Més de 900 persones d’Osona, el Ripollès i el Lluçanès han fet treballs comunitaris des del 2020

Un informe del Departament de Justícia i Qualitat Democràtica recull que 9 de cada 10 condemnats que compleixen mesures penals alternatives (MPA), com poden ser els treballs en benefici a la comunitat (TBC), no tornen a reincidir. Aquesta alternativa a la presó o al pagament de multes, regulada pel codi penal, està pensada per afavorir l’educació i reincersió social de la persona infractora, la qual exerceix una acció social que serveix al mateix temps per reparar el dany causat. Tot i que la decisió final sempre és del jutge, la Generalitat fa una aposta clara per aquest tipus de mesures, que tendeixen a anar a l’alça. A Osona, el Ripollès i el Lluçanès en el que portem d’any han complert treballs en benefici de la comunitat un total de 101 persones i des del 2020 entre les tres comarques la xifra s’apropa al miler. “Sempre diem que és un win-win. Guanyen les persones penades, guanya la comunitat i ens estalvien efectes negatius de la privació de llibertat, que implica un desarrelament, i també la despesa econòmica que suposa una mesura de presó”, explica la esponsable de mesures penals alternatives del departament de Justícia i Qualitat Democràtica, Teresa Clavaguera. D’opcions diferents a l’ingrés penitenciari n’hi ha de tres tipus. La majoritària són els treballs en benefici de la comunitat, que representen entre el 70 i el 75% de les mesures penals alternatives. “Són tasques que ha de fer el penat d’utilitat pública i interès social i no estan retribuïdes”, diu Clavaguera. La xifra va augumentar de manera considerable a partir del 2015 amb un canvi al codi penal i des de llavors es manté força estable però amb un cert augment. En el que portem d’any a Catalunya hi ha hagut 9.169 persones que han fet tasques d’aquest tipus. “És un volum elevat i suposa una quantitat equivalent a la de les persones que fan mesures de presó”, diu la responsable d’aquesta àrea dins el Departament de Justícia.Una altra de les mesures alternatives és la suspensió de la pena amb l’obligació de fer un programa formatiu relacionat amb el delicte, com ara violència de gènere, seguretat vial, educació sexual o delictes d’odi o “també es pot fer un tractament de problemàtiques com les toxicomanies o la salut mental”. Per últim, hi ha també les mesures de seguretat, com poden ser l’internament en un centre psiquiàtric o la llibertat vigilada. La xarxa de mesures penals alternatives està repartida per tot Catalunya i a Osona hi ha una delegació a Vic. Des d’aquí treballen els gestors de recursos, els coordinadors i els delegats. “S’encarreguen de fer l’enllaç entre el penat i l’entitat on es realitzen i treballs en benefici de la comunitat a partir de les necessitats i les capacitats de la persona”, comenta Clavaguera. També són els que fan el seguiment de la pena.El Departament té convenis amb la Federació de Municipis de Catalunya i l’Associació Catalana de Municipis i també amb diferents associacions. En total, són 1.754 entitats a tot Catalunya, que ofereixen 4.208 equipaments on realitzar els treballs en benefici de la comunitat. Les tasques que es poden realitzar amb aquesta mesura estan relacionades amb el manteniment i la neteja, l’atenció i ajuda a les persones, el suport administratiu, o el medi ambient i el reciclatge, entre d’altres àmbits. “Sempre són feines auxiliars, poc qualificades i relacionades amb tasques de suport”, detalla la cap de servei.Actualment, al cap d’un mes i mig de la pena ja s’està citant la persona, cosa que “genera confiança als jutges i fa que siguin més proclius a imposar aquestes mesures” sempre que la llei ho permeti.Implicació dels ajuntaments i les entitats socials El Departament de Justícia i Qualitat Democràtica disposa d’un mapa d’entitats col·laboradores al programa de treballs en benefici de la comunitat per poder reparar el dany causat, on destaquen les del sector públic. Entre Osona i el Ripollès s’arriba a les 135 i d’aquestes n’hi ha 97 de públiques i 68 de privades. La majoria són serveis que depenen dels ajuntaments mentre que les de caràcter privat corresponen a entitats sense ànim de lucre. La ciutat de Vic, amb 48 equipaments on es poden fer els treballs comunitaris lidera la llista a les dues comarques. “Treballem molt amb els ajuntaments perquè entenem que l’impacte a la comunitat és molt més directe perquè són els més propers a les persones penades. En ciutats més grans també necessitem tenir més diversitat de recursos amb entitats”, assenyala Clavaguera.“No em pensava que em pogués passar això, però va anar bé”Un dels llocs on es poden fer treballs en benefici de la comunitat a Osona és l’Ajuntament de Manlleu i per aquí és per on ha passat recentment un penat per delictes de trànsit. Se li van imposar 32 dies de feina a mitja jornada i els va fer a la primavera a la deixalleria del municipi.“Jo no em pensava arribar al punt que em pogués passar això, però em va anar bé i és una bona manera de pagar la multa i complir la pena”, assegura l’home. La seva feina consistia a donar suport als treballadors d’aquest servei municipal. “Quan es treia un contenidor jo havia de netejar tot el que quedava a darrera, escombrar i mirar de tenir-ho tot net”, detalla. Afirma que allà els companys “estaven contents i em deien que amb mi estava tot molt polit i jo també ho estava de content i hi havia molt bon rotllo”. Per això, després d’acabar els treballs ha mantingut l’hàbit d’anar-los a veure sovint i fins i tot es va plantejar demanar feina per quedar-se en plantilla, però aquesta opció resultava incompatible amb el fet de rebre una prestació per invalidesa.Justament pel problema de salut que té a l’esquena, quan li van parlar de fer treballs en benefici de la comunitat el va preocupar que pogués tractar-se d’una feina “molt física”. “N’havia sentit a parlar, però fins que no et toca a tu no saps ben bé en què consisteix”, comenta. En l’entrevista amb la delegada d’execució de les mesures penals alternatives, però, va poder analitzar diverses opcions i pactar la que millor s’ajustava a la seva situació. Recorda, per exemple, que van descartar un servei de portar persones grans amb furgoneta “perquè em feia patir haver-los de pujar i baixar”.Ara, un cop acabada l’experiència té clar que “m’ha ajudat a prendre consicència” i es mostra convençut que “no em tornarà a passar”.

Més de 900 persones d’Osona, el Ripollès i el Lluçanès han fet treballs comunitaris des del 2020

Viure els incendis des de dins, el cas d’un santjoaní que els documenta

Osona humanitza les seves residències a través del joc

Manlleu Energia i la Mútua de Pa i Queviures sumen esforços

Vic confisca més de 200 patinets que incomplien la nova normativa

LA PREGUNTA

Veu bé que la justícia europea hagi avalat la llei d’amnistia?

Dol a la Fundació UE Vic per la mort d'un jugador de 9 anys

Dos nens moren ofegats al riu Ter, a Manlleu

Controlat l'incendi forestal de Sant Quirze Safaja

Impulsen una campanya solidària per repatriar al Marroc el cos del nen de 9 anys mort a Vic

L’ofici de construir un bon menú

Troben una persona morta a l'interior d'una autocaravana a Tona

La plantilla de Leche Pascual a Gurb desconvoca la vaga i la protesta a Madrid davant d'una nova oferta de l'empresa

Incendi al marge de la carretera de Manlleu

Un mercat més buit i acalorat

“Tornaria a ser metge, ha estat la feina de la meva vida”