“L’ERTO és un model d’èxit, ha de ser una alternativa real als acomiadaments”

Treballador de la planta de Nissan a Barcelona, Javier Pacheco (Barcelona, 1970) ha seguit una llarga trajectòria dins el sindicat Comissions Obreres, del qual l’abril de 2017 va ser nomenat secretari general a Catalunya després que la seva candidatura, l’única que es presentava per substituir Joan Gallego, obtingués el 91% dels vots. En una entrevista al programa … i bona lletra d’EL 9 TV repassa algunes qüestions d’actualitat des de l’àmbit econòmic. S’aplica el certificat Covid a la restauració, gimnasos i residències. Com veuen aquesta mesura?Veiem amb preocupació la propagació de la pandèmia al centre d’Europa, però alhora valorem el resultat de la campanya de vacunació al nostre país que s’està demostrant que té una alta eficàcia per poder lluitar i controlar el virus. Per tant, ens sembla també normal que als espais de socialització on hi ha els principals factors de risc de contagi intentem promoure la vacunació com una garantia de seguretat. Per tant, seria un mal menor el certificat Covid en aquests sectors econòmics que han patit especialment la pandèmia?Més que un mal menor és una mesura necessària per intentar deixar ben clar que si Espanya té uns indicadors de contagi bastant més controlats que Alemanya o altres punts del centre d’Europa és precisament perquè la vacuna funciona. Un dubte que havia sorgit era què passava amb els treballadors d’aquests establiments que no estaven vacunats. Queden exclosos de l’obligatorietat d’acreditar el certificat Covid.Tenim un marc normatiu que estableix garanties en relació amb els drets fonamentals vinculats a la salut i la informació sobre la salut que no podem superar en una situació de normalitat jurídica. Hem de preservar aquests drets fonamentals i evitar entrar en una col·lisió jurídica. Acabem de commemorar el 25-N, el dia contra les violències masclistes. Com s’exerceixen aquestes violències en l’àmbit laboral?Evidentment des de l’assetjament en l’àmbit laboral, però sobretot a causa d’un model patriarcal del treball on encara les dones juguen un paper secundari. Les dones pateixen la bretxa salarial, les discriminacions per contractació, les discriminacions per les seves categories professionals i els assetjaments sexuals i laborals en molt major grau que els homes. I el que estem intentant és desenvolupar tota una estratègia sindical per enfortir tots els protocols d’assetjament sexual i laboral a les empreses que estem incorporant als convenis col·lectius. En els darrers anys hi ha hagut una proliferació d’acords en aquest sentit que estan posant les bases perquè sigui el treball també un factor de prevenció i sobretot de seguretat en l’àmbit de les empreses per a les dones. I això s’ha d’estendre després a la resta de la vida, en aquest cas de les dones que pateixen aquesta situació. Malgrat tot l’esforç estem lluny d’aconseguir una societat lliure de violències envers les dones i per tant necessitem molt compromís, molts esforços i molts recursos per dedicar-hi. I control també pel compliment dels protocols i dels plans d’igualtat?Per això fan falta recursos, perquè no tenim les administracions. Nosaltres estem fent tot el possible en el món de l’empresa però també en el món dels àmbits territorials. Els nostres locals sindicals són portes violetes per a les dones que pateixen el maltractament per poder acompanyar en la seva primera decisió, que és intentar fugir del maltractador. Tenim un servei d’atenció i informació a les dones per donar-los una sortida més enllà de la situació laboral a aquelles que pateixen aquestes situacions. També tenim una iniciativa de mentoratge per acompanyar les dones maltractades. Els pressupostos de la Generalitat han iniciat el tràmit parlamentari amb l’abstenció dels Comuns que han permès aquesta tramitació. Quina opinió tenen d’aquests pressupostos?Vam tenir l’oportunitat el dia següent de presentar la proposta de pressupostos de reunir-nos amb el conseller Jaume Giró. Li vam transmetre les nostres reclamacions i reivindicacions. Primer perquè hi ha una renúncia explícita per part del govern a incrementar la capacitat de recaptació dels recursos per no modificar el sistema impositiu perquè les rendes més altes puguin contribuir més a fer front de manera solidària als efectes d’una crisi que ha deixat malmesa l’estructura social del nostre país, on una de cada quatre persones està en risc de pobresa. Dit això, també creiem que s’han de resoldre els dèficits que té l’atenció primària o reduir les llistes d’espera. També hem d’intentar corregir el biaix que hi ha de manca d’oferta de la formació professional. I l’última cosa que reclamem és que facin un esforç perquè portem onze anys congelant l’índex de la renda de suficiència de Catalunya, que és el que determina el nivell d’accés als ajuts a les persones per poder viure. Els ERTO hauran actuat de flotador en la crisi del coronavirus?Els ERTO són el millor escut social que s’ha mostrat per gestionar una crisi. No només han donat la capacitat de poder mantenir l’ocupació a milions de treballadors (a Catalunya, 750.000 persones) sinó que han sostingut milers i milers d’empreses. És un model d’èxit que ha de venir per quedar-se. Estem treballant a la taula del diàleg social de la reforma laboral per poder tenir un element, un instrument, que pugui ser una alternativa real als acomiadaments a les empreses. La crisi de components i de matèries primeres està provocant un nou degoteig petit però constant d’ERO. Els preocupa?Sí que ens preocupa. S’ha demostrat que el model de la globalització de mercaderies i de capitals ha provocat un procés d’externalització de processos productius cap a països low cost i ara estan provocant la crisi real en la sortida de la recuperació econòmica. O sigui, tenim una recuperació econòmica amb uns índexs no coneguts des que tenim indicadors, però en canvi no podem produir suficientment i tenim sectors molt afectats perquè els falten matèries primeres o components. Ara estem desenvolupant les discussions del pacte nacional per la indústria i alguns sectors ens estan dient que hem de recuperar allò que s’havia externalitzat per tenir la garantia real que no es trenca la cadena de valor per evitar aturar produccions, anar als ERTO o, pitjor encara, que s’hagin d’acomiadar treballadors. Es derogarà la reforma laboral del PP?Sí, perquè si no hi haurà resposta al carrer. Totalment o parcialment?Es tracta d’acabar amb els articles que realment han trencat l’equilibri en el món del treball, que els tenim molt identificats i que ja hem posat damunt de la taula. Hem d’acabar amb la prevalença dels convenis d’empreses que han produït que les empreses multiserveis hagin precaritzat de manera indecent les condicions de vida de milers i milers de treballadors i treballadores. L’exemple: les treballadores de neteja dels hotels. Hem d’acabar amb el fet que els convenis, una vegada compleixin la seva vigència, puguin condemnar els treballadors i les treballadores a anar una altra vegada a l’estatut dels treballadors perquè l’empresari amenaça de fer caure el conveni col·lectiu. Hem d’acabar amb la subcontractació que no permet que les empreses especialitzin els seus processos. I hem d’acabar amb la temporalitat estructural que, malgrat que hi hagi recuperació econòmica, no estabilitza els llocs de treball i fa impossible que la gent jove, sobretot, tingui un projecte a mitjà termini per poder emancipar-se.

