha de fer és més inversió, que és el que estem fent. En el pressupost de 2022, a la província de Barcelona la inversió arriba gairebé als 1.900 milions d’euros. Hi ha previstos 1.400 milions per a tot el servei ferroviari, per a Rodalies, el corredor mediterrani… L’aposta es veu plasmada als pressupostos i al BOE, que és el nostre Sant Grial.
La setmana passada Renfe i la Generalitat s’acusaven mútuament de ser responsables de la supressió del tren blanc de l’R3. Això no seria, precisament, un funcionament raonablement bo del servei. Sembla que falti una mica de coordinació.
El vicepresident Puigneró ja va comentar que entenia perfectament que l’any 2020 [per la pandèmia] s’hagués anul·lat aquest servei i que ara s’havia de recuperar. Des del moment que el vicepresident ho diu fins que es troba una solució pel tren blanc passen 24 hores. No crec que sigui, precisament, un model descoordinat aquest.
“Amb l’R3 estem complint el que ens vam comprometre amb els alcaldes”
Però grinyola que hagi de ser una plataforma d’usuaris com Perquè no ens fotin el tren qui el reivindiqui i que ni Renfe ni el govern en facin la previsió i s’anticipin.
La titularitat del servei és de la Generalitat. Per tant, si hi ha cap problema a l’operador qui ho ha de comunicar és el titular del servei i si l’operador soluciona el problema en 24 hores, jo no veig on hi ha la polèmica.
Avui [dilluns] és a Osona participant en diverses juntes de seguretat. La primera a Centelles, en què s’havia d’afrontar la recuperació de la Festa del Pi on fa dos anys es va produir un accident greu per l’explosió de pólvora i hi va haver nou persones ferides. Quines mesures es prendran?
Volem que sigui una festa el màxim de segura i per part nostra no hi haurà problema que es pugui fer. El que sí que hem dit a la junta, i jo mateix ho he refermat, és que han d’estar molt pendents de les mesures del Procicat i complir totes les mesures de prevenció i seguretat.
Però no hi haurà cap problema per continuar utilitzant la pólvora?
No. Aplicarem un sistema de repartiment de la pólvora a través de Sistach, que és una empresa líder en el sector, que ho ha fet durant molts anys i que té tota la infraestructura per fer-ho amb seguretat. Es repartirà en un equipament públic amb la tutela de la Guàrdia Civil i es comprovaran tots els permisos als galejadors per veure que el tenen actualitzat. De fet, ja ho hem fet, ja han donat les autoritzacions. La pólvora, per tant, la tindran les persones adequades i controlarem la quantitat de gent que pot pujar al campanar, aquesta vegada no es pujarà amb la cantimplora, sinó amb petites unitats de plàstic totalment protegides i que contindran únicament la que necessiten per fer els trets els galejadors que són a dalt, que seran menys que fins ara, i tot sota una total supervisió de la Guàrdia Civil.
En la resta de juntes sortirà segur el tema de la seguretat. Darrerament, hi ha hagut protestes al carrer a municipis com Manlleu o Sant Quirze de Besora i també a Vic es va impulsar una plataforma demanant barris més segurs. Quina resposta se’ls pot donar des de la subdelegació del govern?
Entenc la percepció d’inseguretat. Jo dec haver assistit a una setantena de juntes locals de seguretat a tota la província. Això em dona cert coneixement de causa per dir que moltes vegades les dades no acostumen a coincidir amb la percepció, però aquesta sensació l’entenc, perquè la percepció és la realitat d’una persona. I se l’ha d’entendre i és aquesta percepció la que mana. És un repte i hem d’intentar deixar més palès la contínua tasca de coordinació que fem entre els diferents cossos policials, que s’acaben traduint en moltes operacions amb detencions i processament de persones que generen aquesta inseguretat ciutadana.
A Manlleu, per exemple, es demana una comissaria dels Mossos d’Esquadra.
En primer lloc, cal dir que a la junta de seguretat de Catalunya vam aprovar, després de moltes converses entre el Ministeri de l’Interior i la Conselleria d’Interior, un topall de mossos de més de 22.000 efectius. Això ja significa que en els anys vinents ja anirem veient un important augment de la ràtio de mossos per habitant. Evidentment, que hi hagi nous agents també suposarà que hi hagi més equipaments, com són noves comissaries. Haurà de ser Interior qui ho decideixi. Nosaltres el que estem oferint és col·laboració, que l’hem ofert sempre. A més, si demanessin al cos de Mossos d’Esquadra si està content amb els cossos de Policia i Guàrdia Civil, els dirien claríssimament que sí. Nosaltres fem la feina que ens toca per les competències que tenim, com el control d’estrangeria a les persones que estan provocant inseguretat per si no tenen tots els papers en regla o estan irregulars. O a través de la Guàrdia Civil els controls dels locals de venda de productes que no estiguin homologats per la Unió Europea o que poden provocar problemes de salut. També fem control d’armes. Som allà on se’ns demana i, de fet, hem participat en moltes operacions conjuntes al territori amb mossos d’esquadra i policies locals.
Deia que la relació entre els cossos policials és bona. S’han llimat, per tant, totes les diferències de fa quatre anys arran del procés independentista.
La relació és magnífica i hi ha un gran respecte entre els cossos policials. A més, jo només tinc paraules meravelloses cap als agents i als comandaments dels Mossos d’Esquadra, que fan una feina exemplar en el conjunt de pobles i ciutats del nostre territori.
En un moment com l’actual hi ha veus que reclamen una modificació del Codi Penal per endurir les penes als reincidents. És una solució? Li demanen des de les juntes de seguretat que canalitzi aquesta demanda?
Sí, són temes que es treballen des dels ministeris de Justícia i Interior a través de demandes que arriben de tot arreu, no només des d’aquesta subdelegació. Crec que acabarem trobant una solució a un problema que ja estava resolt fins que una sentència del Tribunal Suprem va decidir invalidar un article clau que considerava que tres delictes lleus eren considerats un delicte menys greu, que és, de fet, el que deia el legislador.
Canviant de tema, una de les inversions més importants que ha rebut Osona els últims anys per part de l’Estat és la reforma de la catedral.
Sí, els 2 milions d’euros que s’han invertit a la catedral de Vic és una de les inversions més altes que s’han fet a tot Espanya en el marc de l’1,5% Cultural. Ho hem de tenir molt present i no és l’única ajuda que ha rebut aquest conjunt monumental magnífic, ja que es vol preservar aquest llegat patrimonial.
