Josep Casanovas, historiador de la UVic-UCC
El 20 de gener de 1939, pocs minuts després de les 3 de la tarda, Vic va patir el segon bombardeig aeri de la Guerra Civil. Sis avions italians, però pilotats per aviadors espanyols, van deixar caure una seixantena de bombes. L’atac va començar al camp d’aviació que hi havia entre Vic i la Guixa i des d’allí va seguir en diagonal pel nucli urbà fins acabar al carrer Sant Jordi.
Existeix una relació del lloc on van impactar totes les bombes. Entre els carrers afectats hi havia el de la Fusina, on van caure dues bombes, una a cada extrem. En aquest carrer, com en d’altres, hi va haver víctimes mortals entre els seus veïns. Al carrer de la Fusina, però, hi va morir una criatura de braços, l’infant més petit víctima mortal de tots els bombardejos sobre Vic.
La bomba mortal va caure al principi del carrer de la Fusina, a pocs metres del carrer de Sant Fidel. Concretament, sobre la paret mitgera de l’Hotel Ristol (Can Mateu) i la casa següent. La seva metralla va provocar la mort de l’infant i la seva àvia que passaven pel carrer. Prop d’allí, al solar de l’antic convent de Santa Clara hi havia un refugi antiaeri, una trinxera excavada al terra. Sembla que les dues víctimes havien sortit a comprar, concretament a la farmàcia.
El record d’un testimoni
Un nen que l’any 1939 vivia al carrer de la Fusina, Quimet Font, recorda encara als seus 93 anys que, poc després de l’explosió, al peu del carrer va veure amb els seus ulls una forma humana estesa al terra. Per protegir-la de les mirades, l’havien tapat amb una persiana, segurament caiguda d’una casa a conseqüència de l’ona explosiva.
En Quimet també sap que l’altra bomba caiguda a l’extrem oposat del carrer de la Fusina, prop de la plaça dels Màrtirs, va provocar ferides greus a una dona, de nom Delfina, que va estar molt de temps ingressada a l’hospital.
Segons Quimet Font, les víctimes mortals eren familiars de can Balma, un cafè que hi havia a la cantonada de l’actual carrer Bisbe Casadevall amb el carrer de la Gelada. Però no en sabia els noms, tot i que ell, una persona aficionada a la història, els havia buscat sense èxit. En canvi, sí que tenia els noms de les víctimes que van morir a causa del primer bombardeig aeri de Vic, que va afectar el carrer de Montserrat, entre les quals hi havia una nena de 13 anys, Dolors Vilamala.
El nom de les víctimes
Al final de la Guerra Civil, amb el desgavell existent, moltes víctimes mortals no van quedar inscrites correctament. Ni al registre civil, ni entre les llistes de morts de l’hospital de Vic ningú no havia sabut trobar com es deien aquell nen i la seva àvia.
En un extens article que, amb motiu dels 80 anys del final de la Guerra Civil, vaig escriure sobre els bombardejos a Vic, jo mateix apuntava la possibilitat que els dos morts del carrer de la Fusina fossin una nena i la seva àvia, que estaven refugiades a Vic. Els seus noms eren Josefina Morilla, de 9 anys, i la seva àvia, Martina Rodríguez, de 62 anys. Ambdues van morir també a causa del bombardeig del dia 20 de gener de 1939. Entre les 9 víctimes mortals conegudes d’aquell dia (registrades oficialment), elles dues eren les úniques que podien ser les víctimes mortals del carrer de la Fusina.
Tot i els indicis per atribuir que eren les dues refugiades, hi havia alguns aspectes que no lligaven del tot. Encara que els vaig buscar, no vaig saber trobar la relació entre aquestes dues víctimes i el cafè de la Balma. Tampoc podíem considerar que una nena de 9 anys fos una “criatura de braços” tal com recordava perfectament Quimet Font i altres testimonis de la ciutat. L’impacte col·lectiu que va provocar la mort d’un infant tan petit era un record difícil d’esborrar a Vic.
