“Ara per ara no ens plantegem un tercer CAP a la ciutat de Vic”

El metge de família Toni Sánchez és des de l’octubre passat el nou gerent de la regió sanitària Catalunya Central. Va agafar el relleu a Alba Oms. En aquesta entrevista, parla sobre la construcció del nou CAP Vic Nord al solar de l’antic mercat municipal, l’ampliació d’altres que ho tenen pendent, com el de Torelló o el Vic Sud, i la millora de finançament de l’Hospital Universitari de Vic. És segur que el CAP Vic Nord es traslladarà de la plaça de la Divina Pastora?Estem pendents que l’Ajuntament faci l’acord de ple per cedir-nos l’espai de l’antic mercat municipal i destinar-lo a ús sanitari. Em consta que està bastant avançat, i és on construirem el nou centre d’atenció primària. Per al Departament de Salut és una prioritat d’entre totes les que hi ha arreu de Catalunya. Amb la cessió de l’espai completada, una cosa anirà darrere de l’altra: l’aprovació del projecte, la licitació de les obres... Està molt clar que amb el temps han canviat les necessitats, per l’augment de població, però també perquè s’han incorporat a l’atenció primària nous perfils professionals: psicòlegs, fisioterapeutes, nutricionistes, higienistes dentals... que necessiten espais. El nou CAP estarà dimensionat per a tot això, a banda de continuar prestant serveis d’àmbit comarcal com les unitats de cribratge ocular o la d’atenció a la salut sexual i reproductiva. I a l’edifici de la plaça de la Divina Pastora, què s’hi farà?Pertany a la Tresoreria de la Seguretat Social. Ho estem treballant. A Vic hi ha també pendent l’ampliació del CAP del Remei.Ens la vam trobar encallada, per temes del cadastre i del Registre de la Propietat, però aquests mesos hi hem treballat intensament. Tal com es va anunciar, el CAP creixerà en metres quadrats al mateix lloc on és ara. Les últimes setmanes ha ressorgit la demanda d’un tercer CAP a Vic. S’ho planteja Salut?Ara per ara no. Les dades ens diuen que un equip d’atenció primària ben dimensionat cobreix les necessitats de 35.000 a 40.000 persones. Només amb els actuals Vic té marge, per ara i pensant a anys vista. Els altres dos municipis més grans d’Osona, Manlleu i Torelló, també estan pendents de millores.A Manlleu hi construirem un CAP nou. Mentre no estigui fet, es guanyarà espai de consultes via mòduls. La voluntat era que ja estiguessin en funcionament, però ens vam trobar dificultats amb el material aïllant. Necessitem un mes i mig. A Torelló estem pendents de la cessió d’ús dels espais on ampliarem l’ambulatori. Fa poques setmanes també es va posar en marxa el de Viladrau. Trobar professionals continua costant?De les 10 gerències sanitàries que hi ha a Catalunya, 7 som fora de Barcelona i lluitem constantment per disposar de més recursos. Costa, sí, tant a la primària com als hospitals, i sobretot a les zones rurals. Hem de poder oferir projecte de vida: una feina el més brillant possible, però també recerca, i que això vagi acompanyat de facilitats dels ajuntaments a l’hora que els professionals trobin un lloc on viure. La nostra prioritat és la qualitat assistencial, i hi ha dues maneres de solucionar les coses: cobrir vacants com sigui o fer equilibris durant un temps mentre s’espera el professional més adequat. Insisteixo a la ciutadania que és prioritari per al departament que als llocs amb dispersió hi arribi també la màxima expertesa, perquè així assegurem l’equitat. Quan concentrem serveis, com pot ser el cas de la pediatria al Berguedà, la gent s’alarma, però explicant-li com es farà, que això millorarà l’equip, les hores o el servei, les coses es veuen d’una altra manera. Quin tarannà s’ha d’esperar de la nova conselleria?Sentit comú. Tenim un esperit molt assistencial. No pretenem descobrir res, perquè de plans i propostes se n’han fet moltes durant 30 o 40 anys, es tracta de valorar-les i endreçar. Això voldrà dir introduir millores que ens facin el màxim d’eficients en aquest objectiu de qualitat assistencial: figures administratives que assumeixin tasques que fins ara restaven molt temps als professionals de primària, atorgar encara més pes a una infermeria cada cop més especialitzada i apoderada, potenciar el treball en xarxa... En aquest sentit, Osona és un exemple. Moltes de les coses que es fan aquí s’han d’acompanyar i portar a altres llocs: la ruta de la complexitat, les taules de salut comunitària, la de salut mental... Igual que se’n poden incorporar del Bages. Com ara?La xarxa de cures pal·liatives pediàtriques que té implantada Althaia, per tractar nens i nenes a casa. Sara Manjón és una bona gerent per al Consorci Hospitalari de Vic?Una gran gerent. Té molt clar l’objectiu d’atendre el màxim de complexitat i disposar dels millors professionals dins del que toca fer a l’hospital. En finançament, la demanda de reconèixer no només l’augment de població, sinó l’increment de la complexitat i la quantitat de processos, venia de fa temps. Entre tots hem treballat molt per posar-hi números i argumentar-ho, i entre el juny i el desembre de l’any passat es van aconseguir dues injeccions de diners que ja es quedaran als pressupostos. Sempre en demanarem més, però penso que en aquests moments l’hospital de Vic s’apropa força al finançament que necessita. Llavors hi ha d’haver, evidentment, la revisió anual de tarifes, perquè els costos s’encareixen, però això ja és una cosa comuna per a tots els hospitals. També estem treballant inversions en infraestructura, per ampliacions i millores a consultes externes, l’àrea ambulatòria d’oncologia o l’hospital de dia. Troba a faltar passar consulta?He estat 17 anys director d’equip a atenció primària, entremig també d’urgències, és a dir que compaginava la part assistencial amb la de gestió. L’últim any i mig el vaig passar de metge rural, en dos pobles petits i amb feedback directe dels pacients. Ara aquest retorn constant no el tinc, però qualsevol tema que desencallem beneficia milers de persones. També soc molt conscient que coses que estem treballant es veuran quan jo ja no ocupi el càrrec. Coneixia Osona i el Lluçanès?Hi ha parts que no, com el Bisaura, però hi tinc amics i una mica sí que hi havia estat. La meitat de la setmana la passo aquí i l’altra, al Bages. Dues comarques que es miren de reüll?No ho he detectat així. Sí que es veritat que la C-17 i la C-16 són com paral·leles i costa que la C-25 ens uneixi, a part que entre Manresa i Vic no hi ha bon transport públic. Tot i això, la UVic-UCC ens demostra que l’aliança és possible. Segur que es pot exportar a altres nivells. Ni m’agrada ni voldria que canvis polítics ens afectin a l’hora de gestionar recursos i el mapa sanitari. Se’l veu una persona directa. I clara.Em sento molt còmode amb el tarannà d’una conselleria assistencial, de sentit comú i 100% compresa a millorar l’assistència i l’equitat. Quan m’he de veure amb un alcalde, no m’interessa de quin partit és.Vic

