La venda de loteria de Nadal s’anima com abans de la pandèmia

Fa 48 anys que la feina els va empènyer a deixar Vic per anar-se’n a viure a Barcelona, però Pilar Domènech té tota la família aquí i, a banda de pujar a visitar-la, mai ha perdut el costum de comprar dècims de Nadal a l’administració de loteria de la punta del carrer Verdaguer. Aquest dissabte hi feia cua acompanyada del fill i la jove i recordant, també, el seu marit, que va morir fa poques setmanes i era amb qui hi anava habitualment. Uns metres més enrere, David López s’esperava per entrar confiant a trobar-hi el número d’un bar de l’Esquirol ja esgotat al local. “Tres o quatre sí que els agafem cada any, però res exagerat. Sempre dic que, si t’ha de tocar, al final serà el primer”, comentava Meritxell Martí, la seva parella. El mateix dissabte al matí també hi havia cua a l’administració de la rambla del Carme, o a El Cau del Drac del carrer Manlleu. “M’agrada venir-hi perquè és dels llocs on acostumen a donar premis”, explicava a EL 9 NOU Fatima Meftah. El 2005, l’any que la grossa va caure a Vic amb el 20085, no l’hi va tocar, però va viure la febre de prop i cada Nadal es gasta en loteria entre 70 i 80 euros. Atret per la fama de repartir sort, dissabte també va fer parada a El Cau del Drac Xavier Pérez, de Sant Antoni de Calonge, que era a Osona visitant un client.

També s’ha reactivat la venda als bars i la de participacions

Els seus exemples, i les cues –tot i que no exageradament llargues–, són la prova que la venda de loteria de Nadal a Osona i el Ripollès torna a poc a poc a xifres d’abans de la pandèmia. De fet, tal com recorda Miquel Colina, d’El Cau del Drac, “hem passat quatre anys amb xifres discretes”. Una frenada en les vendes provocada, en primer lloc, pel procés independentista, que va viure el moment culminant la tardor del 2017 amb el referèndum de l’1 d’octubre, i que va tenir una derivada social amb el boicot als jocs d’atzar de l’Estat espanyol. “Va ser una caiguda per un temps curt, i la gent va anar tornant”, comenta Colina. El segon sotrac, que va marcar de ple el sorteig de l’any passat, va ser la pandèmia de la Covid-19.

Colina, d’El Cau del Drac de Vic: “Hem passat quatre anys amb xifres discretes”

“Va ser nefast”, sentencia David Ginebra, de l’administració número 3 de Torelló, que reconeix que enguany “partíem de molt avall”, i amb aquest escenari “estem contents de com ha anat”. En aquesta millora, tant Colina com Ginebra remarquen la importància de reactivar “les vendes als bars” i també les participacions que ofereixen entitats i clubs de diversa tipologia. I és que la cancel·lació de la majoria de restriccions que afectaven la vida social o el gremi de la restauració que s’han anat aplicant al llarg d’aquest 2021 “han fet perdre la por a fer coses, entre elles recuperar la venda de loteria”, conclou Ginebra.

A l’administració de David Ginebra, a Torelló, aquest 2021 s’ha demanat molt el 01971

Tot i que les sensacions de les administracions són de millora en les vendes, les xifres de loteria consignada –l’import econòmic que les administracions sol·liciten per vendre– són força similars a les de l’any passat. A Osona, s’han posat a la venda aproximadament uns 7,5 milions d’euros i al Ripollès, una mica més de 2 milions. Així doncs, caldrà esperar al recompte final de la loteria venuda per certificar si la venda de la loteria de Nadal ha tornat a guanyar el mateix múscul que abans de la pandèmia. El 2020 es van vendre 5 milions d’euros en territori osonenc i 1,5 milions al Ripollès.

Els imports encara queden lluny dels que es registraven abans dels condicionants polítics i sanitaris, ja que el 2017 –tot i la frenada de la tardor– se’n van vendre uns 9 milions.

El que no varia entre les persones que busquen la sort a través dels números són les manies i les supersticions. Des de Torelló, Ginebra explica que aquest any li han demanat des de molts punts de l’Estat el 01971, “suposo perquè coincideix amb les persones que fan 50 anys”. També destaca la petició de terminacions “com el 13, el 69 o el 15”. Colina, d’El Cau del Drac de Vic, coincideix que el número 5 “va molt buscat” i recorda que fa temps que no toca, “des que el vam donar nosaltres l’any 2005”. També detecta una nova tendència, i és la voluntat de demanar el que tradicionalment se n’han dit “números lletjos”, com poden ser els que estan formats “per xifres baixes o amb números repetits”. També hi ha certa expectativa a l’administració El Trèbol de Ripoll, ja que els dos últims anys ha donat el tercer premi de la loteria de Nadal. Com diu l’acudit del que es llança d’un tercer pis i sempre cau dret, a partir de la tercera vegada ja no es consideraria sort sinó pràctica.

El col·lectiu de venedors de loteria també afronta el sorteig d’aquest any amb cert malestar. I és que des de fa 17 anys no es revisa l’import que reben per vendre dècims, que se situa en els 0,80 cèntims bruts per cada butlleta de 20 euros. “Ens hem espavilat i hem buscat maneres de vendre més”, apunta Colina, tot afegint que el cost de la vida ha crescut “i a nosaltres no se’ns han revisat les condicions”. Els administradors de loteria de tot l’Estat estan valorant fer algun tipus de protesta per fer visible aquesta situació.

DE LA SORT A L’ESTADÍSTICA

El número del primer premi, repetit. Un mateix número ha guanyat el primer premi de la loteria de Nadal en dues ocasions: el 15640 ho va fer el 1956 i el 1978. El 20297 va ser premiat el 1903 i el 2006.

El 85, una terminació amb sort. Fins a set vegades el primer premi de la loteria de Nadal ha acabat en 85. La primera es va produir el 1842, i l’última el 2005, en una edició que va omplir de milions Osona i en especial la ciutat de Vic amb el 20085.

Toquen els números més baixos. Al llarg de la història del sorteig, la grossa ha format part dels 10.000 primers números en 64 ocasions. En 74 el número guanyador ha sortit de les combinacions compreses entre el 10001 i el 30000, i en 73 de les que van del 30001 al 99999.

Quina terminació toca més? El primer premi de la loteria de Nadal ha acabat en 5 un total de 32 vegades. El segueixen el 4 i el 6, tots dos presents al final de 27 primers premis. Per contra, la fortuna no ha acompanyat números acabats en 1, 2 i 9.

Dos sortejos paral·lels i en un mateix dia. La divisió a l’Estat provocada per la Guerra Civil espanyola va fer que el 22 de desembre de 1938 se celebressin dos sortejos a la vegada. Un a Burgos –sota supervisió franquista– i un altre a Barcelona.