Gisela Soler, de 28 anys, és de Moià i és la representant del Moianès al Col·legi oficial d’Arquitectes de Catalunya. Considera que el repte actual de l’urbanisme és fer ciutats que tinguin en compte tothom.
Va tenir clar des del principi que volia ser arquitecta?
Sempre m’havia agradat la part artística i alhora les matemàtiques. I, sense tenir-ho gaire clar perquè a més no tenia cap familiar ni ningú a prop que ho fos, vaig decidir decantar-me per això.
Durant la carrera va formar part del programa de mobilitat acadèmica i va anar al Brasil (a São Paulo). Què hi va fer?
Trobava que el rerefons de la meva carrera era molt enfocada a l’estètica, a fer un disseny “bonic”, i poc d’ajudar la gent. Sentia que no encaixava amb mi fins que a segon de carrera vaig començar l’assignatura d’urbanística i gràcies a assistir a una xerrada sobre urbanitzacions marginals, on ens van ensenyar exemples de Sud-amèrica, em vaig adonar que allò era el que volia fer. Per això vaig decidir anar-me’n un any al Brasil amb una beca.
Uau! Un any…
Un cop allà, paral·lelament als estudis em vaig vincular a l’ONG Techo, amb qui vaig poder anar a veure les faveles.
I com ho va viure?
És una hòstia a la cara. No et diria que s’ha de veure perquè sempre he fugit de la idea de blanc salvador. Però hi havia anat per ajudar la gent d’allà i volia veure com, a través de l’arquitectura, es podia aconseguir. No em surt ser arquitecta perquè sí.
Quin projecte té aquesta ONG?
A banda de campanyes per recaptar diners, impulsen estudis socioeconòmics de comunitats vulnerables per construir habitatges i fer una priorització segons el finançament de què disposen per a cada projecte.
Ha treballat a l’AMB durant quatre anys. Formava part d’un grup que gestionava el Pla Director Urbanístic Metropolità (PDUM). En què consisteix?
És un planejament que actualitza el Pla General Metropolità (PGM), que és del 1976 i marca unes línies generals a seguir per tal que després s’elaborin els nous POUM de les poblacions de l’Àrea Metropolitana.
Per què és important fer aquesta actualització?
És molt evident com ha canviat el context. El canvi climàtic ara és molt més present, ha canviat la manera com vivim, com ens movem, etc. L’urbanisme ha d’anar avançant al ritme que avança la societat, perquè si no hi ha qüestions que no quadren. Per exemple, falten zones verdes dins les ciutats i potser abans no es considerava una prioritat. S’han d’anar equilibrant les necessitats de la població amb el que diu el planejament. Si no, tot s’encalla.
Vostè formava part del grup que creava el PDUM?
No. Nosaltres acompanyàvem el procés de divulgació i participació. Una de les accions que vam impulsar és l’exposició interactiva Metròpolis de Ciutat per explicar, amb llenguatge planer, què es volia fer (mobilitat sostenible, teixits residencials, infraestructura verda…).
Quin és el millor model urbanístic?
El més òptim és aquell que té en compte totes les realitats. Abans es pensava exclusivament en la mobilitat amb vehicle privat i no es tenien en compte problemes físics per moure’s, o les distàncies que pot recórrer un infant o una persona gran. A més, l’urbanisme feminista ha fet molta incidència a reivindicar que els desplaçaments no són només casa-feina-casa.
Treballa a l’Ajuntament de Moià des de fa poc. Quines són les primeres sensacions?
Estic molt motivada. Per a mi és un honor treballar perquè el meu poble sigui millor. Em fa molta il·lusió!
{{ comment.text }}