Desenvolupar petits vehicles autònoms que puguin transportar material entre operaris que treballen en una mateixa nau industrial o aplicacions que analitzin què fa una persona un cop surt al carrer per anar a comprar. Són dos exemples de projectes ja reals emmarcats en la transformació d’una societat, la nostra, que continua fent passos de gegant cap a la indústria 4.0, l’internet de les coses i, en definitiva, la innovació tecnològica i digital. Manlleu no només no es vol quedar enrere, sinó que té intenció de ser referent a l’hora de formar persones amb totes les competències per pivotar aquesta revolució. Ho va escenificar divendres asseient en una mateixa taula l’Ajuntament, la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya, el Col·legi La Salle, el Centre de Formació en Tecnologies de Manlleu (Cefortem), l’Associació Foment Mercantil i Industrial i l’Associació d’Empresaris. I és que els màxims representants d’aquestes sis institucions van signar un protocol que ara per ara és una declaració de voluntats, però que s’ha d’acabar traduint a ampliar la formació disponible a la ciutat en qüestió de transformació digital i innovació tecnològica.
Tot i que les accions per fer-ho possible s’aniran concretant de mica en mica, hi ha un primer pas ja completat: el Cefortem ha adquirit una nau entre el carrer del Vendrell i el d’Enric Delaris, a menys de 500 metres de la plaça Fra Bernadí, que es convertirà en un laboratori tecnològic. Maria Carme Noguer, coordinadora de l’Àrea de Planificació Estratègica de l’Ajuntament de Manlleu, explica que la voluntat és “portar-hi a terme activitats tant de cicles formatius convencionals com formació no reglada a l’estil de cursos puntuals o jornades”. La nau, que ara mateix està en desús, el consistori l’equiparà amb maquinària puntera i també s’obrirà a “emprenedors i empresaris que podran fer ús de l’espai i les eines per dissenyar peces, preparar projectes o avaluar la viabilitat d’idees sense necessitat d’haver de realitzar ells cap inversió inicial”. Si aconsegueixen finançament a través d’un projecte europeu al qual ja s’han presentat, l’Ajuntament calcula que el laboratori podria ser una realitat en menys d’un any.
Oferir formació universitària en l’àmbit tecnològic, un altre dels objectius
El protocol també preveu impulsar nous cicles formatius en l’àmbit tecnològic i que la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya iniciï a Manlleu algun tipus de titulació universitària, ja sigui en forma de graus, postgraus, màsters o estudis d’especialització, treballant sobretot en l’àmbit de smart city i economia de dades. Tot plegat es materialitzaria en un edifici proper al laboratori, de manera que s’acabaria creant un parc tecnològic al centre de la ciutat.
Els detalls del compromís a sis bandes es van donar a conèixer divendres en una presentació al Museu del Ter, espai que precisament testimonia la revolució industrial, una altra de molt decisiva per a Manlleu. L’alcalde, Àlex Garrido, va destacar que el protocol neix “de la voluntat d’adaptar-nos a les noves tendències tant a nivell econòmic com social, les que imperen en la societat globalitzada” i va insistir tant en la idea de “revaloritzar la formació professional” com “portar estudis universitaris a la nostra ciutat, ja que sempre hem defensat que la UVic-UCC és una universitat de territori”. El director de La Salle, Vicenç Devesa, va posar l’accent en el valor de “vincular Manlleu, formació, innovació tecnològica i futur”, mentre que el president del Cefortem, Joan Rovira, va admetre que actualment “les empreses tenim problemes per trobar personal format que pugui cobrir espais intermedis”.
També van prendre la paraula el regidor d’Indústria de Manlleu, David Bosch; el president de l’Associació d’Empresaris, Jordi Contijoch, que ho és alhora del Foment Mercantil i Industrial, i el rector de la UVic-UCC, Josep-Eladi Baños, que va recordar que el Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis, ubicat al Museu del Ter, ja és un precedent exitós de la relació entre Manlleu i la universitat. Les intervencions les va cloure l’alcaldessa de Vic, Anna Erra, amb el barret de presidenta de la Fundació Universitària Balmes, de la qual va destacar tres màximes: formació, impuls de la recerca i el coneixement i desplegament de la universitat arreu del territori. El protocol que aleshores estaven a punt de signar l’equiparava a “tenir una bona peça al teler. Ara només falta que el projecte vagi com una llançadora”.
{{ comment.text }}