“La solitud física és més problemàtica per als infants i joves que pateixen situacions difícils a casa”

Doctora en Ciències de l’Educació, Núria Simó (Barcelona, 1965) és investigadora del Grup de Recerca Educativa (GREUV) i dirigeix el CRED, el nou Centre de Recerca i Transferència de Coneixement en Educació de la UVic-UCC. Com a professora titular del Departament de Pedagogia imparteix docència en els graus d’Educació Social i Mestre i en el màster d’Educació Inclusiva. Els infants i joves han estat els darrers dies al centre del debat de la gestió de la crisi del coronavirus. Era important que poguessin sortir al carrer després de sis setmanes de confinament, oi?Sí, necessiten aire, sol i poder-se moure més enllà de les quatre parets de casa. Ara, el que trobo escandalós és que els polítics hagin trigat tant a reaccionar. En el decret de l’estat d’alarma, els infants i joves no s’anomenen ni un cop. No s’ha mostrat sensibilitat cap als drets de l’infant. Ho trobo fort. I estem d’acord que als nens i nenes se’ls ha de protegir de la pandèmia, només faltaria; però també era important explorar les millors condicions per a la seva salut de manera integral, des del punt de vista físic, psicològic i emocional. Més enllà d’aquestes necessitats més bàsiques en el cas dels infants i joves, la nova situació té una implicació determinant en l’àmbit educatiu. No poder fer un trimestre en condicions normals té conseqüències dramàtiques?Les conseqüències dramàtiques les tenim com a societat. La crisi sanitària ha posat tota la població contra les cordes, molta gent ha perdut la feina, molta es troba confinada en pisos minúsculs i en situacions de supervivència difícils. En aquestes circumstàncies, la crisi està mostrant que hi ha sectors de població que si no poden anar a escola perden un ambient d’aprenentatge que ajuda a pal·liar desigualtats, i això és important tenir-ho clar. El que vull dir és que el problema no el té l’escola, el tenim com a societat que no som capaços de donar respostes socials perquè tothom pugui viure en condicions dignes dins i fora l’escola. Els governs han determinat que l’ensenyament es faci de manera virtual i adaptada a les noves condicions. S’estava preparat per fer front a aquest canvi dràstic?La tecnologia hi és. I els professionals de l’educació fa temps que assagen fórmules per integrar-les. La necessitat ha exigit que tothom fes un gran esforç per treure partit dels entorns d’aprenentatge virtuals. Vull remarcar la feinada que estan fent les mestres en aquesta situació, les maneres d’encarar les tasques educatives han canviat de la nit al dia i, en condicions molt crítiques, els docents estan oferint una resposta educativa de qualitat que cal agrair enormement. Cada centre, però, ha hagut de fer-ho com ha pogut ja que no s’ha especificat gaire com fer aquest ensenyament i aprenentatge virtual.És que una cosa és tenir les eines i una altra de ben diferent és poder desenvolupar un entorn d’aprenentatge ric i estimulant amb aquestes eines. Molts mestres ja coneixien les eines que ara han hagut de fer servir com a únics canals de transmissió i de comunicació. Les videoconferències, la plataforma Moodle, la gravació de vídeos, la càrrega de fitxers en el núvol... Totes aquestes eines no es descobreixen el dia 13 de març quan comença el confinament. El problema gros és que ha calgut fer passar de cop tota la riquesa i complexitat de la vida escolar per aquests canals sense presencialitat, i això sí que ha estat nou i estressant. Les directrius que ha anat proposant el Departament d’Educació són les adequades?Hi ha tres missatges del Departament d’Educació que comparteixo: el pla tecnològic de fer arribar ordinadors i connexió a l’alumnat que no en té a casa i als centres que la necessitaven, el fet d’insistir amb el suport emocional i que l’avaluació no la podem fer en contra de l’alumnat. Una altra cosa ben diferent és saber en quines condicions materials els centres poden fer-les efectives. Quan diu que l’avaluació no es pot fer en contra de l’alumnat, vol dir que el coronavirus no ha de fer suspendre cap alumne. És just o raonable des del punt de vista educatiu aquest criteri?Si ens creiem que l’avaluació és formativa i que serveix per valorar el procés d’aprenentatge dels infants, és d’una gran injustícia decidir que l’únic que val per a l’avaluació és el que farem durant el tercer trimestre. D’altra banda, els equips docents de les escoles i instituts sabran com cal prendre les decisions envers aquest tema per aconseguir valorar quines han estat les competències que cada infant ha assolit en aquesta situació tan insòlita. Ells que coneixen cada alumne sabran, millor que ningú, com fer-ho. El temari que no es pugui fer aquest trimestre, cal recuperar-lo a l’estiu en la proposta de fer més casals amb més contingut formatiu o quan s’ha de recuperar?En primer lloc, cal tenir en compte que les necessitats educatives de l’alumnat d’Infantil, Primària, Secundària o Batxillerat són ben diferents. De tota manera, si pensem en l’alumnat en edat escolar obligatòria, crec que posar el focus en les recuperacions a l’estiu amb el format acadèmic escolar no és la millor opció. El temps de confinament ha estat difícil per a docents i alumnat i tothom ha après competències i continguts potser diferents als planificats, però ja veurem com es reequilibren els continguts el proper curs. Ara tenim l’oportunitat de valorar la qualitat del contingut formatiu dels casals vinculat al lleure que és vital per a l’aprenentatge: jugar, córrer, anar de colònies o de campaments, fer projectes, centres d’interès, fomentar la creativitat, l’art, la cultura... Necessitarem que els infants i joves es puguin retrobar, puguin jugar, explicar-se com han viscut aquesta situació tan dura i, a hores d’ara, encara no sabem ni com ni quan es podrà fer. Si el desconfinament arriba a l’estiu caldrà més personal educador per fer arribar