L’R3 des dels ulls de l’enginyeria, l’urbanisme i la memòria social

El ferrocarril. Un sistema de transport que avui dia s’ha convertit en el tema de conversa per excel·lència. Els repetits episodis relacionats amb la crisi ferroviària, que va esclatar fort a principis d’aquest any, han fet anar de boca en boca, i de titular en titular, un mitjà que, en realitat, ja forma part cada dia de la rutina de milers de persones. A Osona no es viu com una excepció. Pels municipis de la comarca hi travessa la línia R3, que connecta Barcelona amb la Tor de Querol, a la Cerdanya, per transportar passatgers. Ara bé, amb quina finalitat va néixer la línia, i què ha aportat als pobles i ciutats pels quals passa? Es tracta de dues preguntes que es planteja “Propera parada: Osona. R3, una línia que transforma el territori”, una nova exposició que acull el Museu del Ter de Manlleu per reivindicar el tren més enllà d’una simple infraestructura. Configurada de la mà de l’enginyer de Camins, Canals i Ports Arnau Comajoan i l’arquitecte urbanista Joan Solà, la mostra uneix història, enginyeria, urbanisme i memòria social per comprendre el passat de la línia i al mateix temps reflexionar sobre el seu futur. D’aquesta manera, la idea és que el visitant pugui fer tant un recorregut històric de la línia –originalment nascuda per transportar el carbó d’Ogassa– a partir d’objectes, mapes i testimonis, com també conceptual per comprendre els mecanismes del ferrocarril. “Malgrat que tracta de l’R3 en concret, es busca que la gent pugui aprendre coses del ferrocarril en general i entendre què necessita”, exposa Comajoan. En aquest sentit, l’enginyer posa d’exemple els motius pels quals cal que tingui corbes de via més amples o per què una estació ha de ser d’una forma determinada: “Vol transmetre propostes tan tècniques d’una manera que la gent les pugui entendre.” De fet, en relació amb l’àmbit divulgatiu, l’exposició incorpora alguns punts en què s’interpel·la directament el visitant, amb preguntes com ara si és més ràpid el ferrocarril o el cotxe. Al costat de l’interrogant, una via fèrria i una carretera en miniatura, totes dues en pendent, amb els vehicles respectius. “Si fem baixar el petit vagó i el cotxe al mateix moment, veurem que arriba abans el primer”, exposa Comajoan, que afegeix que l’objectiu és que qui fa la visita ho pugui veure en directe, amb l’explicació corresponent de per què és així al costat (vegeu el requadre inferior). UN MITJÀ QUE ÉS PART DE LA VIDA CIUTADANA El pas de la línia per la comarca també ha generat tot un seguit de transformacions urbanístiques. “Es busca explicar mitjançant punts diferents, partint del nucli històric, ja que el tren provoca canvis: a una banda de l’estació hi queda el centre de la ciutat, i a l’altra hi va creixent el que ja no cap a dins”, apunta Solà, que concreta que aquest és un cas que queda palès, per exemple, amb Vic: “Hi ha l’estació, un eix que connecta amb la plaça, que és el carrer Verdaguer, i a l’altra banda, el que va creixent.” A més, en relació amb la construcció urbanística, ambdós comissaris també insisteixen en la idea que el ferrocarril forma part de la vida ciutadana. Per aquest motiu, l’exposició compta amb un espai fotogràfic sobre el seu paisatge al pas per Osona i que, des dels ulls d’un passatger, pot identificar-se des de les estacions o les finestres dels combois. “Ho hem volgut anar situant tot, perquè ens ajuda a mirar més enllà del ferrocarril”, destaca Solà. Així mateix, amb la voluntat de donar veu a aquelles persones que l’arquitecte urbanístic defineix com a “espartans del tren” –és a dir, usuaris que el fan servir diàriament–, s’ha creat un vagó virtual amb tres pantalles per explicar què ha anat transportant el ferrocarril en aquesta línia, i com ha evolucionat el perfil de passatgers que la transiten. Una part més audiovisual que alhora es complementa amb la recreació d’una conversa fictícia d’un grup de WhatsApp d’usuaris, per transmetre propostes que hi ha sobre la taula per poder millorar l’R3. “Pel moment concret en què s’ha preparat l’exposició, sí que ens preocupava caure en la mirada excessivament denunciatòria”, exposa Solà, ja que, segons assegura juntament amb Comajoan, l’objectiu és poder-ne fer una mirada en positiu per comprendre les possibilitats de futur que té. “Igual que la gent de l’època tenia la il·lusió de construir un tren que funcionés, aquesta mateixa il·lusió es podria llegir ara en un moment d’obsolescència”, destaquen, tot afegint que “mentre no es desmantellin vies, el tren és una via prospectiva formidable”.

L’R3 des dels ulls de l’enginyeria, l’urbanisme i la memòria social

El còctel ideal de teatre i cinema per pixar-se de riure

Jaume Giró diu a Vic que cal elevar la qualitat de l’ocupació

L’alcalde de Santa Eugènia, Josep Sallent, es presentarà amb el PSC a les eleccions del 2027

“Una tradició no es manté viva perquè cada any la repetim, sinó perquè tingui sentit”

LA PREGUNTA

El primer ministre francès hauria de dimitir pels disturbis al país?

El centre de Vic, blindat davant la crida al saqueig d'aquest dijous

“El meu poble és el més preciós del món, però tenim els serveis que tenim”

Manel Esteller: "S'hauria d'estudiar si entre Olot i Vic hi ha una zona blava d'elevada longevitat"

Els Mossos preveuen un dispositiu especial davant la crida al saqueig dijous a Vic

Toquen 200.000 euros d'un sorteig de la ONCE a Torelló

Mireia Garriga: “La protecció més immediata és casar-se per l’església”

La PPA obliga a Patel a reduir la producció i suspèn un torn

Un cotxe elèctric calcinat pel foc a Taradell

Un centenar d'estudiants protesten a Vic enmig d'un important desplegament policial

De porcaters a boletaires