En ple confinament, Mario Rauret, un lleidatà que fa l’arbre genealògic de la seva família, va llegir l’article sobre els bombardejos a Vic. Va deduir que com que la seva família havia regentat el cafè de la Balma a Vic, el seu tiet i la seva besàvia eren les dues víctimes mortals del carrer de la Fusina. La seva mare i la seva tieta li havien explicat que havien mort en un bombardeig. Ja teníem els seus noms. La criatura de braços era Lluís Oliva Balsells, havia nascut el 7 de maig de 1936 i quan va morir tenia 2 anys. La seva besàvia, Rosa Sala Marquet, tenia 58 anys quan va morir víctima del bombardeig.
La llista de les persones mortes
Amb aquests dos noms, Lluís Oliva i Rosa Sala, les víctimes identificades que van morir en els bombardejos de Vic passa de 21 a 23.
L’any 2017, l’Ajuntament de Vic va realitzar un acte d’homenatge institucional a les víctimes dels bombardejos de Vic. Ara disposem del nom de dues víctimes més, que aquell dia no van poder ser citades per desconeixement. Publiquem en un requadre la relació completa de víctimes del bombardeig.
Possiblement hi va haver més morts a Vic a causa dels bombardejos, dels dos últims n’hi ha molt poca informació. Cada vegada, però, és més difícil d’identificar-los. Existeixen alguns registres amb víctimes de finals de l’any 1939, mortes per causes desconegudes. Ara com ara, però, sense les informacions provinents de familiars és molt difícil avançar en la seva identificació.
Lluís Oliva i Rosa Sala també han passat a formar part de la base de dades que realitza el Centre d’Història Contemporània de Catalunya sobre el cost humà de la Guerra Civil a Catalunya. Un treball exhaustiu de recollida de les víctimes a causa de la guerra de tot tipus. Darrerament, l’historiador que recull les dades, Jordi Oliva, encara va trobant algunes víctimes de Vic i comarca, entre els soldats que van morir.
La Guerra Civil va tenir tot tipus de víctimes, però les provocades pels bombardejos van ser terriblement doloroses, perquè van afectar directament la població civil. Es posava en pràctica per primera vegada a Europa atacs aeris sobre la població civil per atemorir la rereguarda. Infants, ancians i tot tipus de persones civils passaven a ser el blanc de les bombes.
Vic era un objectiu militar
Els informes dels serveis secrets franquistes assenyalaven un gran garatge al final del carrer Verdaguer i l’edifici del Sucre, perquè s’hi muntaven avions de guerra per a l’exèrcit republicà. Tot i tenir uns objectius militars ben identificats, els quatre atacs aeris sobre Vic no els van tocar, van afectar més la població civil. Es deixaven caure les bombes sense gaire precisió. De les 23 víctimes mortals que tenim comptabilitzades, només una era un soldat.
Hi ha qui va relacionar la mort del carrer de la Fusina amb el fet que, a l’Hotel Ristol, al davant del qual va morir Lluís Oliva i Rosa Sala, havia hostatjat aviadors republicans. Aquest no era però un objectiu de l’aviació franquista. Davant la incomprensible mort d’un infant de 2 anys i la seva àvia, no hi ha altra explicació que la cruel manera de fer una guerra.
Víctimes dels
bombardejos a Vic
21 desembre de 1938
Paula Bonada Pintó (44 anys)
Antoni Casacuberta Puntí (45)
Pere Clapera Costa (36)
Caterina Codina Clapera (36)
Carme Mundó Sitjar (20)
Joan Tort Solsona (56)
Dolors Vilamala Coma (13)
20 de gener de 1939
Francesca Arissa Creus (64)
Anna Fargas Serarols (71)
Antoni Gallifa Guix (38)
Josefina Morilla Morales (9)
Josep Morilla Sánchez (40)
Lluís Oliva Balcells (2)
Conxita Ordeig Molist (14)
Lluís Otzet Casanovas (53)
Martina Rodríguez Hernández (62)
Joan Romeu Herm (38)
Rosa Sala Marquet (58)
25 de gener de 1939
Josepa Alimany Tuneu (44)
Dolors Coma Arumí (40)
Isidor Panizo Garcia (55)
Vicenta Robledo Santos (29)
1 febrer de 1939
Rafael Mesa Leal (32)
