Matèries primeres més cares

A finals dels anys vuitanta, l’alemany Klaus Teuber estava contra l’espasa i la paret. Havia hagut d’assumir la gestió de la clínica dental del seu pare, a pocs quilòmetres de Frankfurt, i el negoci feia aigües. Per evadir-se, es tancava en una habitació i dissenyava jocs de taula. El 1995 la va clavar: va patentar Colons de Catan, que ha fet la volta al món fins a superar els 20 milions de vendes i que els últims anys s’ha tornat a posar també de moda entre el jovent d’Osona i el Ripollès. El joc consisteix a explorar una illa deserta i extreure’n matèries primeres –fusta, pedra, blat i llana– per construir pobles i ciutats, però la gràcia és que col·laborant i intercanviant recursos diferents jugadors es poden beneficiar d’una mateixa jugada. Això afavoreix la cooperació més que no pas la competició. Les sobretaules i vespres al voltant del tauler que va crear Teuber coincideixen ara mateix amb un increment generalitzat del preu de la fusta, el coure, l’alumini, el petroli... Els minerals i materials que mouen el món s’han encarit, i això està posant contra les cordes la majoria de sectors industrials, especialment el tecnològic o el de la construcció. També se n’estan ressentint les arques dels ajuntaments. A Muntanyola, les obres de l’escola que ha d’obrir després de Nadal pujaran 180.000 euros més del que estava previst i Vic mira d’anticipar-se a la compra de fusta, acer o tancaments d’alumini per evitar sorpreses els mesos que han de venir. Per entendre el perquè d’aquesta situació, cal tenir present que les matèries primeres no són productes finals, sinó que es transformen i es reconverteixen en d’altres per acabar fabricant béns de consum com telèfons, mobles o cotxes i camions. El doctor en Política Econòmica Enric Casulleras, professor a la UVic-UCC, explica que hi ha “un problema obvi de creixement de la demanda per sobre de l’oferta”, però “no és conjuntural, sinó estructural”, i s’ha de vincular directament als costos disparats de l’energia: “El món està acostumat a cremar 90 milions de barrils de petroli de 160 litres cada dia. Obtenir aquest petroli serà cada cop més difícil i més car. Afegim-hi els costos de comprar els drets d’emissió de gasos contaminants, la caducitat de les centrals nuclears i la resistència del territori a apostar per parcs eòlics o solars”. L’energia és al nucli de l’encariment perquè resulta imprescindible per a l’extracció, tractament o la distribució de matèries primeres, com baules d’una mateixa cadena. És per tot plegat que Casulleras defensa que “si la humanitat no vol renunciar al consum energètic –mobilitat, comerç, indústria, turisme, ramaderia, construcció...– només té l’opció d’apostar fort per les energies renovables. I tot i així, o reduïm el consum o acabarem amb l’economia col·lapsada”. També hi afegeix que en el cas concret de l’Estat espanyol es dona la particularitat que les grans empreses productores d’energia, igual que les constructores, els bancs i les de comunicacions, “tenen molt poder”: “No endebades han col·locat una rècula d’exministres i secretaris d’estat als seus consells d’administració. Això els permet beneficiar-se de regulacions molt favorables i d’unes adjudicacions d’obra escandaloses. Per tant, la corrupció de les elits polítiques i econòmiques és un element gens menyspreable” a l’hora d’explicar l’elevat preu de l’energia. Casulleras: “O reduïm el consum energètic o acabarem amb l’economia col·lapsada” Entre els factors que expliquen per què s’ha disparat la demanda de béns de consum hi ha les polítiques econòmiques expansives que han impulsat governs de tot el món (programes de despesa social, plans d’infraestructures, facilitats de crèdit...) amb l’objectiu d’afavorir la reactivació després de la caiguda d’activitat del 2020, o que moltes famílies es gasten ara els estalvis que van generar llavors. El sector de la construcció ho ha notat, per exemple, amb la demanda de reformes i obra nova. Anna Soler, que està al capdavant de Construccions Tortadès de Seva, explica que actualment atenen molta gent de l’àrea de Barcelona interessada a traslladar-se cap a entorns menys metropolitans. Pel que fa a l’encariment de materials, destaca que, amb el ferro, és veritat que “el primer semestre de l’any el proveïdor t’oferia un preu i et deia que te’l mantindria si l’acceptaves aquella setmana, que no podia parlar de més endavant”. On ara es troben més obstacles és amb la fusta: “Hem de muntar l’estructura d’una casa i tant se’ns ha retardat una mica el projecte com apujat el cost”. La situació actual beu també de les aturades de producció, els talls i problemes logístics en les cadenes de subministrament i altres derivades de la pandèmia, entre les quals l’augment de preu del transport marítim, estratègies geopolítiques, l’acaparament de matèries primeres per part de la Xina o l’especulació que afecta Europa. Ha pujat el coure, l’alumini, la pedra... Però destaca sobretot la fusta Les empreses que més n’estan patint les conseqüències són les que comptaven amb inventaris reduïts i ara es troben sorpreses en els lliuraments. Fer-hi front les obliga a absorbir els costos de més, sacrificant els marges de benefici, o a retallar els descomptes i repercutir l’increment en els clients. “L’encariment és indefinit”, assegura Casulleras, “en realitat només ha fet que començar. La ganga d’aquests darrers 200 anys que hem cremat combustibles fòssils s’acaba”. El seu pronòstic és que d’aquí a quinze anys “començarem a veure cupons de racionament energètic, com a la postguerra, però amb l’electricitat i el dièsel en comptes dels ous i la farina”. També diu que l’era postCovid coincidirà amb “la de gestionar els estralls del canvi climàtic” i que “el món està abocat a les restriccions, si no de grat, per força”. És per això que insisteix que cal atacar la font del problema, “apostar per les comunitats energètiques i que l’energia que es produeixi serveixi per alimentar les empreses de l’entorn proper a temps real”. Ha arribat l’hora de participar i cooperar socialment. Com una partida al voltant del tauler que va dissenyar el pobre Klaus Teuber aviat farà 20 anys.

Matèries primeres més cares

La torellonenca Anna Manrique, nova gerent del Consell Comarcal d’Osona

El CE Roda de Ter ja entrena sobre la nova gespa artificial del camp de futbol

Mireia Badia, campiona mundial d’enduro, deixa la competició

Tot un curs ple d’activitats per celebrar els 50 anys de l’escola Casals-Gràcia de Manlleu

LA PREGUNTA

En el seu dia a dia utilitza alguna eina d’intel·ligència artificial?

Mor un conductor després de xocar contra un camió aparcat a la carretera de Vic a Manlleu

Afectacions a l’R3 entre Centelles i Balenyà per l’atropellament d’una persona

Èric Vargas, ingressat a la Vall d’Hebron per un impacte de bola a la cara

"Lluitaré i cridaré perquè no vull estar una altra vegada al carrer"

Les mil cares d’una mort sobtada

Hi ha set persones a Vic que sumen 140 detencions

Sílvia Orriols perd la moció de confiança a Ripoll i ara l'oposició té 30 dies per conformar una alternativa

Mor a 88 anys l'activista i mestre xocolater Quim Capdevila

Estralls per la ventada a Osona