L’any 2019 es dona per acabada una etapa expansiva en l’economia catalana encetada la segona meitat del 2013. Abans fins i tot que arribessin les conseqüències de la Covid-19 aquest 2020. El creixement mitjà del VAB va ser encara d’un 2,1% però ni Osona, ni el Ripollès ni el Moianès hi van arribar. Amb l’impacte de la Covid-19 aquestes dades queden llunyanes però ajuden a entendre les febleses i punts forts que hi havia.
L’Anuari Comarcal elaborat pel servei d’estudis del BBVA sobre l’any 2019 evidencia ja una aturada del creixement econòmic que havia començat entre els anys 2013 i 2014 deixant enrere els estralls de la crisi financera de l’any 2007. Amb la irrupció de la recessió aquest any provocada per la Covid-19 el debat sobre si aquell alentiment, en part provocat “per la menor empenta de les exportacions en un context de tensions al comerç mundial”, continuaria o no ja no té sentit. Per això l’edició d’aquest any de l’anuari, dirigit pel catedràtic emèrit de la UAB Josep Oliver, s’ha plantejat en veure quins han estat els resultats entre el 2007 i el 2019 per cada sector productiu i l’ocupació per “comprendre millor quins són els punts febles i les fortaleses” de l’economia catalana.
Així, l’any 2019 el valor afegit brut català (valor creat sense consums intermedis) va augmentar un 2,1% (el PIB, que és el valor monetari de tots els béns i serveis finals, ho va fer un 2,8). Representa el final de l’etapa expansiva, que va anar del 2013 al 2018. “En el decurs del 2019”, diu l’estudi, “ja eren evidents els signes d’alentiment i el març del 2020 va significar el final perquè en poques setmanes es va entrar en recessió”.
La contracció es va notar en general. Osona, que havia estat la comarca que més havia crescut els darrers anys sumant un VAB del 22,5% en sis anys, s’ha situat el 2019 per sota la mitjana catalana. El Ripollès i el Moianès han tingut un VAB negatiu, del -0,3%, com les comarques de l’Alt Camp, l’Alta Ribagorça, les Garrigues, el Pallars Jussà i la Terra Alta. La que més ha crescut és el Segrià, amb un +3,4%, seguida del Pla d’Urgell i el Baix Llobregat, amb un 3%, respectivament. Per sobre o igual al 2,1% de mitjana s’hi afegeixen el Barcelonès (2,8), el Pla de l’Estany (2,4), la Ribera d’Ebre (2,2) i el Baix Penedès, la Cerdanya i la Selva (2,1).Vic/Ripoll/Moià
{{ comment.text }}