L’última entrevista que li vaig fer va ser de forma telemàtica fa un any i mig, poc després de l’esclat de la pandèmia. Sembla que ara es comença a veure la llum al final del túnel.
Sí, llavors no érem conscients de l’abast que tindria tot plegat. Hi ha persones que han perdut la vida i altres que continuen tenint seqüeles. La pandèmia ha fet molt mal a nivell de salut, però gràcies a les vacunes sembla que veiem la llum i cada cop podem fer un dia a dia més normalitzat. Encara no sabem altres conseqüències que haurà comportat tot plegat. Aquests dies veiem problemes amb el jovent… caldrà fer un acompanyament emocional perquè a ells també els hi ha afectat.
De les mesures reactives del primer moment (assegurar que la gent es confinés a casa, garantir els serveis bàsics a tota la població o fer el pavelló de salut) s’ha passat a altres prioritats, com la de reactivar l’economia.
El primer que ens va tocar va ser parar el cop i aquí cal agrair a tota la xarxa de voluntaris que va sortir a donar un cop de mà. I com a alcaldessa de Vic em toca reconèixer l’orgull que vam sentir com a ciutat. Un cop superat el primer impacte calia reactivar l’economia i la ciutat. Hem fet una gran aposta pel comerç, que creiem que és una de les grans forces que té la ciutat, però també en educació perquè ningú perdés el fil de l’ensenyament, en turisme o donant un cop de mà a les empreses perquè agafessin treballadors. Vam tenir la sort, tot i que ens va costar molt, que el govern central permetés als ajuntaments fer ús del romanent de tresoreria.
Precisament, se’ls ha criticat des de l’oposició perquè han destinat part d’aquest romanent per a projectes que no tenen res a veure amb la pandèmia, com la biblioteca o la restauració de les obres de Josep M. Sert a la catedral de Vic.
Hem garantit les necessitats i hi ha un pla de reactivació amb una partida pressupostària assignada, a partir d’aquí el dia a dia de la ciutat continua. Per nosaltres la biblioteca és també una gran aposta de la ciutat per a la seva reactivació i una altra inversió en cultura com és restaurar les obres de Sert també és un reclam turístic per portar gent a Vic. Nosaltres en fem una mirada més àmplia.
Per cert, es manté el calendari previst d’inaugurar la nova biblioteca el Sant Jordi vinent?
Al principi ens semblava que la Covid no ens hauria afectat en aquesta obra, però una pandèmia mundial com aquesta té efectes globals com en el subministrament de materials. És molt probable que l’obra s’endarrereixi i no es pugui inaugurar per Sant Jordi, però si no pot ser intentarem que sigui per la festa major. Jo collo molt Urbanisme perquè no s’endarrereixi.
L’actual Biblioteca Joan Triadú es mantindrà? Hi havia inquietud per part dels veïns.
Sí, es mantindrà. Tenim clar que ha de ser un centre obert igualment per a la ciutadania i el barri. D’entrada hi ha la intenció de posar-hi serveis, encara no sabem quins, i la part de biblioteca infantil quedarà oberta igual que ara. La idea és que sigui com un centre cívic d’aquesta zona, que potser ara es trobaven els veïns que no n’hi havia cap.
L’Ajuntament ha comprat els terrenys de l’antiga adobera Genís Antel. Allà, abans d’esclatar la bombolla immobiliària, s’hi projectaven pisos de luxe i va acabar sent un dels motius que s’anul·lés el POUM anterior. Què hi faran?
Era el moment de fer-ho perquè vam arribar a un bon pacte amb el propietari i la proposta econòmica ens semblava assumible per part de l’Ajuntament de Vic. Serà zona verda i la ciutat hi guanyarà. També creiem que cal que s’hi pugui deixar alguna mena de constància del passat industrial del sector de la pell, que va tenir un pes molt important a la ciutat. Tot això, però, no serà possible fer-ho en aquest mandat.
També abans de la bombolla immobiliària es projectava una segona illa càrnia al polígon del Bruguer que mai es va acabar fent. Ara l’Ajuntament s’està venent parcel·les industrials a un preu molt més baix del que les va adquirir.
