El consum de carburant s’ha reduït entre un 80% i un 90% en les darreres setmanes. Mentrestant, al món, els qui tenen el petroli no saben què fer-ne perquè ja no els queda lloc per emmagatzemar-lo. Aquesta és una situació “que no havia passat mai des que existeix el petroli”, diu el doctor en Política Econòmica de la Universitat de Vic-UCC Enric Casulleras. I ho corroboren els responsables de benzineres de la comarca perquè ho viuen cada dia. Guillem Feixas, de Feixas Aulet, empresa amb cinc benzineres a Osona i dues en altres punts de Catalunya, explica que tot i que hi ha “cert transport com el destinat a la indústria alimentària, la baixada ha estat espectacular”. El mateix afirmen des de Gasoils Rovira, de Moià, que té sis benzineres a diferents punts de Catalunya. David Soy, de les benzineres Petrovoltregà, diu que la baixada s’ha notat més el “cap de setmana. Entre setmana potser hem baixat un 30% perquè tenim molts clients del sector alimentari”. En tots dos casos, expliquen que s’ha mantingut i fins i tot ha augmentat la venda de gasoil per a calefacció, “però això és una venda que ja no es farà quan acabi l’estiu”, diuen, i afegeixen que molta gent ha aprofitat per omplir ara el dipòsit per la baixada de preu. I és que el preu de la benzina per al consumidor ha baixat, però no tant com ho ha fet el barril de petroli.
En condicions normals, diu Casulleras, es consumeixen diàriament entre 80 i 90 milions de barrils de petroli al dia. Amb la crisi sanitària “ha baixat a uns 30 milions de barrils al dia, sobretot per la reducció del transport per terra, mar i aire”. Si a això s’hi suma que els productors, l’OPEP, han aconseguit pactar “una reducció de només 10 milions de barrils en la producció”, vol dir que “el món està generant en excés 20 milions de barrils al dia”. Aquesta situació és la que ha fet que el preu d’aquests barrils baixés de cop. Ara ningú en vol, de petroli, perquè o bé s’ha d’utilitzar o s’ha d’emmagatzemar “i no queden magatzems. De fet, ara mateix hi ha vaixells petroliers plens pel mar sense anar enlloc en concret. No transporten, són magatzems”, afegeix Casulleras. El preu del barril ha baixat “dràsticament per sota els 20 dòlars” i es preveu que baixi més si es manté un confinament mundial.
Que tota aquesta baixada arribi al consumidor, però, no s’ha d’esperar. En el preu de la benzina o el gasoil d’automoció, el cost del petroli només representa una tercera part, ja que gairebé la meitat són impostos, explica Casulleras, i la “resta té a veure amb el refinament, tractament i marges comercials”. Ell calcula que com a molt pot acabar baixant un 10% respecte als preus del començament de març, “ara diria que el gasoil ha baixat un 9,5 i la benzina al voltant d’un 6,5”. Els preus es mouen entre el 0,877 i el 0,929 en el gasoil i el 0,939 i el 0,999 en la benzina 95 en les diferents gasolineres d’Osona, el Moianès i el Ripollès.
Per les benzineres, el gran problema és la caiguda de la demanda més que el preu. Tot i així, cap de les tres empreses consultades han aplicat cap ERTO i continuen treballant amb tota la plantilla. Feixas explica que “a l’inici vam enviar a casa els treballadors de risc, però no vam tancar mai, tot i que els 15 dies de confinament total vam obrir menys hores”. Entén, però, que són servei essencial i considera que “toca donar servei a la gent del nostre voltant i fer-ho de manera segura”. Per això, i tenint en compte que són espais on passa molta gent, “vam posar de seguida pantalles protectores i buscar mascaretes, a més d’higienitzar més seguit”. També Soy explica que “no hem tancat ni un dia, ni ens ho hem plantejat ni ens ho han dit”. Casulleras entén, però, que és una situació complicada per a les empreses familiars o petites com aquestes dues perquè “els ingressos els han baixat segur i les despeses són les mateixes”. Un decret del govern espanyol, per la pressió de la patronal, va fer un llistat dels establiments que es podien acollir als serveis mínims, però tot i així de forma obligatòria “hi ha obertes un 55% de benzineres a l’Estat”. Una situació que no s’ha acabat i amb la qual ningú comptava.
Al mercat de futurs es paga per no recollir el petroli
En pocs dies les empreses petrolíferes han deixat de ser un valor segur on invertir. El passat 20 d’abril era el dia límit per comprar aquell petroli que es va emparaular mig any enrere. Es tracta del mercat de futurs: es pacta el preu en què el compraràs, però quan arriba la data límit s’ha de comprar “sí o sí”. Com que ara ningú en vol, “en qüestió de minuts el preu del barri va passar de 20 dòlars a -40. Això vol dir que el comprador preferia pagar per no haver-se’l de quedar”. Ho explica el trader osonenc Antoni Fernández, que en va anar seguint l’evolució. Un cop passada aquesta data, en tres dies va pujar fins a 17 dòlars –un 180%–, una dada “mai vista”. I probablement continuarà en preus semblants els propers dies fins que torni “a haver-hi dia de venciment per al que es compra al juny, que és el 20 de maig”, diu. Fernández afegeix que molts operadors que fa anys que fan aquesta feina “no s’haurien pensat mai veure el preu del petroli en negatiu”. Però això, diu, portarà conseqüències. “Hi haurà fusions, fallides al sector, tot i que és un element que serveix per fer molts productes”. I potser també caigudes de fons.
{{ comment.text }}