“L’abocador és idoni per fer-hi un parc solar; hi estem treballant”

Aquest és el tercer mandat d’Arnau Basco (JxCat) com a alcalde d’Orís, on té una majoria absoluta amb sis dels set regidors. L’aposta d’aquests quatre anys és per la transició energètica. Darrerament Orís ha estat notícia per uns abocaments il·legals de trastos. Sí, s’han pogut enxampar els responsables dels abocaments. Vam detectar 28 tones de residus abocats de forma incontrolada per una empresa que no tenia l’autorització de l’Agència de Residus. Ara s’estan fent les diligències per intentar sancionar els responsables. Han enxampat els autors però n’hi ha hagut més. Ens hi trobem gairebé cada setmana. Fem una crida al civisme perquè és molt trist que ens vinguin a abocar de forma incontrolada residus que podrien anar a les deixalleries i fer els tractaments que es corresponen. D’aquests tractaments se n’ha de fer càrrec l’Ajuntament. Quin cost ha tingut? Al voltant de 3.000 euros, perquè s’hi va haver d’anar amb retroexcavadores i camions per carregar aquestes 28 tones i portar-ho a fer els tractaments que correspon. De fet, a Orís de deixalles però de forma controlada se n’hi ha portat més d’1 milió de tones a l’abocador. Al llarg d’aquests 30 anys de vida útil de l’abocador controlat que dona servei a Osona i el Ripollès, sí. Es preveia tancar una fase després que al maig s’obrís el penúltim dels vasos que es podrà utilitzar. És com s’esperava? S’estan tirant endavant els tràmits administratius per part del Consorci de Gestió de Residus Urbans d’Osona i permetrà donar una vida aproximada d’entre 5 i 10 anys, en funció del volum que arribi. Després d’aquests anys, perdran els ingressos extraordinaris que els dona. Pensen en com compensar-ho? És evident que un dia deixarem de tenir aquests ingressos, però al final hem de ser hàbils en intentar transformar i generar-ne de nous. L’abocador comarcal té una vida útil llarga, cada vegada es fan les coses més bé quant a gestió i és important que la ciutadania ho conegui. Tenim un centre de tractament de residus municipals que pretracta, tracta i preselecciona els residus que fa sis anys anaven directament dipositats a l’abocador i se n’està revaloritzant el 60%, es reaprofiten i van a les cadenes de reciclatge. Això suposa una evolució importantíssima pel que fa a la gestió de residus. Al municipi intentem posar les coses al màxim de fàcils possible perquè l’abocador pugui evolucionar per tenir unes infraestructures de primer nivell. Molts no el voldrien. Quin impacte té pel municipi? Impactes negatius en són molts i han anat evolucionant. Genera males olors, un desequilibri en la biodiversitat: tenim grans quantitats de colònies d’aus, especialment corbs, gavians i voltors. Té un impacte en el medi però també en les activitats agrícoles i ramaderes de l’entorn, a més de tipus ambiental: genera gasos d’efecte hivernacle que amb el pas del temps s’han anat corregint amb microturbines que recullen el gas metà per generar electricitat i abocar-la en la despesa de les mateixes instal·lacions. S’està treballant en un projecte per intentar empènyer una transició energètica en un entorn que ja està degradat, crear una fotovoltaica. Els vasos tancats serien una possible ubicació per a parcs solars? És idònia perquè són uns vasos que generaran, sobretot els primers que es van fer, lixiviats durant molts anys i són espais on tampoc es poden plantar arbres perquè estan clausurats. S’hi poden dur a terme projectes de transició energètica municipals, comarcals i supracomarcals, tant en els vasos clausurats com en les cobertes de la planta de tractament de residus. Seria un espai alternatiu al parc de 26 hectàrees al qual s’oposaven. És un espai alternatiu des d’un punt de vista de municipi i de comarca. Tot i que, per sort, amb el nou decret tots aquests projectes com el nostre han decaigut. S’ha demostrat que eren un globus sonda i no tenien una maduresa real del territori, estaven llançats des de grups inversors que venien de molt lluny. Amb la modificació s’obre una nova etapa. Aquest parc solar de l’abocador podria ser un dels primers que es podria veure a Osona? Encara està en una fase molt inicial. Han d’arribar molts recursos públics perquè són inversions importants i tothom té clar que aquests llocs del país que ja estan degradats haurien de ser els primers on s’implantin camps solars. No espatllem