És veritat que el preu d’abans i després de la bombolla immobiliària ha variat, però nosaltres creiem que és bo vendre-les per donar més vida industrial a la zona. A més, l’Ajuntament també necessita recursos per tirar endavant altres projectes que es van acordar al POUM. No veiem bé aquell projecte d’una segona illa càrnia, ens sembla que l’actual ja pot satisfer les necessitats de la ciutat i la comarca.
Estem a la Setmana de la Mobilitat i cal dir que en aquest inici de mandat s’han pres algunes decisions arriscades per disminuir el trànsit de vehicles: la reducció de carrils a la ronda Camprodon o convertir el Portalet en illa de vianants. Quin serà el proper pas?
Tots ens hem d’anar conscienciant que les ciutats van cap aquí i que s’han de prendre decisions perquè la ciutat sigui cada cop més saludable, a mesura humana i es pugui gaudir d’anar passejant a peu. Les ciutats del segle XX estaven pensades per als cotxes, ara això ja no ha de ser així. No hi haurà cap més tancament de carrers com aquests que esmentava, però sí que s’anirà perfilant el carril bici en altres vies.
S’havia parlat alguna vegada de restringir el trànsit al Passeig.
El que estem estudiant és reduir a un el carril per a vehicles i l’altre destinar-lo a bicicletes. Ens sembla que no afectaria el trànsit rodat perquè avui a vegades ja costa que passin dos vehicles de costat perquè els carrils són estrets. S’ha de prendre decisions, i encara que a vegades alguns canvis costin de pair a la llarga s’acaben valorant. Avui per exemple no entendríem que pel nucli antic passessin cotxes lliurement.
El ple va aprovar la setmana passada un pla estratègic pel barri del Remei. Creuen que servirà per solucionar els problemes del barri?
L’associació de veïns ens va demanar en una reunió que vam tenir a principis de mandat amb el regidor del barri i amb mi mateixa donar resposta de forma coordinada a una sèrie de situacions que es produeixen a aquesta zona. Ens vam comprometre a fer-ne una diagnosi actual i a partir d’aquesta començar a treballar. Ja hi hem actuat, s’han fet millores al parc de la Sínia i aviat inaugurarem la comissaria de la Guàrdia Urbana, però a partir d’aquest pla anirem buscant solucions consensuades amb la gent del barri als problemes que es vagin detectant. Els resultats d’una obra urbanística, com la millora d’un carrer, de seguida se’n veu el resultat. Les accions en matèria d’educació, socials, de civisme o cohesió són més lentes d’apreciar. Però nosaltres hem agafat el compromís de ser-hi i anar a treballar conjuntament amb el barri.
La diagnosi, que ha detectat entre d’altres que gairebé una quarta part de la població del barri està sota el llindar de pobresa, que prop de la meitat de la població és d’origen estranger o que la densitat de població dobla de la resta de la ciutat, els ha sorprès?
No, la fotografia del barri ja la teníem.
Es crearà un consell de barri amb veïns, entitats i associacions de la zona. Quin cas es farà de les propostes que en surtin?
Si permetem que hi hagi aquest consell de barri és perquè el volem escoltar molt. M’agradaria que treballés amb l’Ajuntament, que és qui té els recursos humans i materials, i que juntament amb el coneixement que té des de dins la gent del barri, tiri endavant un treball per millorar els aspectes més negatius.
En el balanç que van fer de la feina del govern a meitat de mandat posaven en valor que havien complert el 52% dels seus projectes. Per a la segona part del mandat els dos grans ítems seran el centre de tecnificació esportiva i posar les bases d’una nova residència per a la gent gran?
La biblioteca és la gran obra d’aquest mandat i l’Ajuntament no arriba a tot. En el cas de la residència de la gent gran no s’iniciarà ara, però en començarem a parlar i deixarem definit un projecte de cap on hem d’anar. El sector de les residències s’està reformulant i el POUM ja reserva un espai per a aquest futur equipament. I pel que fa al centre de tecnificació de l’esport, per nosaltres és una gran prioritat i hi estem treballant moltíssim. S’ha de dir que ara s’ha parat una mica pel canvi de govern. Havíem avançat molt amb qui ho portava fins ara i ara amb el nou equip estem pendents de continuar-ho. Esperem que aquesta aturada sigui per poc temps, perquè han entès perfectament que aquest centre és clau i disposem de tots els requisits per tenir-lo.