les activitats de lleure a tothom i més beques perquè tots els infants i joves hi puguin accedir. L’escola és un dels principals espais socialitzadors de joves i infants i ara el nou context els obliga a estar-se sols a casa.Sí, i aquesta solitud física és més problemàtica per als infants i joves que pateixen situacions difícils a casa i que de cop no tenen l’escola com a espai presencial de relació on trobar amics, amigues i persones adultes que actuen com a referents. Tenint en compte la importància que té la part emocional dels alumnes, com repercuteix la nova situació en aquest àmbit i què s’ha de tenir en compte per treballar-la a distància?Hem de pensar que els infants i joves s’han quedat sense escola, i al mateix temps els centres esportius, els locals de trobada, els centres cívics, els de música o dansa han tancat. Tampoc es pot anar a les places a jugar o trobar-se amb l’skate. D’un dia per l’altre, tota l’oferta formativa i de lleure s’ha aturat. I això tindrà un impacte en els infants i joves. A tots els haurà afectat, però en alguns casos no poder accedir a altres espais fora de casa els deixa en una situació pitjor des del punt de vista emocional. A les xarxes han aparegut recursos vinculats a la gestió emocional orientats específicament als adolescents, i la Generalitat ofereix un lloc web sobre gestió emocional per a tothom. El que no he vist és cap recurs d’atenció telefònica per a famílies que poden tenir dificultats per gestionar el clima a casa, potser ajudaria. Vostè és especialista en inclusió social i educativa amb infants i joves i en processos educatius amb població immigrada. Són perfils d’alumnes pels quals el nou context és particularment desfavorable, no?Els infants i joves que més patiran aquesta crisi són aquells que les seves famílies es trobaran en una situació econòmica difícil. Abans de la pandèmia a Catalunya la situació de desigualtat econòmica ja era escandalosa i la pobresa creix any rere any. Després de la pandèmia, la situació encara serà pitjor per a més gent. Si volem pal·liar les situacions de desavantatge d’aquests infants i joves, hem de mirar fora de l’escola i promoure accions que afavoreixin la redistribució de la riquesa. No podem mirar a una altra banda quan veiem que la supervivència serà més difícil per a moltes famílies que viuran situacions de pobresa encara pitjors. Per això és tan necessària la renda social garantida, i anar més enllà amb propostes com la renda bàsica adreçada a tota la població. Són qüestions de justícia social. Necessitem també educadores i educadors de carrer en els barris més desfavorits. Des del desembre vostè és la directora del CRED, el Centre de Recerca i Transferència de Coneixement en Educació. Des d’aquí poden fer alguna aportació en aquesta situació?El CRED acaba d’engegar, tot just ara disposem de web institucional i vol ser un referent en recerca educativa en el territori. Els set grups de recerca en educació que el conformen ens volem plantejar com donar respostes des de la investigació a les conseqüències socials i educatives de la Covid-19. Aquests dies la Fundació Bofill ha publicat l’informe “Obrim l’educació”, amb mesures de xoc i reformes davant la crisi de la Covid-19, que val la pena estudiar. Tenim la responsabilitat de veure com podem contribuir a la recerca en els temes educatius i socials aportant coneixement amb relació a les desigualtats educatives, a la inclusió educativa i social, a la bretxa digital, etc. En alguns d’aquests, els grups de recerca ja fa temps que hi treballen i ara caldrà veure en quins podem fer noves aportacions. Del concepte de bretxa digital se’n parla molt. Com es pot treballar des del punt de vista educatiu per intentar disminuir-la?A l’informe “Obrim l’educació” es plantegen dues accions concretes per treballar la bretxa digital. La primera és fer front a la desigualtat material, tothom ha de poder comptar amb les eines telemàtiques per poder-se connectar, però no n’hi ha prou. La segona consisteix a encarar la desigualtat subjectiva, és a dir assegurar l’acompanyament educatiu per aconseguir un entorn d’aprenentatge on l’ús d’aquests recursos tingui sentit educatiu i l’alumnat ho pugui fer de forma autònoma. Les dues accions són imprescindibles. Hem parlat molt de les afectacions negatives del confinament en l’educació, també té un vessant positiu?El confinament ha posat el focus en la importància del vincle entre les persones. El vincle és el més valuós de la feina educadora. I aquest vincle comença amb el compromís entre l’alumnat, el professorat i les famílies i s’estén cap al compromís de la xarxa comunitària. Aquests dies hem tingut molts exemples d’iniciatives que han fet la vida més vivible a les persones que teníem a prop. L’escola ha de sentir que té el suport de la xarxa comunitària, no la podem deixar sola. I alguns d’aquests canvis valdrà la pena mantenir-los quan acabi aquesta crisi?Les eines telemàtiques ens han ajudat a no perdre el contacte i a “salvar els mobles” en la situació excepcional viscuda, hem millorat en competència digital això segur. I també ha quedat clar que el que més preocupa l’entorn educatiu és preservar la relació educativa. Aquesta situació ens ha possibilitat focalitzar el que és realment nuclear en l’educació: l’acompanyament educatiu per créixer i aprendre. Confinats, les eines de comunicació han estat fonamentals per seguir connectats, però caldrà valorar quan tornem als centres les aportacions i limitacions educatives d’aquest període. Ampliant la perspectiva, la crisi ha evidenciat el fet que ens necessitem els uns als altres amb un sistema de protecció fort en salut, educació, ocupació i dependència. Cal fer polítiques actives valentes que posin les persones al centre i tenir clar que la vida només es protegeix si tenim cura d’ella de forma col·lectiva, treballant de manera coordinada perquè totes les persones puguin viure d’una forma digna.