res del paratge natural, agrícola, ramader i quan tinguem això exhaurit, ordenadament, seleccionem on poden generar el mínim impacte. L’aposta d’aquest mandat a Orís és per la transició energètica. Vam activar un pla que vol incentivar que les famílies puguin fer la pròpia transició energètica als seus habitatges. Vam articular una línia d’ajut d’un màxim de 6.000 euros per actuació. Amb dos anys hem subvencionat 26 instal·lacions fotovoltaiques d’autoconsum, anem pel bon camí. També hem instal·lat plaques en edificis municipals i estem fent una pista coberta amb la voluntat de fer autoconsum amb un sistema de bateries per emmagatzemar tota l’energia que necessita el nucli urbà perquè a la nit puguem gastar la que fabriquem durant el dia. Es porten a terme altres iniciatives per implantar energies renovables, des de biomassa, geotèrmia, renovació de tancaments exteriors... tot pensant en els habitatges. L’objectiu final és autoabastir-se energèticament? És que Orís pugui generar l’energia que necessita. Comencem pels habitatges, que en una part important se la puguin generar. Estem intentant començar la casa per la teulada, ho dic sempre. Hem de posar primer les plaques i generar, i a mesura que la normativa ens permeti haurem d’agafar tots aquests veïns i crear un marc per apostar per gestionar l’energia que fabriquem. I si la podem fabricar i tenim moltes teulades i molts kW tindrem més força per poder ser autosuficients pel que fa al consum i la gestió. Donen ajuts per a la promoció de la salut, ajuts escolars, per finalització d’estudis... Qualsevol voldria viure a Orís per tenir-los... La finalitat és donar suport a les famílies, ajudar, però n’hi ha més: prevenir però també la d’incentivar, que és clarament les de la transició energètica i protecció del medi ambient i així també poden reduir les factures. És una manera d’evitar el despoblament? Sí, un municipi amb fibra òptica pot tirar endavant amb garanties i que algú hi anirà a viure. Anem en la línia que toca: tenir el municipi modern, actualitzat, que les cases estiguin ocupades i no en tinguem que s’acabin destruint perquè no són atractives per anar-hi a viure des del punt de vista energètic, d’accessos, de telecomunicacions... té moltes mirades el fet de donar aquests ajuts. Han tingut nous habitants amb la pandèmia? Hem crescut, estem a 350. La pandèmia ha demostrat que als municipis petits s’hi viu millor. Tenen molts camins per arreglar. Feien una prova pilot amb àrids reciclats. Això pot anar més enllà? Hem fet una prova pilot amb formigó utilitzant àrids reciclats provinents de residus de la construcció conjuntament amb l’Agència de Residus per intentar donar noves sortides a un residu existent. S’ha fet a dos camins i podem dir que funciona de forma satisfactòria, crec que pot competir amb els tradicionals. Espero que en el futur l’agència pugui replicar aquest projecte. Per al 2022 es gastaran 360.000 euros a arreglar camins... És una de les inversions més importants i es finançarà amb el PUOSC. Hem identificat tots els punts conflictius des del punt de vista de seguretat viària i de riscos per despreniments. Aquest és el tercer mandat, optarà a un quart? Sempre dic el mateix perquè ja hi he passat altres ocasions. Tenim molta feina per fer i molts compromisos que vam adquirir que sempre intentem posar a la pràctica. Decidir-ho ara seria temerari.

“L’abocador és idoni per fer-hi un parc solar; hi estem treballant”

Una mare de dues filles neurodivergents escriu un llibre infantil sobre l’autisme

Oriol Brutau s’estrena com a governador de districte a Rotary

Més de dos anys sense aigua al canal Grau i Raguer de Campdevànol

Seguiment del desdoblament de la línia a Madrid

LA PREGUNTA

Qui guanyarà el Mundial de futbol?

Horaris de pas del Tour de França per Osona i el Ripollès

Mor Jaume Parramon, en Jaume del 'Parra' de Manlleu

Investiguen tres possibles incendis provocats a Torelló

Mònica Usart i el llegat Pratdesaba

Francesc Esteller, el nen que anava a l’estació per veure els que abandonaven

Foc en un camp a Santa Eugènia de Berga, que podria haver estat provocat per una cigarreta

“Som dels pocs llocs on sobreviu un nucli de granges de vaques de llet”

“Prefereixo treballar per al meu futur abans que fer vacances”

El Tour confirma que hi haurà tercera etapa però sense públic ni caravana un cop a França

El millor regal d’aniversari