“Ara per ara no ens plantegem un tercer CAP a la ciutat de Vic”

Joan Turró: “M’he trobat un consorci molt millor del que m’imaginava”

Els hospitals d’Osona registren fins a 300 donants cadàver de teixits en els últims cinc anys

L’Hospital de Campdevànol retreu a Camprodon i Sant Joan que vulguin canviar d’àrea de salut

“Les infermeres ens hem d’especialitzar per treballar amb coneixement i competència”

LA PREGUNTA

Creu que el president del govern espanyol ha de convocar eleccions anticipades?

Tanca el Viena de la plaça Major de Vic

Horaris de pas del Tour de França per Osona i el Ripollès

Jordi Pujol, des de Planoles: "Si alguna cosa voldria que es recordés de mi és que he intentat servir Catalunya"

Mònica Usart i el llegat Pratdesaba

Mor Jaume Parramon, en Jaume del 'Parra' de Manlleu

Vicens Maquinària argumenta la compra de Vernis per "la voluntat de continuar avançant en la professionalització"

Vic, el barri de Roda

La desarticulació d’una xarxa d'explotació sexual ‘low cost’ esquitxa Vic

“Som dels pocs llocs on sobreviu un nucli de granges de vaques de llet”

Arnau Tordera, i el retorn simfònic d'Obeses, dissabte a la Plaça Major de Vic