“La solitud física és més problemàtica per als infants i joves que pateixen situacions difícils a casa”

Passeig per començar

El Manlleu guanya el Sabadell B per 1 a 3

Alejandro Fernández defensa des de Vic una immigració “amb quotes” i prioritzar la llatinoamericana i la de la UE

El FOMO: la por dels adolescents de perdre’s alguna cosa quan no estan connectats

LA PREGUNTA

Creu que s’ha de disminuir el ritme de desenvolupament de la IA?

Important dispositiu policial a la zona de Muntanyola

“Algun dia em diran que ho deixi estar, però mentre no ens avisin tenim una feina fantàstica”

Faran 55 pisos a l’antiga fàbrica de Galetes Birba de Camprodon

Demanden l’Ajuntament de Setcases per aplanar el camí al telecabina de Vallter

Més de 360.000 donacions als Bonpreu i Esclat recapten 43.000 euros per a causes socials

El regidor d'Esports de Calldetenes fa fora el Riudeperes del camp de futbol

En contra de l'enderroc de la vintena de cases de l'antic poble de Sant Romà de Sau

El voltreganès Jordi Checa serà al campionat del món d’Ironman

Obriran a Manlleu un OneDiR, el segon a Osona després del de Vic

Júlia Serrasolsas, de Ginestà: "El directe és un termòmetre de com ha anat la sortida del disc i està sent una passada"