“L’ERTO és un model d’èxit, ha de ser una alternativa real als acomiadaments”

La reducció dels aranzels xinesos, un “alleujament” per al sector porcí

Es queden sense llum tots els veïns d’un dels blocs ocupats a Roda

El nou model d’atenció integrada social i sanitària garanteix una experiència més coordinada i personalitzada

L’aturen amb dues rodes punxades i dona 0,97 mg/l

LA PREGUNTA

Veu bé que el president dels bisbes espanyols opini sobre política?

Deu detinguts en un operatiu antidroga a la carretera de la Guixa a Vic

20 anys de la grossa a Vic: “Ens va canviar la vida”

Compren el Vigatà i les Galeries Montseny, on faran una vintena de pisos

Condemnen a més de 21 anys de presó Dani Montes per matar d’un tret un menor a Sant Hipòlit

Neix l'Ateneu Popular de Vic com a punt de trobada per al moviment popular i independentista

Els germans Pujol de la Granja Armengol, els nous 'influencers' de la vida a pagès

De no haver venut mai loteria a repartir mig milió d'euros

El personal sanitari del CAP del Remei de Vic fa un pessebre vivent solidari

“Els diners marxen molt de pressa, encara que se’n tinguin molts”

Mor Joan Capdevila, corresponsal històric d'EL 9 NOU al Moianès