L’Hospital Universitari de Vic és l’únic de la Catalunya Central on les dones poden avortar quirúrgicament. Gràcies a un acord entre el Servei Català de la Salut i la Fundació Althaia de Manresa, però, a partir d’ara la capital del Bages també tindrà aquesta prestació en cartera, una opció que els col·lectius feministes reclamaven de fa temps. Segons expliquen des de la Regió Sanitària Catalunya Central, el CatSalut s’encarregarà de designar l’equip que durà a terme les intervencions, mentre que la Fundació Althaia facilitarà l’espai adequat per dur-les a terme. Les mateixes fonts subratllen que evitar desplaçaments, majoritàriament a clíniques privades de Barcelona, permetrà “posar la dona al centre de l’atenció mèdica, oferint-li un servei acurat, professionalitzat, de qualitat i pròxim”.
Tal com mostren els gràfics, les interrupcions voluntàries de l’embaràs (IVE) segueixen una tendència a l’alça tant al conjunt de Catalunya com a Osona, on el 2019 n’hi va haver 421. Els grups d’edat amb taxes més elevades són els de 20 a 29 anys i de 35 a 39. La gran majoria, però, no es porten a terme quirúrgicament, sinó per via farmacològica a través dels equips d’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva (ASSIR). El procediment passa per contactar amb la llevadora del CAP, que fa l’historial i les proves pertinents i informa les dones sobre les modalitats que existeixen.
En cas de contraindicacions o que l’embaràs estigui més avançat de nou setmanes, els avortaments voluntaris es traslladen a l’Hospital Universitari de Vic, on s’adorm la pacient, es dilata el coll de la matriu i es fa un raspat i una aspiració. Generalment només s’ha de passar unes hores al centre, ja que es tracta d’una cirurgia major ambulatòria, sense ingrés amb llit.
Les circumstàncies que envolten cada cas són úniques, un compendi de factors personals, de salut, creences i entorn, però fonts del Departament de Salut expliquen que sovint els increments i descensos d’IVE es poden relacionar amb els cicles econòmics. Tampoc es repeteix el mateix patró en dones nascudes a Catalunya o d’origen estranger, un col·lectiu en què generalment se’n registra més.
Una altra dada d’interès que reporta l’Idescat és que tres quarts parts de les que se sotmeten a una interrupció voluntària de l’embaràs són solteres. Majoritàriament no tenen cap fill ni han passat prèviament per una situació semblant. Pel que fa als professionals sanitaris, un 42% dels de ginecologia i obstetrícia es manifesten objectors de consciència i s’acullen al seu dret de no portar a terme aquesta mena de procediments.
I en cas de ser menor d’edat?
Si una noia de 15 anys o menys vol avortar sempre necessita el consentiment dels seus pares o representants legals. Amb 16 o 17 anys la decisió correspon exclusivament a ella, però la llei orgànica actual, del 2010, fixa que almenys la mare, el pare o el tutor n’han d’estar al corrent i acompanyar-la al centre sanitari quan se li practiqui la interrupció de l’embaràs. Només és possible prescindir d’aquest requisit si la menor al·lega fundadament que això li pot provocar un conflicte greu, manifestat en un perill cert de violència intrafamiliar, amenaces, coaccions, maltractaments, o que es produeixi una situació de desarrelament o desemparament. En aquests casos, el metge o metgessa ha de manifestar per escrit, i amb la signatura de la dona, que les al·legacions que argumenta són fonamentades i, si escau, pot arribar a sol·licitar un informe psicològic, psiquiàtric o d’un treballador social.Vic