Sempre havia dit que un cop acabats els vuit anys com a alcaldessa no es tornaria a presentar a la reelecció. Abans de l’estiu, però, va deixar una porta oberta a repetir. Què ha canviat?
Jo sempre havia dit que vinc del món del bàsquet i que en aquest esport hi ha dues parts. Vaig deixar la porta oberta ara perquè m’estan demanant que com que està molt empatat tot es faci una pròrroga…
… precisament a l’Ajuntament de Vic no es pot dir que estigui tot molt empatat.
El que volia dir amb aquest símil del bàsquet és que m’estan demanant que faci una pròrroga. Vaig obrir la porta a replantejar-m’ho i tot i que cada dia falta menys encara tenim temps. Pel meu compromís amb la ciutat i el partit, vaig dir que em rumiaria si faig la pròrroga. Ara mateix si m’ho demanen no tinc la resposta. M’ho estic rumiant.
La secretària general del PDeCAT, Àngels Chacón, va ser a Vic la setmana passada i ens va dir que estaven treballant per fer llistes. A Vic, PDeCAT i vostès aniran en una mateixa llista?
Junts sempre ha dit que no faria un pacte global amb el PDeCAT, però sí que deixarà oberta la porta perquè cada municipi trobi la millor manera d’anar junts. Em sembla que el millor per la ciutat és anar plegats i no dividits. Tant si hi soc joc com qualsevol altra persona, des de Junts posarem el màxim de facilitats per entendre’ns.
N’han començat a parlar amb gent del PDeCAT?
No, no se m’ha dirigit ningú. Sé que la secretària del PDeCAT va ser aquí la setmana passada, però no n’hem parlat, encara.
Susagna Roura va ser nomenada amb un càrrec al Departament de Justícia fa gairebé dos mesos. Li han trobat relleu?
He de dir que m’ha sorprès perquè costa més del que sembla. A mig mandat, les persones que s’han compromès amb una candidatura tenen encarrilada la seva vida professional i no és fàcil. Deixar una part de la vida professional per dedicar-la a la política municipal, que és una feina entregada que requereix una dedicació de 24 hores al dia, és complicat. No serà, per tant, el següent de la llista.
El següent de la llista era Lluís Coromines.
Exacte i em sap greu perquè amb en Lluís hem fet projectes conjunts i ara em feia il·lusió tenir-lo com a regidor, però no podrà ser. A final d’any quedarà solucionat i trobarem la persona.
Coromines va dir en una entrevista a EL 9 NOU que li agradaria algun dia ser alcalde. Li agradaria que fos el seu relleu?
I tant, hi tinc molta confiança, ell em va donar molt suport i va apostar fort per mi quan ningú pensava que jo podria acabar sent l’alcaldessa de Vic. I és una persona molt vàlida. Ara bé, no seré jo qui triï el candidat o candidata de Junts en cas que no sigui jo. Ho faran els afiliats.
Com a diputada i presidenta del Consell Nacional de Junts, com veu les diferències entre Junts i ERC al capdavant del govern en el tema de l’aeroport o la taula de diàleg?
Ens hem d’acostumar que en els governs de coalició hi poden haver mirades diferents, però això no vol dir que el govern estigui en crisi. Per molt que en alguns projectes hi hagi desavinences, per damunt de tot per nosaltres hi ha la unió de l’independentisme i l’aposta per un govern fort que ens faci avançar per aconseguir el nostre objectiu, que és la independència de Catalunya.
“És probable que per culpa de la Covid s’ajorni la inauguració de la biblioteca”
“Tenim el compromís de treballar amb el barri la millora del Remei”
“M’han demanat que faci pròrroga i em torni a presentar. M’ho estic rumiant”
“Des de Junts farem el possible per anar plegats amb el PDeCAT a Vic”
