Les restes del soldat del Puig ja són al cementiri de Torelló

Al nínxol número 643 del cementiri de Torelló s’hi troben des de fa uns dies les restes de l’anomenat soldat del Puig. Es tracta del membre del Cos d’Enginyeria de l’exèrcit republicà que hauria mort la nit del 4 de febrer de 1939 a mans de les tropes franquistes. Després d’exhumar les restes el juliol passat es va descartar que fos parent d’una de les famílies que constava al cens de desapareguts de la Guerra Civil i el franquisme de la Generalitat i que encaixava amb la informació d’aquest soldat enterrat al mas del Puig.
Aquest cas es va incloure a la moció de suport al banc d’ADN per les identificacions de les persones afectades per les desaparicions forçades ocorregudes entre 1936 i 1977 que va aprovar aquest dilluns el ple de Torelló per unanimitat i que van presentar de forma conjunta ERC-JpT i la CUP. Amb el document es pretén que es puguin creuar les restes de desapareguts en aquest període amb les de tota la gent que busca familiars per accelerar la identificació. Jordi Casals (ERC-JpT) va dir que cal que “la Generalitat assumeixi el camí traçat per la gent del banc d’ADN”. Al text hi van incloure accions concretes per donar a conèixer el banc com fer difusió a les entitats i les escoles.
El regidor de la CUP Lluís Toneu va dir que entenia que l’Ajuntament, que s’ha de fer càrrec de les restes, no té cap més alternativa que dipositar-les al cementiri, però va criticar que no es puguin guardar en més bones condicions per si cal tornar-les a analitzar més endavant. Segons Toneu, el dret internacional “sentencia que les desaparicions forçades no prescriuen mai” i per tant cal “crear una roda d’identificació que no s’aturi mai”. Per això van demanar que la Generalitat atorgui “estatus legal al banc d’ADN”.